ESPERANCES

Esperança és allò que ara ho hi és i volem que hi sigui, i també alguna situació present del nostre agrat que desitgem preservar.
El concepte d´esperança pel fons que conté és una crida a l´optimisme, a la confiança. El bo per a mantenir-ho, i les dificultats o adversitats que poden canviar cap a millor.
Injectar positivisme està molt bé per atraure les vibracions que facilitin la consequció del pretés, però també hem de ser equànims observant cada tema concret amb els pros i contres, el marge de maniobra, constatar de que es disposa, que fa falta i si es pot aconseguir, la preparació individual i/o col-lectiva segons de que es tracti per afrontar amb garanties el propòsit; doncs per més esperances que tinguem, si no s´està prou capacitat, no disposem dels recursos indispensables, i les condicions adverses pesen més que les favorables, l´esperança en si mateixa no modificarà el panorama.
Hi ha factors on l´éxit del que perseguim recaurà en nosaltres, en les pròpies accions i facultats, i malgrat haver d´encaixar amb el medi, la responsabilitat serà nostra. Després hi ha questions on depenem de l´intervenció d´altres persones per al seu resultat, adoptant una postura passiva, expectant, així com en la primera hem d´estar actius.
Que les coses vagin bé, funcionin en qualsevol aspecte, és normal que ho pretenguem. Sotmesos com estem a les lleis universals, només serà possible si es produeix la confluència pertinent. El que ara ens envolta es va formar en un passat, és la causa. I el que anem executant en cada present tindrà un efecte. Per tant, si de debó volem l´harmonia, el benestar constant, la causa les ha de contenir.
Si el circundant és caòtic, senzillament és consequència d´haver procedit amb maneres errònies, aleshores l´experiència de transformar-ho recau en l´habilitat d´imprimir ordre en el plantejament i en l´execució, constatant si els recursos amb que comptem ara i els que podem generar poden fer viable el canvi desitjat.
I l´altra llei de l´atracció on igual atrau a igual i l´oposat repel, significa que si actuem amb correcció el resultat reportará correcció, però si actuem amb negligència la rèplica també estarà en consonància.
L´esperança de conservar, d´adquirir o de canviar, segons cada cas, dependrà per tant de sincronitzar amb les lleis i el que aquestes ens demanen.

VALORS I COMPORTAMENT ( II )

Què té valor ? Allò catalogat com a important, però en aquesta apreciació en ocasions és possible que no sigui així.
De debó té valor el que condiciona, limita, esclavitza, proporciona guanys d´un cantó a canvi de pérdues en un altre ?
Hem de tenir en compte que les valoracions s´efectuen a títol personal, i això depèn de l´edat, de la formació, dels recursos, de les inquietuds, el tipus d´objectiu i l´àmbit d´acció.
La incidència del valorat  ens donarà la resposta. Si aporta beneficis, manté o conserva, si és motiu d´expansió o millora, serà positiu. Si el suposat valor restringeix, buida més que omple, és més un desig utópic que real, serà negatiu.
El comportament respon a una motivació, a un interés, a unes obligacions o necessitats. No es pot mesurar l´equivalent entre el valor i el comportament. La relativitat d´un valor dependrà de factors diversos, del propi codi de prioritats, del que representa o pot representar, del contingut ideològic, del component afectiu.
Per aconseguir el pretés s´ha de procedir amb correcció, considerant la possible repercussió en altres, en el col-lectiu, on l´ética és primordial, movent-nos per a uns fins nobles tenint en compte el proïsme per a no abusar ni perjudicar.
Valor és el que no caduca, que és inalterable, amb el que es pot comptar, el que uneix, el que és capaç de despertar en nosaltres la millor versió, que fa emergir un comportament acurat pel reconeixement dels bens immensos al nostre abast.
Viure és un potencial a desenvolupar, on la seva constatació dependrà de l´actitud, de les capacitats adquirides i propòsits.
Hi ha valors interns i externs. Els externs poden fluctuar, però els interns sempre hi són si estem en equilibri i l´afany de superació té en nosaltres el revulsiu indispensable per a incrementar-los. Amb els  valors interns efectuem els intercanvis per accedir als valors extens.
Té valor el que ens permet ser cada vegada més pulcres, més íntegres, procedir amb més harmonia, incidir més positivament en nosaltres i l´entorn pel que expressem; doncs tot això és consequència del comportament. I quan l´habilitat d´encaixar els valors i el comportament impera, s´esvaeixen els dubtes sobre que té valor o no.

VALORS I COMPORTAMENT

El comportament ha d´anar en consonància al que valorem i també al que no valorem.
Els valors en cadascú depenen d´un conjunt de factors, similars en algú i diferents en d´altres, en funció de les diferents influències rebudes, les pròpies inquietuds i objectius. El que pot ser motiu de gran valor en una zona concreta del planeta, pot ser intrascendent en una altra per riquesa d´uns i pobresa d´altres. L´importància és relativa si aquesta oscil-la en més o en menys tractant-se del mateix tema.
Per què té valor tal o qual cosa per a nosaltres ? Quins requisits són necessaris per a dotar de valor un objecte, una idea, un recurs ? És un concepte abstracte on individualment considerem valuós o no, fins i tot la vida, valorada com el principal punt a preservar ¿ ho és realment si la persona malversa la salut, talents, i enlloc de generar condicions satisfactòries ho fa en pérdues ?
És un tema complex perquè és subjectiu, i dificilment es produeix una unanimitat de criteris. El lloc de residència, els bens de que es disposi, la idiosincràsia del pais, fan decantar envers uns ítems, on l´interessant és veure que impulsa a donar valor a segons que; doncs aquest mateix valor pot ser nociu per a implicats directes, la qual cosa posaria en dubte la seva validesa.
De què som capaços o seríem capaços per aconseguir el desitjat ? Valdria la pena segons quins esforços ? Amb quina finalitat ? Estem segurs d´avantmà que si obtenim el pretés serà per a una situació millor a l´actual ?
Hi ha valors transitoris i valors eterns, valors materials i valors espirituals. Sempre estem al mig entre tots ells, i si bé cal vetllar per allò considerat primordial, també hem de donar un objectiu elevat als propòsits per a no quedar-nos en simples animals a la recerca de cobrir les necessitats físiques de subsistència. I en aquest apartat influeix decisivament els condicionants econòmics i les pròpies inquietuds interiors per atorgar-li un valor poc present o molt present.
L´exterior té el seu origen a l´interior, i la recerca de valors a fora s´encaren pels valors que disposem a dins. Això ens indica que hem de trobar les mesures oportunes que permetin l´equilibri entre l´intern i extern per a que el " valorat " acabi reportant un benefici profitós.