ELS TRES ATRIBUTS

Hi ha tres aspectes que tothom voldria tenir : saviesa, bellesa i força, doncs ningú desitja els seus antònims de curt, lleig i fràgil.
Els tres atributs atrauen admiració, ja que suposa disposar d´un poder d´atracció, bé a través de l´intel-lecte o del cos. A part de l´impressió immediata externa, aquests dons contenen més singularitats.
Saviesa com un conjunt de virtuts obtingudes gradualment manifestant-se en accions pulcres, on la mesura òptima i l´harmonia és la tònica.
Bellesa com a constatació d´un equilibri de formes, entre el pensament i sentiment evidenciat en el físic.
Força a tots nivells forjada per un nodriment adequat tant en l´aspecte mental, emocional i físic.
L´integració o acoplament entre la nostra parcel-la individual amb el col-lectiu, afrontant qualsevol situació amb capacitat de discerniment, estabilitat afectiva i recta conducta.
El dia a dia ens va presentant reptes diversos, a vegades amb unes característiques que exigiran un alt grau de concentració i claredat per a resoldre-ho, altres seran minucies de fàcil execució.
Dotar-nos de les qualitats dels tres atributs exigeix uns requisists, res es dóna gratuitament ni per que si, hi ha un detonant que ho propicia. La força física es pot desenvolupar amb entrenament, arribant a un límit d´acord a la pròpia constitució i altres factors que hi incideixin. La bellesa a part del mostrat externament, depèn d´unes maneres acurades, en les paraules, en els gestos, en el refinament, en el que s´és capaç de transmetre deixant una empremta. La saviesa és el que més costa d´obtenir, demana una exigència constant, englobant les tres en una. Mitjançant el poder del pensament atraiem condicions favorables, desenvolupem la força interna que es plasma en força externa, i l´estabilitat general facilita uns sentiments de proximitat, comprensió i calidesa.
La saviesa és la base, la bellesa és el que desprén, la força el resultat del forjat des de l´abstracció a la concreció.

POTENCIAL PERDUT

Desconeixem l´abast del nostre potencial al centrar-nos principalment en àrees concretes i factors de subsistència. Dediquem la major part del temps en estar preparats i executar les tasques pertinents per accedir a uns recursos, això condiciona altres possibilitats degut a les limitacions per a sortir-se dels marges on ens trobem ubicats.
El potencial a desenvolupar té una doble vertent : les aptituds naturals a descobrir i conrear, i encarar les diferents proves de tot tipus que es van presentant amb l´objectiu de mantenir l´atenció, ser precís en el pensament i els moviments, exercitant el discerniment per a resoldre qualsevol dilema.
Concentrats en les obligacions diaries, en la rutina, en vetllar per l´essencial, deixem de banda altres aspiracions, conformant-nos en subsistir envoltats sovint de condicions exemptes de qualitat que voldríem transformar però no sabem exactament com.
Per a conservar el primordial amb una actitud entre pràctica i desconfiada, perdem oportunitats de creixement i la satisfacció que podríem sentir, optant pel poc però segur encara que les expectatives es quedin per sota del desitjat. Conformar-se en anar tirant sense riscos potser proporciona una feina i uns diners, i també desencís al constatar com les circumstàncies ens dominen enlloc de ser nosaltres qui agafem les regnes i la direcció.
Molta gent actúa per sota les seves possibilitats, per comoditat, per no arriscar-se, per por al fracàs, per no agafar responsabilitats, reflectint-se externament en plantejaments porucs i resultats pobres.
Evitar, no afrontar, es tracti de situacions o relacions, on a priori es pensa que els desencadenants poden ser pitjors del que hi ha actualment, és una covardia que no resol el fons, una forma de pensar inútil tenallada per unes pors imaginaries, on l´única manera de resoldre afers encallats és amb idees clares, visió en perspectiva i accions resolutives.
El que ens  envolta i voldríem millorar, no es modificarà si no desitgem apujar el nivell, primer en nosaltres amb tots els canvis que comportaria, i a continuació en els diferents fronts on podem incidir amb les nostres aportacions.

FER O NO FER

Sovint ens trobem en disjuntives sobre decisions a prendre si no dominem massa el tema, si és una situació nova, o en les mateixes accions diaries repetitives.
L´objectiu del que es mobilitzi és encertar-la, però moltes vegades l´afer en questió depèn d´un procés més o menys llarg i d´intermediaris diversos. De part nostra hi pot haver determinació, un plantejament acurat i un procedir correcte, on tot plegat no garanteix l´éxit si hi ha una dependència de tercers.
Tenim situacions on fer és una necessitat, per a preservar un ordre, aconseguir recursos, etc. I altres variants on no fer és aconsellable per què pot suposar una pérdua o pitjors condicions.
El dilema fer o no fer sovint és de caire emocional respecte a relacions. Els dubtes sobre la conveniència o no de mostrar-se actiu o bé passiu, esperar amb paciència o dinamitzar el que es troba en un impasse. L´incertesa del resultat, la no convicció, la falta de seguretat, ens fa aturar per a observar les possibilitats segons l´elecció, que tampoc descobrirem fins la seva conclusió en un sentit o altre.
També hi ha el fer o no fer en temàtiques intrascendents, coses puntuals, on la decisió acostuma a no afectar en gran manera, ni a l´individu ni a la questió de fons.
Tant en el fer com en no fer, hauriem de clarificar el ressó posterior en nosaltres i els demés. Obrar amb consciència, amb equanimitat, vetllar per l´harmonia i quedar en pau internament i externament.
Tot el que mobilitzem i té unes consequències comporta una responsabilitat, per tant, abans d´exterioritzar el que primer és invisible, hem de veure l´impacte a curt i llarg termini. Per desgràcia massa coses es fan amb imprudència, producte de la inconsciència, falta d´atenció i desconnexió del quadre complet, d´aquí els errors amb el que poden arrossegar a continuació.
Sigui quina sigui la situació, tant si és apropiat fer com no fer, hem de posar els cinc sentits, el discerniment i la concentració per a que la decisió final suposi el correcte.