A LA RECERCA DE PLENITUD

Tothom anhela benestar en totes les àrees, però res s´esdevé a l´atzar. Aconseguir quelcom suposa dotar-se d´unes condicions i apropar-se al desitjat per les vies oportunes.
Plenitud no és senzillament tenir, podem tenir i sentir-nos insatisfets. La plenitud és l´extracció subtil arran d´unes connexions amb materials, persones o situacions. És una sensació que experimentem quan enlloc d´acaparar o acumular per a nosaltres volem donar als altres, preocupar-nos per ells. Quan a part de centrar-nos en el mundà es desperta l´anhel de desenvolupar la naturalesa superior amb el potencial i possibilitats que comporta.
La plenitud com a sinònim de complet no és possible en l´estadi humà. Sotmesos a oscil-lacions i a proves contínues, el repte és saber escollir el camí que preservi l´ordre.
No sabem que perseguim exactament al no veure amb claredat que es cou a nivell espiritual. No hi ha accés al fons i a l´objectiu de tots els processos aconteguts. La veritable raó de les coses és oculta, i l´únic que s´hi pot fer és desvetllar les capes que ho cobreixen mitjançant instrucció i l´aplicació pràctica d´aquesta.
Per a omplir s´ha d´extreure d´allà on hi hagi existències suficients, implicant un cert coneixement, disposar d´estris apropiats i bens previs que serveixin de contenidor.
Per a nodrir el cos o l´ànima hem de cercar en el lloc pertinent amb les eines adequades. Entre l´intern i l´extern, el particular i l´alié, es dirimeixen les possibilitats per aconseguir el desitjat.
Plenitud o buidor és una questió d´actitud, de valors, més important que la quantitat d´elements materials. La capacitat d´imprimir qualitat en les nostres manifestacions en el no mesurable però evident, com són les idees, afectes o talents.
Per a ser més del que som o tenim ens ho hem de guanyar mitjançant aptituds i disciplina, els quals facilitaran l´accés al que pretenem. Els fruits s´obtindran si les llavors s´han ubicat en el terreny adequats amb les condicions escaients.
La plenitud sempre és i serà relativa, doncs les mancances globals en nosaltrse són l´estímul per a superar-nos i anar sintonitzant-nos amb l´immensitat, per a que els esforços ens mostrin el sentit més enllà del visible i aparent.