JO NO, ÉS L´ALTRE

Jo no, és l´altre, així és com els humans ens treiem la responsabilitat de sobre donant per descomptat que nosaltres sempre som perfectes i els altres sempre estan equivocats. Però aquest plantejament no s´aguanta per enlloc, doncs si tothom individualment es creu perfecte, com és que el caos és la tònica imperant ?
Un ego desmesurat, falta de claredat en observar i discernir, desig focalitzat en la pròpia auto-gratificació, desconsideració envers maneres contràries a les nostres, voler imposar els criteris i pretensions particulars, tot això és una mostra d´inconsciència, de foscor generalitzada que fa adoptar postures d´immaduresa.
Aquests exemples es veuen reflectits perfectament en la política. La ideologia de cada partit és com si fos la llei, i la dels contraris és com si fossin curts de mires. I el que a nivell de tu a tu origina friccions i desavinences per aquest engreiment de jo tinc raó i tu estàs equivocat, en els polítics és jo no sóc dictador, és l´altre; jo no sóc nacionalista, és l´altre; jo no sóc opressor, és l´altre; jo no sóc injust, és l´altre. I la llista podríem anar augmentant-la, doncs de temes no en falten, però perpetuant eternament formes impositives, prepotents, sense diàleg, incapaços de distingir el veritable del fals, i voler sortir-se amb la seva com sigui emprant métodes indignes, així l´únic que s´aconsegueix és viure en la crispació empalmant un conflicte amb un altre en un ambient contaminat que mai es neteja per què l´actitud no es modifica.
La 1ª exigència és i ha de ser amb nosaltres. Si volem generar bones condicions al voltant, les hem de forjar dins nostre reflectint-ho en l´acció. El que no pot ser és actuar tota la vida com un nen consentit que s´emprenya quan no té el que vol ni els altres li donen el que desitja en la forma o mesura que pretén.
Una societat permanentment infantil està condemnada a la decadència, doncs madurar comporta exigències, obligacions, procedir correctament, respectar el proïsme, responsabilitzar-se dels actes i les consequències. No s´ha d´abusar del poder o la força, fer el que es vulgui amb total impunitat, carregar-se tot el que desagrada, no reconèixer els errors reiteratius i per acabar-ho de rematar convertir les víctimes en els infractors. Això és senzillament demencial.