DEIXAR OBRA

El nostre pas existencial dependrà de les facultats que conreuem i l´aplicació social. Per a deixar empremta és precís forjar unes habilitats oferint-les al col-lectiu.
Es pot tenir una gran valua en un o varis terrenys, però no seran realment significatius fins que no passin a participar en l´àmbit social. I no ho hem de fer per a satisfer l´ego, ho hem de fer perquè el desenvolupament individual depèn tant del propi esforç i talent, com del llegat heretat dels predecessors que han obert camí abans de fer-ho nosaltres.
Cadascú aporta un servei amb unes funcions, havent-hi diferents nivells. La majoría ocupa llocs subalterns, però és el gruix que es necessita per a que els serveis bàsics arribin a tothom. Uns altres exerciran càrrecs directius per què és fonamental que hi hagi una guia que indiqui les pautes a seguir, tal i com fa un director d´orquestra.
Gràcies a l´herència dels ancestres és possible accedir al coneixement i a la seva aplicació pràctica, i entre el rebut del passat més l´indagació present anem edificant nous camins que ajudin a introduir altres referents que eixamplin i millorin l´existent.
Formem part d´un grup immens de ciutadans, on el desenvolupament i avenç particular està en consonància amb les virtuts individuals que influiran dins del context comú on tots participem. Les respectives fonts que flueixen (aportacions personals) es nodreixen de la gran font on tots bevem i hem de contribuir amb les nostres obres per a que continui brollant sense límits.
El llistó s´ha de posar més alt, perquè el conformisme es limitar-se, i auto-limitant-nos de retruc també se´n resenteix el món. Hem de ser ambiciosos, però en un sentit benentés, no en la persecució cobdiciosa d´uns interessos que afavoreixen uns perjudicant uns altres, aquest enfoc és inharmònic. Anhelar un creixement continuat en nosaltres que es tradueixi en realitzacions cada cop més acurades com a fita de progrés permanent, i com que això només és possible amb els valors i esforç personal i el rebut del col-lectiu, en l´encaix d´ambdòs radica el propòsit i el guany final. Deixar obra per a la posteritat evidenciant que hem aprofitat l´estada transitoria, és l´anhel que ha de brollar en nosaltres.

VOLUNTAT

Antigament als deixebles se´ls demanaba un reforç de la voluntat, doncs sense ella no hi ha acció, i sense acció no hi ha realització. La mobilització i concreció depèn de la voluntat.
Primer hem de tenir un plantejament clar, dotar-nos dels materials pertinents executant un procés fins assolir una forma. I d´inici a fi haurem d´imprimir desig, entusiasme i empenta, facilitadors de l´obra a realitzar.
L´intel-lecte ha de dirigir, mesurar, establir connexions entre els components que entren en joc, exercint la funció teórica. La pràctica s´extreu de la necessitat, l´anhel, l´amor envers el pretés, on intervé la voluntat.
Elaborar conceptes sense concretar-los no condueix a res, la idea ha d´adquirir substància, donar-li una projecció, del contrari el potencial es perd.
En tot procés creador han d´intervenir els tres puntals que fan possible una obra : el pensament com a referència i organitzador; el sentiment com a intermediari entre el pensat i l´objectiu, i la voluntat posant en marxa la trama. Tots els passos han d´estar sincronitzats, doncs el resultat depèn de la sincronització i l´habilitat executora.
Del subtil al dens cada pas s´ha de fer amb precisió, on de principi a fi l´intel-lecte intervé guiant i la part sensitiva aportant escalf i els instruments apropiats per a l´acció a la recerca d´un objectiu.
La mandra és l´oposat a la voluntat, un auténtic perill per a no caure en la desidia imperant que només comporta complicacions. La falta de motivació, optar per no esforçar-se, perpetua una comoditat estàtica que no és profitosa. És deixar que el dolent s´imposi al bó per una visió esbiaxada sobre el tema en questió, doncs enlloc de dinamitzar els instruments convenients generadors de benestar, al no moure´s, els possibles beneficis no s´aconsegueixen i fins i tot poden revertir en pérdues. I així com la voluntat és sinònim de vitalitat, la mandra seria de mort.
L´exercitació de la voluntat es veu acompanyada d´un conjunt de qualitats que han d´estar presents durant el trajecte. Constància, perseverància, paciència, amb un ritme sostingut recolzat en la disciplina.
La voluntat pot tenir una doble vertent : fer i no fer. Fer per a una realització constructiva. No fer el que pot ocasionar pérdues, problemes o lamentacions.
La clau per a convertir en realitat una idea, apropar-nos a la connexió de propòsits, ara i sempre dependran de la voluntat amb el suport de la resta de factors que la sostenen.