VOLUNTAT

Antigament als deixebles se´ls demanaba un reforç de la voluntat, doncs sense ella no hi ha acció, i sense acció no hi ha realització. La mobilització i concreció depèn de la voluntat.
Primer hem de tenir un plantejament clar, dotar-nos dels materials pertinents executant un procés fins assolir una forma. I d´inici a fi haurem d´imprimir desig, entusiasme i empenta, facilitadors de l´obra a realitzar.
L´intel-lecte ha de dirigir, mesurar, establir connexions entre els components que entren en joc, exercint la funció teórica. La pràctica s´extreu de la necessitat, l´anhel, l´amor envers el pretés, on intervé la voluntat.
Elaborar conceptes sense concretar-los no condueix a res, la idea ha d´adquirir substància, donar-li una projecció, del contrari el potencial es perd.
En tot procés creador han d´intervenir els tres puntals que fan possible una obra : el pensament com a referència i organitzador; el sentiment com a intermediari entre el pensat i l´objectiu, i la voluntat posant en marxa la trama. Tots els passos han d´estar sincronitzats, doncs el resultat depèn de la sincronització i l´habilitat executora.
Del subtil al dens cada pas s´ha de fer amb precisió, on de principi a fi l´intel-lecte intervé guiant i la part sensitiva aportant escalf i els instruments apropiats per a l´acció a la recerca d´un objectiu.
La mandra és l´oposat a la voluntat, un auténtic perill per a no caure en la desidia imperant que només comporta complicacions. La falta de motivació, optar per no esforçar-se, perpetua una comoditat estàtica que no és profitosa. És deixar que el dolent s´imposi al bó per una visió esbiaxada sobre el tema en questió, doncs enlloc de dinamitzar els instruments convenients generadors de benestar, al no moure´s, els possibles beneficis no s´aconsegueixen i fins i tot poden revertir en pérdues. I així com la voluntat és sinònim de vitalitat, la mandra seria de mort.
L´exercitació de la voluntat es veu acompanyada d´un conjunt de qualitats que han d´estar presents durant el trajecte. Constància, perseverància, paciència, amb un ritme sostingut recolzat en la disciplina.
La voluntat pot tenir una doble vertent : fer i no fer. Fer per a una realització constructiva. No fer el que pot ocasionar pérdues, problemes o lamentacions.
La clau per a convertir en realitat una idea, apropar-nos a la connexió de propòsits, ara i sempre dependran de la voluntat amb el suport de la resta de factors que la sostenen.