diumenge, 30 de desembre del 2012

JO NO, ÉS L´ALTRE

Jo no, és l´altre, així és com els humans ens treiem la responsabilitat de sobre donant per descomptat que nosaltres sempre som perfectes i els altres sempre estan equivocats. Però aquest plantejament no s´aguanta per enlloc, doncs si tothom individualment es creu perfecte, com és que el caos és la tònica imperant ?
Un ego desmesurat, falta de claredat en observar i discernir, desig focalitzat en la pròpia auto-gratificació, desconsideració envers maneres contràries a les nostres, voler imposar els criteris i pretensions particulars, tot això és una mostra d´inconsciència, de foscor generalitzada que fa adoptar postures d´immaduresa.
Aquests exemples es veuen reflectits perfectament en la política. La ideologia de cada partit és com si fos la llei, i la dels contraris és com si fossin curts de mires. I el que a nivell de tu a tu origina friccions i desavinences per aquest engreiment de jo tinc raó i tu estàs equivocat, en els polítics és jo no sóc dictador, és l´altre; jo no sóc nacionalista, és l´altre; jo no sóc opressor, és l´altre; jo no sóc injust, és l´altre. I la llista podríem anar augmentant-la, doncs de temes no en falten, però perpetuant eternament formes impositives, prepotents, sense diàleg, incapaços de distingir el veritable del fals, i voler sortir-se amb la seva com sigui emprant métodes indignes, així l´únic que s´aconsegueix és viure en la crispació empalmant un conflicte amb un altre en un ambient contaminat que mai es neteja per què l´actitud no es modifica.
La 1ª exigència és i ha de ser amb nosaltres. Si volem generar bones condicions al voltant, les hem de forjar dins nostre reflectint-ho en l´acció. El que no pot ser és actuar tota la vida com un nen consentit que s´emprenya quan no té el que vol ni els altres li donen el que desitja en la forma o mesura que pretén.
Una societat permanentment infantil està condemnada a la decadència, doncs madurar comporta exigències, obligacions, procedir correctament, respectar el proïsme, responsabilitzar-se dels actes i les consequències. No s´ha d´abusar del poder o la força, fer el que es vulgui amb total impunitat, carregar-se tot el que desagrada, no reconèixer els errors reiteratius i per acabar-ho de rematar convertir les víctimes en els infractors. Això és senzillament demencial.

dijous, 20 de desembre del 2012

CONFLICTES

Els conflictes són la mostra evident d´una actitud estúpida. Es pot discrepar en el fons i en la forma, tenir criteris diferents, però si hi ha voluntat d´escoltar, diàleg i respecte mutu, es poden trobar alternatives o camins d´apropament sense que es tracti d´una batalla de guanyadors o perdedors.
El conflicte es genera quan alguna  cosa s´ha fet malament o sorgeix una pretensió i la solució no satisfà a l´afectat o no es resol. Quan les posicions són contràries als propis desitjos, als interessos, i d´altra banda hi ha hostilitat, abús d´autoritat, de poder i ús de la força.
Tothom vol que les coses es facin d´acord al seu punt de vista, però hi ha infinitat d´apreciacions i valoracions, havent d´imposar la lògica i la coherència per al bon funcionament del que ens envolta.
Conflicte suposa dues postures enfrontades, una pot ser correcta i l´altra no, i a vegades les dues són incorrectes. El nivell, la disposició, el marge de maniobra segons el context, l´habilitat de teixir ponts que apropin, palesasarà que no es tracta de triomfar com sigui, sinó d´entendre´s aportant arguments constructius cercant la col-laboració enlloc de l´enfrontament.
Hi ha ocasions on les divergències i objectius són molt grans entre les dues bandes, aleshores el millor és evitar el contacte perquè només ocasionaria perjudicis.
No es pot estar sotmés a ningú, que una de les parts sigui el dominador i l´altra la dominada subjugant-la al seu desig. Tard o dora la tensió va creixent si el dominador empra els mitjans al seu abast per a satisfer l´afany de poder. El fort en instruments, en possibilitats, doblegant a qui té menys recursos, així és com s´originen la majoria de conflictes. Aquest procedir no és ser fort, és senyal de mesquinesa, doncs la veritable fortalesa és ajudar als desvalguts, a tractar tothom amb dignitat.
El génere humà no escarmenta. Guerres, corrupció, lleis a mida, espoliacions, tot per a satisfer unes baixes passions instintives davant l´incapacitat de comportar-se civilitzadament.

dilluns, 10 de desembre del 2012

SAVIESA - NICIESA

" Pels seus actes els coneixereu " Les accions denoten el nivell de l´executor, i segons siguin poden dur a l´éxit o al fracàs.
Procedir amb pulcritud exigeix una formació, una disposició, fer dels coneixements eines al servei de la introducció de qualitat en les paraules i en les obres.
Saviesa no és només saber, és adoptar el to, la postura òptima en cada circumstància. Comportar-se dotant d´eficàcia els plantejaments i el resultat.
Aconseguir una expansió contínua demana temps i experiències, on la diferència entre la mediocritat i la genialitat radica en les aptituds, extreient-li un profit a base d´un anhel de superació i disposar dels instruments que facilitin un plus respecte a la mitjana.
Saber fer, saber estar. Entendre amb el cap i amb el cor, pensar i sentir, del contrari no es pot catalogar com a tal si manca algun d´aquests aspectes.
Costa molt conèixer savis, doncs la notorietat mundana no és una cosa que els captivi. Prefereixen passar desapercebuts contribuint en el que puguin en la societat, observant, aprenent i transformant-se per a esdevindre individus més correctes en tots sentits.
El que predomina és la superficialitat, la preparació mínima per a obtenir uns diners, sense expectatives d´aprofundir a fons en hom mateix ni en desitjar un desenvolupament integral més enllà del que preval en l´ambient circundant. La baixa auto-exigència impedeix forjar els mitjans aportadors de major enteniment i facultats associats a la saviesa.
Si la saviesa és sinònim de capacitat, la niciesa és just l´oposat. Amplitud de mires contrastada amb estretor, visió en perspectiva contra dificultat de discernir amb coherència. Aquestes mancances són les que fan expressar-se de forma maldestre, precisament pel dèficit qualitatiu en les maneres.
L´absència de refinament, arguments pobres o erronis, irreflexió al no preveure les consequències del que diu o fa, comporta criteris equivocats que sovint enlloc de solucions genera problemes.
El savi facilita les coses, el nici les dificulta. La comprensió en el primer és incomprensió en el segon. La claredat i recursos del savi és foscor i pobresa en el nici. Entremig hi ha una gran massa que no és ni una cosa ni una altra, però si la balança s´ha de decantar convindria que fos envers la saviesa per a que tots hi guanyessim.