dissabte, 26 de març del 2011

INTERROGANTS

Aquest és un món de preguntes, i d´ençà naixem ens afrontem a una cadena infinita de dilemes desconeguts. Hem d´anar passant de la ignorància al successiu coneixement, però per més que s´incrementi el coneixement sempre queden coses a descobrir.
Vivim amb uns minims d´acord al que el nostre potencial podria aconseguir, i amb els mínims de cadascú afrontem el conegut i el desconegut. Fem pel que sabem i tenim, anant a la recerca del que no tenim. El camp d´operació és extern, els instruments són materials, però l´impuls primigeni és invisible. Les idees són la font de tot el que es fa per acabar solidificat en obres tangibles. Encaixar constantment esperit i matéria és la funció, la questió és saber com, quan, de quina manera, d´aqui els eterns interrogants si no ens connectem amb la naturalesa superior en nosaltres.
Ens debatem entre el fer o no fer, formulant un munt de preguntes com per exemple : amb quin objectiu ? és apropiat ? és útil ? em convé ? em beneficia ? La resposta no la trobarem en els dubtes, sinó en la certesa, i per a tenir certesa és precís que s´hagi instal-lat dins nostre. A través d´accions, moviments i resultats anteriors, és on hem d´anar a cercar respostes.
Segons el punt de vista les possibilitats de trobar respostes seran majors o menors. Si l´enfoc és des de l´ego, la pròpia visió reduida ens oferirà igualment una perspectiva limitada. Si l´enfoc apunta a la globalitat, podrem accedir a una àrea més gran, esvaint confusions que en el cas de romandre auto-centrats segurament persistiran.
Les inquietuds giren al voltant de tenir i d´ésser. Per a ésser hem de tenir, i per a tenir hem d´ésser, és una fusió d´interdependència a efectes de consolidar propòsits.
Aquells interessats primordialment en tenir només abarcaran fraccions, el dens, al fixar-se en la vessant externa de les coses.
Aquells altres amb més inquietuds anhelant una realització en l´ésser, podran accedir al conjunt, a les subtileses, observant tant la part interna com externa, sabent que les han d´harmonitzar per a que l´ésser pugui plasmar en obres concretes llurs aspiracions.
El coneixement és qui permet anar endavant, gaudir d´autonomia de moviments, actuar en el present per l´aprés en el passat projectant-nos envers el futur. Es tracta d´incrementar gradualment el saber i reduir la ignorància dotant-nos de majors possibilitats executores que facilitin crear condicions amb més benestar. Passar dels múltiples interrogants en forma de preguntes, a la multiplicitat de respostes per al desenvolupament continu en tots els àmbits pels quals ens preparem, amb l´objectiu de fruir en el que fem i el que aporta. Com més sabem el que ens convé i ho experimentem benéficament, automàticament desapareixen els interrogants perque vivim teoria i pràctica. El plantejament és senzill, el dificil és concretar-ho, perque mentre´s la foscor sigui més gran que la claror en el nostre interior, no serà factible assolir-ho. I si la foscor predomina, els interrogants sempre ens acompanyaran.

diumenge, 13 de març del 2011

IDEALS

L´etimologia d´ideal diu : que es correspon amb una pretesa perfecció.
Qualsevol acció es desitja realitzar de la millor manera. Així, des de el més insignificant fins al més valorat, persegueix una pulcritud.
Els ideals estan en funció de factors diversos, culturals, ambientals, disposició de recursos, llibertat, etc. De tots plegats, l´objectiu apunta a una millora individual, millora social o bé ambdues. La formació particular és cabdal en la preparació i execució, on l´éxit o fracàs depèn en gran mesura del potencial intrinsec. L´ideal de millorar com a individu ha de projectar-se envers la societat a través de la nostra conducta amb aportacions útils al coll-lectiu, ja que ens nodrim mútuament, l´enfoc ha d´anar en aquest sentit.
Es tracta d´encaixar les parts amb el tot, fusionant la multiplicitat en unitat en estreta interdependència.
Quan es desvetlli la consciència i la immensa majoria s´adoni que enlloc de vetllar només pels propis interessos egoistes ha de vetllar pel bé de tots junts, llavors es podrà començar a plantar les llavors de germanor que condueixen a la pau, a l´amor, la fraternitat i la concordia. D´ideals n´hi poden haver molts, però el més important, vàlid per a tothom, és unir forces sense distincions en un front comú que ens reporti abundància, benestar i progrés en un ambient d´harmonia al treballar tots per tots.