Tothom anhela benestar en totes les àrees, però res s´esdevé a l´atzar. Aconseguir quelcom suposa dotar-se d´unes condicions i apropar-se al desitjat per les vies oportunes.
Plenitud no és senzillament tenir, podem tenir i sentir-nos insatisfets. La plenitud és l´extracció subtil arran d´unes connexions amb materials, persones o situacions. És una sensació que experimentem quan enlloc d´acaparar o acumular per a nosaltres volem donar als altres, preocupar-nos per ells. Quan a part de centrar-nos en el mundà es desperta l´anhel de desenvolupar la naturalesa superior amb el potencial i possibilitats que comporta.
La plenitud com a sinònim de complet no és possible en l´estadi humà. Sotmesos a oscil-lacions i a proves contínues, el repte és saber escollir el camí que preservi l´ordre.
No sabem que perseguim exactament al no veure amb claredat que es cou a nivell espiritual. No hi ha accés al fons i a l´objectiu de tots els processos aconteguts. La veritable raó de les coses és oculta, i l´únic que s´hi pot fer és desvetllar les capes que ho cobreixen mitjançant instrucció i l´aplicació pràctica d´aquesta.
Per a omplir s´ha d´extreure d´allà on hi hagi existències suficients, implicant un cert coneixement, disposar d´estris apropiats i bens previs que serveixin de contenidor.
Per a nodrir el cos o l´ànima hem de cercar en el lloc pertinent amb les eines adequades. Entre l´intern i l´extern, el particular i l´alié, es dirimeixen les possibilitats per aconseguir el desitjat.
Plenitud o buidor és una questió d´actitud, de valors, més important que la quantitat d´elements materials. La capacitat d´imprimir qualitat en les nostres manifestacions en el no mesurable però evident, com són les idees, afectes o talents.
Per a ser més del que som o tenim ens ho hem de guanyar mitjançant aptituds i disciplina, els quals facilitaran l´accés al que pretenem. Els fruits s´obtindran si les llavors s´han ubicat en el terreny adequats amb les condicions escaients.
La plenitud sempre és i serà relativa, doncs les mancances globals en nosaltrse són l´estímul per a superar-nos i anar sintonitzant-nos amb l´immensitat, per a que els esforços ens mostrin el sentit més enllà del visible i aparent.
divendres, 30 de novembre del 2012
dimarts, 20 de novembre del 2012
CENTRE - PERIFÈRIA
Estar centrats és connectar amb el nostre nucli vital, que permet pensar, sentir i decidir eficaçment per la claredat sorgida des de l´interior.
Vivim a dins i a fora, al centre i a la perifèria, però és fonamental aconseguir el desvetllar intern que ens indicarà la manera de procedir gràcies a una visió nítida, a uns objectius definits i un plantejament acurat cara a un positivisme final.
Estar centrat és cabdal per a uns intercanvis harmònics, on malgrat actuar a la perifèria, la guia ha de venir de la connexió interna. Si estem descentrats, aleshores cometrem errades per uns criteris esbiaxats.
El centre és la part més autèntica en nosaltres, havent de procurar el conreu oportú de condicions per a que les diverses accions a encarar siguin resolutives.
Estem en una espécie de circuit tancat, on el propi i l´alié efectuen constants interaccions en la dependència mútua d´altres per al sosteniment individual. Per tal motiu és primordial dotar-nos de la màxima formació per a entendre´ns i entendre el circundant a fi d´establir vincles cordials en benefici de tots.
Si no instaurem un equilibri, enlloc de lluminositat tindrem boira, on la coherència i la incongruència entaularan un conflicte, essent de difícil solució si el discerniment no adquireix preponderància.
Estem sotmesos a factors previstos i imprevistos, i afrontar-los en condicions requereix serenitat i perspectiva.
