L´univers s´ha creat amb amor i saviesa, i nosaltres com a producte i reflex hem d´esforçar-nos per adquirir aquestes qualitats.
La saviesa necessita l´amor per a que la teoria tingui valor, consistència i propòsit. Es complementen i es fusionen, doncs en la saviesa hi ha la manifestació de l´amor, i en l´amor la manifestació de la saviesa.
De l´invisible en l´origen hem de passar al visible en l´expressió. Llavor i fruit. La llavor conté tot el potencial en essència, el fruit és la densificació del que era latent en la llavor.
La saviesa són les primeres matéries que hem de desxifrar, extreure´n un contingut per a una aplicació pràctica. L´amor és el procés entre l´estadi inicial i la culminació en quelcom concret..
Dotar la vida de sentit, d´un objectiu, és el repte, i per a descobrir-ho hem d´anar més enllà de la superficialitat i el físic. A través del pensament i el sentiment és com podem desenvolupar-nos, operar en la matéria per a una finalitat espiritual. Pensen i sentim, però no els podem mesurar ni pesar perquè són subtileses internes. I des d´aquesta subtilesa hem d´anar creant obres i situacions que s´evidencien a través de paraules i accions.
Com obtenir saviesa ? A base d´atenció, observació, concentració, d´unir els components que intervenen ubicant cada cosa en el lloc precís.
Com expressar amor ? Sortint de nosaltres mateixos tractant al proïsme amb la mateixa dignitat que ho fem amb nosaltres.
La saviesa analitza, l´amor sintetitza. La saviesa és el llumí, l´amor el foc. Estem formats per dues polaritats, masculina i femenina, i no hi pot haver cap creació sense l´acoplament dels dos arquetipus. Un depèn de l´altre i s´alimenten mútuament. Si un dels dos no acompleix la seva funció es talla la fluidesa i comencen les complicacions. Per això és fonamental forjar l´equilibri a través de pensaments i sentiments que ens indiquen com posicionar-nos per a que les repercussions finals a nivell intern i extern ens condueixin a l´harmonia.
diumenge, 29 de gener del 2012
divendres, 20 de gener del 2012
AMOR I SAVIESA ( I I )
La saviesa conté llavors de progrés a condició d´actuar en consonància amb les directrius que ens indica.
Amor + saviesa = l´ésser complet. Si no és així faltarà enteniment o ens mostrarem poc afables.
La saviesa guia, l´amor és el camí. El bon ús d´ambdues és un potenciador de virtuts.
La saviesa vindria a representar els ingredients que hem de combinar fent-ne bon ús. I l´amor és el gust que ens proporcionen. La qualitat de les accions depèn de l´habilitat d´expressar cadascuna en equilibri.
Aprendre més, estimar més, són factors inesgotables, i la seva potenciació enriqueix la nostra vida i la d´altres amb el que els hi transmetem.
Primer s´ha d´estar receptiu per acumular, i després emissor en l´expressió, tant en la saviesa com en l´amor.
La saviesa és comprensió a través del cap. L´amor és comprensió a través del cor. L´objectiu és comprendre´ns i comprendre els altres adoptant la postura pertinent per al benestar en ambdues direccions.
Lluites, tensions, polèmiques, desapareixen quan t´adones de l´absurditat dels enfrontaments, que desgasten i embruten l´ambient, trobant la solució en una visió de llarg abast que dugui a la cordialitat mútua,
La saviesa és una manifestació. És dir les paraules precises en cada ocasió. És saber tractar els animals, la natura i els humans amb cura i atenció. És alimentar degudament el cos mental, astral i físic per a que vibrin en una dimensió refinada. Fluir amb la vida per a gaudir-la d´acord a un ordre còsmic.
Saviesa és ser previsor, adequar les accions per a obtenir un resultat òptim. Harmonitzar en definitiva les diferents parts en un bloc compacte.
