VOLER I PODER

Volem aconseguir moltes coses, i a l´hora de la veritat molt poques es concreten. ¿ Què passa entre el voler i el poder ? Per a densificar una idea la pràctica es precisen uns materials i saber-los acoplar per a obtenir el resultat pretés i si falla una part o ambdues, no és possible concretar el desitjat.
Voldriem tot tipus de coses, on en primer lloc hem de saber discernir sobre la seva conveniència o no, i cas de ser apropiat, necessari o per un interés, dotar-se de la preparació indispensable que ofereixi la millor disposició i un tracte acurat.
Volem relacions satisfactòries, bé, ¿ però que fem al respecte per a que sigui així ? L´egoisme, l´inconsciència, les espatllen una vegada i una altra amb comportaments lamentables, que enlloc de reportar satisfacció és tot el contrari. Volem però no podem perquè no sabem actuar degudament.
La resta d´aspectes que poden ser tants com pensem, exactament igual. En qualsevol context hi entra un medi específic amb unes característiques, uns personatges, que formen part de l´escena i nosaltres amb les nostres pretensions. Es tracta de moure´s habilment efectuant els encaixos adequats, tenint clar d´on partim, amb què comptem i on volem anar o assolir, i ser precís en els successius enllaços a realitzar.
Hi ha coses viables i altres inviables, és una questió de sentit comú, tan sols hem de veure què pot ser factible i què no.
Podríem obtenir molt més en diversos fronts, i si no és així és degut a algun tipus de mancança que priva acostar-se a l´objectiu. Individualment i socialment sempre hi ha molts buits pendents d´omplir, i així seguiran fins que no veiem de quina manera es poden omplir i ens dinamitzem per anar transformant totes les situacions empobridores per enriquidores gràcies a saber fer i a saber estar.

MATEIX CURS, MATEIXES LLIÇONS

Un gran nombre de persones no es mou del mateix curs i les mateixes lliçons com si fos impossible aprendre més, abastar més i introduir millors condicions. Amb una llibertat de moviments restringida, aspiracions centrades estrictament en l´elemental, sense veritables inquietuds de superació, es van repetint moviments idéntics fins a l´extenuació. Tots els àmbits queden impregnats, converses reiteratives, queixes, insatisfacció eterna; en definitiva impotència per a canviar les pròpies condicions visquent en un clima de frustració constant.
El ptijor és que de generació en generació es van traspassant aquests paràmetres, observant com la mediocritat, el desencís i el conformisme, fan de la vida un pes feixuc on sobreviure sembla realment pesat. És la concepció negativa i l´actitud al respecte qui ho genera, quan haurien d´esforçar-se en introduir factors rellevants aspirant a incrementar el ptoencial en els àmbits desitjats.
És molt avorrit donar voltes i voltes a les mateixes coses de la mateixa manera per a no extreure noves conclusions, i en definitiva no anar enlloc. En diversos temes pot variar l´escenificació, canviar algun personatge, però seguint la trama i el parlar per parlar, mantenint les estructures de supervivència sense al-licients que projectin a objectius trencadors. D´aquesta manera és impossible alliberar-se de rutines autòmates que impulsin a una versió renovada, diferent, amb altres possibilitats.
Viure implica riscos, i no moure´s emprenent nous reptes optant pel conegut sense avançar, és estar mort en vida.
Per a què necessitem l´abundància, la riquesa que ofereix la natura en tots sentits, si després una mentalitat de pobre ens limita a la indigència encara que tinguem casa i recursos ?
Deixem de guanyar per a no perdre un mínim. Les oportunitats d´expandir-nos s´escapen contínuament per por a endinsar-nos en altres terrenys. Per a preservar el primordial no sintonitzem amb l´essencial, i així dia a dia, any rera any, conformen aquest entorn gris quan podríem fer que fos brillant i radiant, però això depèn de la consciència i d´uns ideals elevats, del contrari el canvi és impossible.

CONVIURE

Conviure és viure amb, i això ens inclou a tots sense excepció. Des de les respectives individualitats, aïllats o en multitud, estem separats en presència, però també units per compartir l´essencial. Estem dissenyats de manera que hem de cercar la independència de moviments com a unitat, amb el suport precís d´altres per al propi manteniment.
Des de les diferents singularitats, amb la diversitat de criteris, valoracions i enfocs, cadascú de nosaltres ha de trobar els acoplaments apropiats en un constant donar i rebre per a  cobrir el desitjat.
Saber conviure en família, en societat, és un art que exigeix trascendir contínuament l´ego sense haver de renunciar al nostre encaix, idiosincràsia i abastiment del que precisem.
Els problemes s´originen quan volem imposar la força, sotmetre a altres per interessos o els motius que sigui. Quan no hi ha respecte, ni un tracte digne, s´adoba el terreny per als conflictes per no actuar amb equitativitat.
Ens hauriem de preguntar abans de posar-nos en moviment : el que pretenc és just ? pot perjudicar a algú o és neutre ? miro només el meu benefici o el comú ?
De les accions de tercers depèn l´ordre, subministrament i serveis eficients, per tant hem de vetllar per a establir uns intercanvis òptims, doncs aquí és on radica la qualitat final. Enlloc de pensar quin profit trec jo, hem de pensar com puc contribuir a millorar tal o qual cosa.
Les dificultats o adversitats venen de plantejaments separatius. El jo enfront la resta, quan hauria de ser tots contribuint amb tots per a un nodriment mutu.
El grau de convivència harmònica mostra el nivell evolutiu personal i social. La relació amb altres és dialogar, ubicar, encaixar diferències per a un bé comú. No és una questió de guanyadors o perdedors, sinó de col-laboradors que treballin per a generar l´estat òptim segons el moment, circumstàncies i necessitats.