FER O NO FER

Sovint ens trobem en disjuntives sobre decisions a prendre si no dominem massa el tema, si és una situació nova, o en les mateixes accions diaries repetitives.
L´objectiu del que es mobilitzi és encertar-la, però moltes vegades l´afer en questió depèn d´un procés més o menys llarg i d´intermediaris diversos. De part nostra hi pot haver determinació, un plantejament acurat i un procedir correcte, on tot plegat no garanteix l´éxit si hi ha una dependència de tercers.
Tenim situacions on fer és una necessitat, per a preservar un ordre, aconseguir recursos, etc. I altres variants on no fer és aconsellable per què pot suposar una pérdua o pitjors condicions.
El dilema fer o no fer sovint és de caire emocional respecte a relacions. Els dubtes sobre la conveniència o no de mostrar-se actiu o bé passiu, esperar amb paciència o dinamitzar el que es troba en un impasse. L´incertesa del resultat, la no convicció, la falta de seguretat, ens fa aturar per a observar les possibilitats segons l´elecció, que tampoc descobrirem fins la seva conclusió en un sentit o altre.
També hi ha el fer o no fer en temàtiques intrascendents, coses puntuals, on la decisió acostuma a no afectar en gran manera, ni a l´individu ni a la questió de fons.
Tant en el fer com en no fer, hauriem de clarificar el ressó posterior en nosaltres i els demés. Obrar amb consciència, amb equanimitat, vetllar per l´harmonia i quedar en pau internament i externament.
Tot el que mobilitzem i té unes consequències comporta una responsabilitat, per tant, abans d´exterioritzar el que primer és invisible, hem de veure l´impacte a curt i llarg termini. Per desgràcia massa coses es fan amb imprudència, producte de la inconsciència, falta d´atenció i desconnexió del quadre complet, d´aquí els errors amb el que poden arrossegar a continuació.
Sigui quina sigui la situació, tant si és apropiat fer com no fer, hem de posar els cinc sentits, el discerniment i la concentració per a que la decisió final suposi el correcte.