Increment de la capacitat d´estimar i saviesa és el que hem d´extreure dels anys viscuts, doncs si no és així és desaprofitar les oportunitats. El pas del temps no ha de suposar una pérdua, sinó un guany, i aconseguir-ho requereix una disciplina iniciada a la joventut que ha d´estar sempre present, del contrari les qualitats minvaran, els talents s´esmicolaran i el desencís predominarà a l´haver sucumbit a uns plantejaments mancats de perspectiva. Escapar del deteriorament gradual exigeix un profund afany de superació permanent, reforçant-nos enlloc d´afeblir-nos, extraient el potencial inherent en nosaltres que s´evidenciarà en les mostres creixents d´amor i saviesa.
Amor + saviesa = l´ésser complet. Si no és així faltarà enteniment o ens mostrarem poc afables.
La saviesa guia, l´amor és el camí. El bon ús d´ambdues és un potenciador de virtuts.
La saviesa vindria a representar els ingredients que hem de combinar fent-ne bon ús. I l´amor és el gust que ens proporcionen. La qualitat de les accions depèn de l´habilitat d´expressar cadascuna en equilibri.
Aprendre més, estimar més, són factors inesgotables, i la seva potenciació enriqueix la nostra vida i la d´altres amb el que els hi transmetem.
Primer s´ha d´estar receptiu per acumular, i després emissor en l´expressió, tant en la saviesa com en l´amor.
La saviesa és comprensió a través del cap. L´amor és comprensió a través del cor. L´objectiu és comprendre´ns i comprendre els altres adoptant la postura pertinent per al benestar en ambdues direccions.
Lluites, tensions, polèmiques, desapareixen quan t´adones de l´absurditat dels enfrontaments, que desgasten i embruten l´ambient, trobant la solució en una visió de llarg abast que dugui a la cordialitat mútua,
La saviesa és una manifestació. És dir les paraules precises en cada ocasió. És saber tractar els animals, la natura i els humans amb cura i atenció. És alimentar degudament el cos mental, astral i físic per a que vibrin en una dimensió refinada. Fluir amb la vida per a gaudir-la d´acord a un ordre còsmic.
Saviesa és ser previsor, adequar les accions per a obtenir un resultat òptim. Harmonitzar en definitiva les diferents parts en un bloc compacte.
Increment de la capacitat d´estimar i saviesa és el que hem d´extreure dels anys viscuts, doncs si no és així és desaprofitar les oportunitats. El pas del temps no ha de suposar una pérdua, sinó un guany, i aconseguir-ho requereix una disciplina iniciada a la joventut que ha d´estar sempre present, del contrari les qualitats minvaran, els talents s´esmicolaran i el desencís predominarà a l´haver sucumbit a uns plantejaments mancats de perspectiva. Escapar del deteriorament gradual exigeix un profund afany de superació permanent, reforçant-nos enlloc d´afeblir-nos, extraient el potencial inherent en nosaltres que s´evidenciarà en les mostres creixents d´amor i saviesa.
dimarts, 10 de gener del 2012
AMOR I SAVIESA ( I )
Amor i saviesa són els dos atributs a conreuar com a representants de la llum i calor sinónims de vida. Vénen a ser el yin i el yang, doncs en l´amor hi ha saviesa, i en la saviesa amor. Pensar i sentir, les dues funcions essencials que s´encarreguen d´establir connexions com a mecanisme intrínsec del nostre funcionament.
L´anhel de tot ésser humà és forjar les condicions que condueixin a la joia, al bienestar i la riquesa, però degut al baix nivell evolutiu resulta impossible, manifestant-se en el comportament inadequat de la gent, on enlloc de generar harmonia es genera discordia.
El mal que impedeix avançar, convertit en obstacle, és l´egoisme i la ignorància. La qual cosa deriva en accions maldestres perjudicials, essent la font de totes les polémiques que s´arriben a experimentar. Canviar la tendència nociva per una d´òptima demana prendre consciència de l´actitud, adonar-se de les consequències i voler esmenar-se de debó per al bé d´hom mateix i d´aquells que es veuen o s´han vist afectats per negligències.
L´egoisme separa, la ignorància limita, tenint els seus antídots en l´amor i la saviesa, per a experimentar la sensació d´unitat i expansió. I així es pot transformar els puntals de malestar (egoisme/ignorància) pels puntals de benestar (amor/saviesa).
Per a disposar d´equilibri necessitem l´aportació d´ambudes sincronitzades, ja que es complementen i són indispensables en l´organització i execució del pretés.
Saviesa és el punt de referència que facilita l´adequació del que realitzarem. Amor és l´impuls que necessita l´acció per a dinamitzar propòsits. Sense saviesa no hi ha claredat i ens podem equivocar. Sense amor no hi ha moviment per què no hi ha motivació.
La saviesa necessita de l´amor per a que el coneixement s´apliqui arribant als altres generant proximitat. L´amor necessita de la saviesa per a no ser excessivament condescendent, que enlloc d´ordre podria dur al desordre per una concepció de l´estima mal entesa.
La saviesa sense amor ens farà mostrar freds (massa distància). L´amor és vulnerable si no s´acompanya de saviesa per a tenir clares les prioritats i les mesures.
Com en altres àmbits, l´equilibri es troba en els termes adequats entre rigor i clemència, doncs segons l´ocasió a vegades caldrà decantar-se en un sentit i a vegades en un altre.
La saviesa s´adquireix des de l´intangible i l´expressem en el tangible a través de paraules i accions. L´inspiració la rebem de dalt, i l´hem d´aplicar a baix en el devenir quotidià. L´amor és la calidesa que brolla de dins i volem compartir.
L´anhel de tot ésser humà és forjar les condicions que condueixin a la joia, al bienestar i la riquesa, però degut al baix nivell evolutiu resulta impossible, manifestant-se en el comportament inadequat de la gent, on enlloc de generar harmonia es genera discordia.
El mal que impedeix avançar, convertit en obstacle, és l´egoisme i la ignorància. La qual cosa deriva en accions maldestres perjudicials, essent la font de totes les polémiques que s´arriben a experimentar. Canviar la tendència nociva per una d´òptima demana prendre consciència de l´actitud, adonar-se de les consequències i voler esmenar-se de debó per al bé d´hom mateix i d´aquells que es veuen o s´han vist afectats per negligències.
L´egoisme separa, la ignorància limita, tenint els seus antídots en l´amor i la saviesa, per a experimentar la sensació d´unitat i expansió. I així es pot transformar els puntals de malestar (egoisme/ignorància) pels puntals de benestar (amor/saviesa).
Per a disposar d´equilibri necessitem l´aportació d´ambudes sincronitzades, ja que es complementen i són indispensables en l´organització i execució del pretés.
Saviesa és el punt de referència que facilita l´adequació del que realitzarem. Amor és l´impuls que necessita l´acció per a dinamitzar propòsits. Sense saviesa no hi ha claredat i ens podem equivocar. Sense amor no hi ha moviment per què no hi ha motivació.
La saviesa necessita de l´amor per a que el coneixement s´apliqui arribant als altres generant proximitat. L´amor necessita de la saviesa per a no ser excessivament condescendent, que enlloc d´ordre podria dur al desordre per una concepció de l´estima mal entesa.
La saviesa sense amor ens farà mostrar freds (massa distància). L´amor és vulnerable si no s´acompanya de saviesa per a tenir clares les prioritats i les mesures.
Com en altres àmbits, l´equilibri es troba en els termes adequats entre rigor i clemència, doncs segons l´ocasió a vegades caldrà decantar-se en un sentit i a vegades en un altre.
La saviesa s´adquireix des de l´intangible i l´expressem en el tangible a través de paraules i accions. L´inspiració la rebem de dalt, i l´hem d´aplicar a baix en el devenir quotidià. L´amor és la calidesa que brolla de dins i volem compartir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)