INTERROGANTS

Aquest és un món de preguntes, i d´ençà naixem ens afrontem a una cadena infinita de dilemes desconeguts. Hem d´anar passant de la ignorància al successiu coneixement, però per més que s´incrementi el coneixement sempre queden coses a descobrir.
Vivim amb uns minims d´acord al que el nostre potencial podria aconseguir, i amb els mínims de cadascú afrontem el conegut i el desconegut. Fem pel que sabem i tenim, anant a la recerca del que no tenim. El camp d´operació és extern, els instruments són materials, però l´impuls primigeni és invisible. Les idees són la font de tot el que es fa per acabar solidificat en obres tangibles. Encaixar constantment esperit i matéria és la funció, la questió és saber com, quan, de quina manera, d´aqui els eterns interrogants si no ens connectem amb la naturalesa superior en nosaltres.
Ens debatem entre el fer o no fer, formulant un munt de preguntes com per exemple : amb quin objectiu ? és apropiat ? és útil ? em convé ? em beneficia ? La resposta no la trobarem en els dubtes, sinó en la certesa, i per a tenir certesa és precís que s´hagi instal-lat dins nostre. A través d´accions, moviments i resultats anteriors, és on hem d´anar a cercar respostes.
Segons el punt de vista les possibilitats de trobar respostes seran majors o menors. Si l´enfoc és des de l´ego, la pròpia visió reduida ens oferirà igualment una perspectiva limitada. Si l´enfoc apunta a la globalitat, podrem accedir a una àrea més gran, esvaint confusions que en el cas de romandre auto-centrats segurament persistiran.
Les inquietuds giren al voltant de tenir i d´ésser. Per a ésser hem de tenir, i per a tenir hem d´ésser, és una fusió d´interdependència a efectes de consolidar propòsits.
Aquells interessats primordialment en tenir només abarcaran fraccions, el dens, al fixar-se en la vessant externa de les coses.
Aquells altres amb més inquietuds anhelant una realització en l´ésser, podran accedir al conjunt, a les subtileses, observant tant la part interna com externa, sabent que les han d´harmonitzar per a que l´ésser pugui plasmar en obres concretes llurs aspiracions.
El coneixement és qui permet anar endavant, gaudir d´autonomia de moviments, actuar en el present per l´aprés en el passat projectant-nos envers el futur. Es tracta d´incrementar gradualment el saber i reduir la ignorància dotant-nos de majors possibilitats executores que facilitin crear condicions amb més benestar. Passar dels múltiples interrogants en forma de preguntes, a la multiplicitat de respostes per al desenvolupament continu en tots els àmbits pels quals ens preparem, amb l´objectiu de fruir en el que fem i el que aporta. Com més sabem el que ens convé i ho experimentem benéficament, automàticament desapareixen els interrogants perque vivim teoria i pràctica. El plantejament és senzill, el dificil és concretar-ho, perque mentre´s la foscor sigui més gran que la claror en el nostre interior, no serà factible assolir-ho. I si la foscor predomina, els interrogants sempre ens acompanyaran.