INTERMEDIARIS

Entre l´objectiu i la seva consecució o no, hi ha una série d´etapes per a obtenir-ho, i nosaltres no disposem de tots els instuments que es requereixen, i aixòobliga a realitzar connexions que ens facilitin l´apropament al desitjat.
Del més essencial al més inversemblant, d´una forma o altra, en un o altre moment, hem d´establir relacions que encaixin propòsit amb el resultat. Tots som intermedairis, tots som dependents, i gràcies a les mancances hem d´esforçar-nos a exterioritzar les habilitats personals per a compartir les respectives singularitats, nodrint-nos a base de múltiples aportacions que permetin cobrir els dèficits i disposar del necessari.
La natura amb tots els components és la font de proveïment, i a partir d´aquí hem d´entrar en contacte amb qui podem intercanviar, en una tònica constant d´oferta i demanda.
L´intermedairi és el pont entre el que volem i la seva obtenció. Estem creant enllaços contínuament, on per més facultats que tinguem, sempre precisem el suport d´altres persones, la qual cosa ens indica que qualsevol éxit no és únicament producte d´uns talents, és consequència de contribucions diverses durant el trajecte que ens proporcionen eines i recursos. En realitat hi ha un equip immens a l´ombra que ens nodreix amb tot tipus de materials.
Tot plegat ens ha de fer valorar molt més les nombroses benediccions al nostre abast gràcies a les individualitats del conjunt. No tindríem el que tenim ni seríem el que som sense el suport continu de la gent anònima que ens abasteix a l´igual que nosaltres a ells.
El que sabem ho hem rebut de transmissions, i els estris que ens permeten les accions deriven d´intermediaris, sense ells no establiríem connexions, i aïllats no sería possible el funcionament, per tant, sincronitzar necessitat-dependència-intermediaris-intercanvis, és el que permet mantenir-nos entre el que tenim i el que no tenim i volem tenir.

ENSINISTRAMENT

Ensinistrar-nos, aquest és el treball a realitzar durant tota la vida. D´éssers ignorants a conscients, de prosaics a refinats, una tasca sense fi on sempre hi ha més possibilitats d´expandir-se.
De la màxima dependència a una autonomia indispensable, del desconeixement de l´entorn a saber desenvolupar-se en ell. Tot és un procés amb moltes etapes, però es pot fer més llarg o més curt, on un major o menor rendiment, dependrà de les aptituds, voluntat i evolució global.
Els pares, els mestres, amistats, relacions habituals, han de servir de missatgers clarificadors per a orientar-nos en la conducta a adoptar. Extreure´n conclusions i aplicar-les demana un grau d´interés per a millorar, d´aquí que alguns sàpiguen aprofitar les experiències polint aspectes que requereixin ajustar-se, i altres per més oportunitats que es presentin no saben veure el fons, perdent les opcions que es van succeint que resulten inútils.
L´ensinistrament es fa extensible a totes les àrees, doncs l´objectiu és anar constantment a nivells més elevats d´expressió, conreant més facultats que ajudin a introduir factors qualitatius.
Estem dissenyats de manera que el desenvolupament no té límits, per això hem de desitjar superar-nos, aspirar a més, doncs el conformisme és quedar-se encallat, i el que deixem passar o no atorguem importància es perd.
El que disposem ara és resultat d´esforços previs, i per a obtenir quelcom és precís tenir mèrit. Si volem més en alguna cosa, hem de mobilitzar els resorts oportuns per aconseguir l´increment desitjat. El camí entre el moment actual i noves culminacions, és on hem de preparar-nos per a seguir la particular construcció del que podem arribar a ser.
Ensinistrar-nos a base de revisar, comprovar resultats, clarificar on hi ha habilitats i on mancances, i amb objectius més o menys decidits, perseverar en el poliment continu per a estar cada vegada més capacitats guanyant a través del temps si centrem els esforços en el que reporti beneficis.

TEMPS I PROPÒSIT

Se´ns dóna temps per acomplir un propòsit, en el qual hem de descobrir quina és la nostra funció i com hem de preparar-nos per a executar-la.
Venim a la Terra amb unes qualitats latents i també amb uns defectes a corregir, doncs si tot ja fos perfecte no tindria sentit efectuar cap retoc ni els diversos esforços a que ens veiem obligats.
La majoría, condicionada per factors mundans, passa la vida sense saber què ha vingut a fer, ocupant-se de sobreviure i divertir-se. En les interaccions i activitats és on s´ha de desxifrar el missatge, però no sabem extreure el contingut ni adonar-nos de subtileses que indiquen posicionaments més òptims, tant per a nosaltres com altres mitjançant intercanvis.
Quin potencial arribem a extreure de nosaltres ? Realment molt baix, doncs entre la manca d´auto-coneixement, la mínima introspecció, enfocats en l´extern i superficial, centrats bàsicament en afers materials, dedicant el poc temps lliure a converses banals i ocupacions insubstancials, malversem contínuament les oportunitats que se´ns presenten per a convertir-nos en millors persones.
Plantejant els objectius pensant només en el guany personal, on prevalen els interessos egoistes per damunt d´un servei mutu, no és d´estranyar que es mantinguin les mateixes postures durant décades i décades, malgrat constatar que no són les idònies si van generant conflictes enlloc d´aportar solucions.
L´ésser humà podria fer molt i fa molt poc pel plantejament erroni dels objectius. L´afany lucratiu centrat en el jo el separa de la resta, perdent força, col-laboradors i ocasions d´avançar, total per uns guanys que no satisfaran ni seran profitosos, per la forma en que s´aconsegueixen i com s´inverteixen després.
Cadascú ha vingut a realitzar un propòsit de creixement individual acoplant-se en el col-lectiu a través d´uns serveis. El no executat queda pendent, per això és tan important saber administrar temps i recursos per acomplir la nostra tasca, que consisteix en la progressiva conscienciació i en el perfeccionament de les manifestacions.