L´agitació, manca de lucidesa, la precipitació, pot conduir a l´abisme, on la mateixa foscor impedeix veure l´origen i els desencadenants. Connectar amb el centre és essencial, hem de saber si el que pensem, el que sentim, si els propòsits són nobles i a on ens encamimem. La responsabilitat recau damunt nostre, i les consequències estaran en consonància al que fem.
El centre és la referència, el preludi, l´ordenació d´idees que s´ha de traslladar a la perifèria mitjançant concrecions tangibles. Si en el centre hi ha claredat, bones intencions, propòsits correctes, el resultat s´evidenciarà en el plasmat externament. Decantar la balança envers el que ens sigui favorable o desfavorable depèn de la força i potencial intern.
Vivim a dins i a fora, al centre i a la perifèria, però és fonamental aconseguir el desvetllar intern que ens indicarà la manera de procedir gràcies a una visió nítida, a uns objectius definits i un plantejament acurat cara a un positivisme final.
Estar centrat és cabdal per a uns intercanvis harmònics, on malgrat actuar a la perifèria, la guia ha de venir de la connexió interna. Si estem descentrats, aleshores cometrem errades per uns criteris esbiaxats.
El centre és la part més autèntica en nosaltres, havent de procurar el conreu oportú de condicions per a que les diverses accions a encarar siguin resolutives.
Estem en una espécie de circuit tancat, on el propi i l´alié efectuen constants interaccions en la dependència mútua d´altres per al sosteniment individual. Per tal motiu és primordial dotar-nos de la màxima formació per a entendre´ns i entendre el circundant a fi d´establir vincles cordials en benefici de tots.
Si no instaurem un equilibri, enlloc de lluminositat tindrem boira, on la coherència i la incongruència entaularan un conflicte, essent de difícil solució si el discerniment no adquireix preponderància.
Estem sotmesos a factors previstos i imprevistos, i afrontar-los en condicions requereix serenitat i perspectiva.
L´agitació, manca de lucidesa, la precipitació, pot conduir a l´abisme, on la mateixa foscor impedeix veure l´origen i els desencadenants. Connectar amb el centre és essencial, hem de saber si el que pensem, el que sentim, si els propòsits són nobles i a on ens encamimem. La responsabilitat recau damunt nostre, i les consequències estaran en consonància al que fem.
El centre és la referència, el preludi, l´ordenació d´idees que s´ha de traslladar a la perifèria mitjançant concrecions tangibles. Si en el centre hi ha claredat, bones intencions, propòsits correctes, el resultat s´evidenciarà en el plasmat externament. Decantar la balança envers el que ens sigui favorable o desfavorable depèn de la força i potencial intern.
dissabte, 10 de novembre del 2012
COMPRENSIÓ
Si partim de la base que res és casual, entendrem que darrera totes les manifestacions hi ha una perfecta interacció de connexions, exercint cadascú el seu paper.
Hem nascut en una família específica, en un lloc concret, en un temps determinat, amb nombroses influències de tot tipus que marquen unes peculiaritats. Som aquí per acomplir un propòsit i s´ha de descobrir.
En el trajecte ens trobarem amb múltiples situacions, fàcils i difícils, agradables i desagradables, amb qui encaixarem i amb qui no. Tot bo o dolent en aparença, serveix si som capaços de veure més enllà de paraules o fets. Es tracta d´estar atents per a entendre la trama i la funció executada pels interventors.
El camí ens depara factors variats, justament per aprendre a valorar els eforços i els guanys. Cada vincle és per algun intercanvi, i les persones més properes són els nostres instructors, fent de mestres i alumnes si sabem interpretar el contingut.
Tot forma part d´un vast organigrama, i eixamplar la perspectiva és convenient per a no quedar-nos obturats en visions parcials limitades.
Es requereix un gran treball per adquirir la capacitat de comprensió en nosaltres mateixos, els altres i el món. Entendre les causes subjacents, i quan ho aconseguim, les tensions i enfrontaments es convertiran en compassió i amor al clarificar el que no vèiem abans.
