Entre l´objectiu i la seva consecució o no, hi ha una série d´etapes per a obtenir-ho, i nosaltres no disposem de tots els instuments que es requereixen, i aixòobliga a realitzar connexions que ens facilitin l´apropament al desitjat.
Del més essencial al més inversemblant, d´una forma o altra, en un o altre moment, hem d´establir relacions que encaixin propòsit amb el resultat. Tots som intermedairis, tots som dependents, i gràcies a les mancances hem d´esforçar-nos a exterioritzar les habilitats personals per a compartir les respectives singularitats, nodrint-nos a base de múltiples aportacions que permetin cobrir els dèficits i disposar del necessari.
La natura amb tots els components és la font de proveïment, i a partir d´aquí hem d´entrar en contacte amb qui podem intercanviar, en una tònica constant d´oferta i demanda.
L´intermedairi és el pont entre el que volem i la seva obtenció. Estem creant enllaços contínuament, on per més facultats que tinguem, sempre precisem el suport d´altres persones, la qual cosa ens indica que qualsevol éxit no és únicament producte d´uns talents, és consequència de contribucions diverses durant el trajecte que ens proporcionen eines i recursos. En realitat hi ha un equip immens a l´ombra que ens nodreix amb tot tipus de materials.
Tot plegat ens ha de fer valorar molt més les nombroses benediccions al nostre abast gràcies a les individualitats del conjunt. No tindríem el que tenim ni seríem el que som sense el suport continu de la gent anònima que ens abasteix a l´igual que nosaltres a ells.
El que sabem ho hem rebut de transmissions, i els estris que ens permeten les accions deriven d´intermediaris, sense ells no establiríem connexions, i aïllats no sería possible el funcionament, per tant, sincronitzar necessitat-dependència-intermediaris-intercanvis, és el que permet mantenir-nos entre el que tenim i el que no tenim i volem tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada