AMOR I SAVIESA ( I I )

La saviesa conté llavors de progrés a condició d´actuar en consonància amb les directrius que ens indica.
Amor + saviesa = l´ésser complet. Si no és així faltarà enteniment o ens mostrarem poc afables.
La saviesa guia, l´amor és el camí. El bon ús d´ambdues és un potenciador de virtuts.
La saviesa vindria a representar els ingredients que hem de combinar fent-ne bon ús. I l´amor és el gust que ens proporcionen. La qualitat de les accions depèn de l´habilitat d´expressar cadascuna en equilibri.
Aprendre més, estimar més, són factors inesgotables, i la seva potenciació enriqueix la nostra vida i la d´altres amb el que els hi transmetem.
Primer s´ha d´estar receptiu per acumular, i després emissor en l´expressió, tant en la saviesa com en l´amor.
La saviesa és comprensió a través del cap. L´amor és comprensió a través del cor. L´objectiu és comprendre´ns i comprendre els altres adoptant la postura pertinent per al benestar en ambdues direccions.
Lluites, tensions, polèmiques, desapareixen quan t´adones de l´absurditat dels enfrontaments, que desgasten i embruten l´ambient, trobant la solució en una visió de llarg abast que dugui a la cordialitat mútua,
La saviesa és una manifestació. És dir les paraules precises en cada ocasió. És saber tractar els animals, la natura i els humans amb cura i atenció. És alimentar degudament el cos mental, astral i físic per a que vibrin en una dimensió refinada. Fluir amb la vida per a gaudir-la d´acord a un ordre còsmic.
Saviesa és ser previsor, adequar les accions per a obtenir un resultat òptim. Harmonitzar en definitiva les diferents parts en un bloc compacte.
Increment de la capacitat d´estimar i saviesa és el que hem d´extreure dels anys viscuts, doncs si no és així és desaprofitar les oportunitats. El pas del temps no ha de suposar una pérdua, sinó un guany, i aconseguir-ho requereix una disciplina iniciada a la joventut que ha d´estar sempre present, del contrari les qualitats minvaran, els talents s´esmicolaran i el desencís predominarà a l´haver sucumbit a uns plantejaments mancats de perspectiva. Escapar del deteriorament gradual exigeix un profund afany de superació permanent, reforçant-nos enlloc d´afeblir-nos, extraient el potencial inherent en nosaltres que s´evidenciarà en les mostres creixents d´amor i saviesa.