TECNOLOGIA I BANALITZACIÓ

A què respon l´afany de fer-se notar ? Quina importància té que milers de persones sàpiguen què diem i què fem ? A qui volem impressionar ? Per què ? Ens convertim en millor persona pel fet de ser visualitzat per un públic ?                                                                                                                                                   Aquesta és la societat de la banalització. Qualsevol ximpleria es pot fer viral, i un cop vista seguim igual sense millorar la pròpia vida o la d´altra per la insubstancialitat de fons. La desconnexió interna i l´atenció exclusiva en afers externs, genera un buit que es pretén cobrir a través de suposades dosis entusiastes que no aporten res pel seu valor infundat.                                                                                                               Què malament estem si la satisfacció depèn d´aquestes operacions narcicistes que posen de manifest la manca d´objectius i propòsit vital adreçat a avançar com a individus. Per a saber si és encertat el que volem escampar per a la multitud, la pregunta a formular és : que la gent sàpiga aquesta acció és important ? com més important sigui per a nosaltres que algú sàpiga que fem, menys veritable és.                               Fem accions impulsats per desitjos, però segons aquests revelarem la veritable essència de la nostra ànima. La motivació no ha d´aflorar per a satisfer l´ego que suposa una desconnexió del global, sinó guiar-nos per la veu interior que conduirà a una sensació de benestar que no depèn de lloances, exaltacions ni el beneplàcit d´altres. Una experiència  reservada sens dubte a un petit grup molt minoritari enfront d´aquesta majoria inconsistent que ho redueix tot a simplismes mancats de rellevància i absència de qualitat

VIDES DE MÒBIL

Del segle XIX ençà la societat s´ha modernitzat continuament incorporant electrodomestics  i maquinària diversa per a millorar les condicions laborals i vitals. Totes elles acompleixen funcions específiques, fent-ne ús quan es requereix la seva contribució, i un cop acomplerta la funció les aparquem.                              El mòbil és actualment una eina preponderant pels diversos serveis oferts. I com tot és questió de mesures que poden afavorir o perjudicar, amb dues cares i les respectives influències. La cara favorable són les opcions, la rapidesa, comoditat, les possibilitats operatives impensables dècades enrere amb les facilitats i protecció en cas de perill. La cara perjudicial és mantenir-se enganxat a l´aparell durant hores quan no es precisa executar cap activitat específica justificada.                                                                                         La funció de totes les eines creades ha estat dinamitzar-les quan era pertinent, i una vegada la feina enllestida es desconnectaven. Ara amb el mòbil s´ha trencat el procediment que ha estat incidint en cada màquina o aparell manual. La persona dirigeix l´encesa i apagada, i si es deixa seduir per l´aparell aquest és qui controla.                                                                                                                                                  Què és el que captiva per a quedar atrapat ? El temps enganxat de més sense una finalitat pràctica, acaba reportant algun benefici demostrable quan acaba el dia ? Eixampla horitzons, incrementa l´aprenentatge, facilita discernir millor i amb més claredat ? Millora la nostra conducta i les relacions ?                               Ocupats en questions insubstancials deixem de banda el que hauríem de voler potenciar com per exemple descobrir què volem realment, saber què ens convé i què ens cal evitar. Multitud d´hores improductives diluides com aigua evaporada, així un dia i un altre sense sortir d´un cercle que persistirà mentre´s no siguem capaços de trencar-lo.                                                                                                                          Com administraríem el temps actualment sense disposar de mòbil ? Amb tasques edificants ? Incrementant la lectura i l´esport ? Consagrats a un mòbil estem desconnectats del que ens envolta al fixar l´atenció en una pantalla. Estem en un medi concret desconnectat d´aquest abduits per unes sensacions addictives que condicionen horaris, accions i l´organització diaria.                                                                 Els buits, les mancances, no les omplirà un mòbil. Hem de treballar sobre nosaltres per a desenvolupar el potencial que faciliti dotar-nos de condicions òptimes, i tot el temps extra sense fonament absorts per una pantalla, seran oportunitats perdudes de millora personal.