L´ofuscació en voler que les coses o les persones es mostrin d´acord als nostres desitjos és el que origina les polémiques, repercutint en un tracte de baixa qualitat. A consequència d´això ens mostrem distants, poc afectuosos. Al no ser els esdeveniments com ens agradaria tendim a allunyar-nos o mostrar-nos agressius degut a la frustració. I si no es canvien les pautes des de l´origen, passa el temps sense resoldre els conflictes que es van acumulant.
L´harmonia no arriba pel tancament en banda d´uns conceptes i unes pretensions, persistint fins que no siguem capaços d´un plantejament que substitueixi formes obstructives per edificants.
Darrera de manifestacions catalogades de maldat hi ha la bondat. El que ha dut a algú a obrar d´aquesta manera és la desviació de conducta per una incomprensió de la realitat que no es percata de la dimensió global, motiu que impedeix veure les connexions entre els fets i la causa.
Com tantes i tantes vegades, la ignorància i els desitjos de l´ego són els grans obstacles. Per a revertir qualsevol factor en el seu oposat hem de fer el que aquest requereix. Si mantenim formes errònies des de la base, el resultat final durà a l´error.
Prendre consciència, saber que pretenem, i adaptar els components que intervinguin en joc per a crear les situacions apropiades que condueixin a la concordia és el que hauríem de perseguir.
Hem nascut en una família específica, en un lloc concret, en un temps determinat, amb nombroses influències de tot tipus que marquen unes peculiaritats. Som aquí per acomplir un propòsit i s´ha de descobrir.
En el trajecte ens trobarem amb múltiples situacions, fàcils i difícils, agradables i desagradables, amb qui encaixarem i amb qui no. Tot bo o dolent en aparença, serveix si som capaços de veure més enllà de paraules o fets. Es tracta d´estar atents per a entendre la trama i la funció executada pels interventors.
El camí ens depara factors variats, justament per aprendre a valorar els eforços i els guanys. Cada vincle és per algun intercanvi, i les persones més properes són els nostres instructors, fent de mestres i alumnes si sabem interpretar el contingut.
Tot forma part d´un vast organigrama, i eixamplar la perspectiva és convenient per a no quedar-nos obturats en visions parcials limitades.
Es requereix un gran treball per adquirir la capacitat de comprensió en nosaltres mateixos, els altres i el món. Entendre les causes subjacents, i quan ho aconseguim, les tensions i enfrontaments es convertiran en compassió i amor al clarificar el que no vèiem abans.
L´ofuscació en voler que les coses o les persones es mostrin d´acord als nostres desitjos és el que origina les polémiques, repercutint en un tracte de baixa qualitat. A consequència d´això ens mostrem distants, poc afectuosos. Al no ser els esdeveniments com ens agradaria tendim a allunyar-nos o mostrar-nos agressius degut a la frustració. I si no es canvien les pautes des de l´origen, passa el temps sense resoldre els conflictes que es van acumulant.
L´harmonia no arriba pel tancament en banda d´uns conceptes i unes pretensions, persistint fins que no siguem capaços d´un plantejament que substitueixi formes obstructives per edificants.
Darrera de manifestacions catalogades de maldat hi ha la bondat. El que ha dut a algú a obrar d´aquesta manera és la desviació de conducta per una incomprensió de la realitat que no es percata de la dimensió global, motiu que impedeix veure les connexions entre els fets i la causa.
Com tantes i tantes vegades, la ignorància i els desitjos de l´ego són els grans obstacles. Per a revertir qualsevol factor en el seu oposat hem de fer el que aquest requereix. Si mantenim formes errònies des de la base, el resultat final durà a l´error.
Prendre consciència, saber que pretenem, i adaptar els components que intervinguin en joc per a crear les situacions apropiades que condueixin a la concordia és el que hauríem de perseguir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)