VALORS I COMPORTAMENT ( II )

Què té valor ? Allò catalogat com a important, però en aquesta apreciació en ocasions és possible que no sigui així.
De debó té valor el que condiciona, limita, esclavitza, proporciona guanys d´un cantó a canvi de pérdues en un altre ?
Hem de tenir en compte que les valoracions s´efectuen a títol personal, i això depèn de l´edat, de la formació, dels recursos, de les inquietuds, el tipus d´objectiu i l´àmbit d´acció.
La incidència del valorat  ens donarà la resposta. Si aporta beneficis, manté o conserva, si és motiu d´expansió o millora, serà positiu. Si el suposat valor restringeix, buida més que omple, és més un desig utópic que real, serà negatiu.
El comportament respon a una motivació, a un interés, a unes obligacions o necessitats. No es pot mesurar l´equivalent entre el valor i el comportament. La relativitat d´un valor dependrà de factors diversos, del propi codi de prioritats, del que representa o pot representar, del contingut ideològic, del component afectiu.
Per aconseguir el pretés s´ha de procedir amb correcció, considerant la possible repercussió en altres, en el col-lectiu, on l´ética és primordial, movent-nos per a uns fins nobles tenint en compte el proïsme per a no abusar ni perjudicar.
Valor és el que no caduca, que és inalterable, amb el que es pot comptar, el que uneix, el que és capaç de despertar en nosaltres la millor versió, que fa emergir un comportament acurat pel reconeixement dels bens immensos al nostre abast.
Viure és un potencial a desenvolupar, on la seva constatació dependrà de l´actitud, de les capacitats adquirides i propòsits.
Hi ha valors interns i externs. Els externs poden fluctuar, però els interns sempre hi són si estem en equilibri i l´afany de superació té en nosaltres el revulsiu indispensable per a incrementar-los. Amb els  valors interns efectuem els intercanvis per accedir als valors extens.
Té valor el que ens permet ser cada vegada més pulcres, més íntegres, procedir amb més harmonia, incidir més positivament en nosaltres i l´entorn pel que expressem; doncs tot això és consequència del comportament. I quan l´habilitat d´encaixar els valors i el comportament impera, s´esvaeixen els dubtes sobre que té valor o no.