CONVIURE

Conviure és viure amb, i això ens inclou a tots sense excepció. Des de les respectives individualitats, aïllats o en multitud, estem separats en presència, però també units per compartir l´essencial. Estem dissenyats de manera que hem de cercar la independència de moviments com a unitat, amb el suport precís d´altres per al propi manteniment.
Des de les diferents singularitats, amb la diversitat de criteris, valoracions i enfocs, cadascú de nosaltres ha de trobar els acoplaments apropiats en un constant donar i rebre per a  cobrir el desitjat.
Saber conviure en família, en societat, és un art que exigeix trascendir contínuament l´ego sense haver de renunciar al nostre encaix, idiosincràsia i abastiment del que precisem.
Els problemes s´originen quan volem imposar la força, sotmetre a altres per interessos o els motius que sigui. Quan no hi ha respecte, ni un tracte digne, s´adoba el terreny per als conflictes per no actuar amb equitativitat.
Ens hauriem de preguntar abans de posar-nos en moviment : el que pretenc és just ? pot perjudicar a algú o és neutre ? miro només el meu benefici o el comú ?
De les accions de tercers depèn l´ordre, subministrament i serveis eficients, per tant hem de vetllar per a establir uns intercanvis òptims, doncs aquí és on radica la qualitat final. Enlloc de pensar quin profit trec jo, hem de pensar com puc contribuir a millorar tal o qual cosa.
Les dificultats o adversitats venen de plantejaments separatius. El jo enfront la resta, quan hauria de ser tots contribuint amb tots per a un nodriment mutu.
El grau de convivència harmònica mostra el nivell evolutiu personal i social. La relació amb altres és dialogar, ubicar, encaixar diferències per a un bé comú. No és una questió de guanyadors o perdedors, sinó de col-laboradors que treballin per a generar l´estat òptim segons el moment, circumstàncies i necessitats.