En un entorn condicionat per múltiples factors que ens ubiquen contínuament dins d´unes parcel-les reduides, el camí a la llibertat és l´anhel profund que brolla en major o menor mesura en nosaltres. La questió és : com podem incrementar el percentatge respectant les normes i les lleis.
Disposem de llibertat d´elecció en el pensament, en l´expressió de sentiments, i en l´acció d´acord al nivell de consciència individual. A més consciència més possibilitats, a menys consciència menys possibilitats de moure´s amb llibertat.
La necessitat d´encaixar les parts amb el tot obliga a establir un ordre per al bon funcionament, creant lleis a tal efecte, i a la vegada això suposa responsabilitat. La diversitat limita el grau de llibertat perquè és fonamental acoplar-se al medi i tractar tothom amb dignitat.
La llibertat més gran és la de les idees, i malgrat tot dependrà de la nostra capacitat i evolució actual. A nivell material la llibertat és limitada, supeditada a molts elements. En el subtil, en l´invisible, es concentren les proporcions més àmplies de llibertat. A mesura augmenta la densitat, es redueix el percentatge de llibertat.
No pel fet de tenir o fer segons què s´és més lliure si això acaba comportant consequències negatives.
Llibertat per a decidir què, de quina manera, però si és perjudicial ens conduirà a l´esclavitud.
La vida sensera és un aprenentatge constant per alliberar-nos de condicions restrictives, i encara que disposem de molts estudis i diners, igualment serà una petita llibertat perquè estem supeditats a moltes facetes ambientals, així com a la dependència d´altres i la natura.
En realitat és més l´anhel que l´experimentat. Volem o voldríem poder actuar amb major llibertat, però si no s´està prou preparat mentalment, si no s´és prou madur, suficientment seriós, autènticament responsable, és millor estar restringit però amb una seguretat, que no posar-se en perill per no preveure les consequències.
La llibertat comporta unes exigències per a les quals no tothom està preparat, per això estem immersos en un context on forçosament no es poden fer bogeries pel risc que poden ocasionar.
Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
dilluns, 30 de desembre del 2013
divendres, 20 de desembre del 2013
VIGILÀNCIA
Vigilar és una necessitat. Els animals moguts per l´instint capten senyals que els hi permeten passar a l´atac o a la defensiva. Nosaltres, com a humans, emprem més la part mental, ens recolzem en el discerniment per a efectuar els passos oportuns que ens aportin seguretat.
La majoria enfoca la vigilància únicament als moviments corporals, però la vigilància comença a l´interior. Les impressions les rebem de l´exterior impactant en nosaltres, i segons ho encaixem expressarem a continuació una determinada actitud.
Hem d´estar atents als moviments que es produeixen en nosaltres, observar si ens calmen o alteren, si ens fan sentir bé o malament, si és un enfoc egoista o altruista. Segons la base serà l´acció, per tant si l´origen és harmònic així serà l´esdevingut, però si l´arrel té connotacions conflictives, el resultat també ho serà.
De l´abstracció a la concreció, agilitat en decidir, en moure´s oportunament. El que ens envolta exerceix una funció, això limita l´espai, i en els buits és on hem d´encaixar amb altres persones, animals, objectes, etc.
Quan ens fiquem en problemes, del tipus que sigui, és consequència de no haver vigilat degudament el que pensàvem, el que sentíem i el que feiem amb les connotacions que acabarà reportant. Això ens ha de servir d´avís, revisar la causa i veure on hem fallat.
Els perills poden aparèixer en qualsevol moment, de la manera més insospitada, bé pels propis moviments o per factors externs, per tant vigilar és fonamental per a preservar l´integritat. I el mateix exactament traslladat a pensaments i sentiments, si deixem que ens entri bruticia, les experiències també estaran en consonància a l´emmagatzemat internament.
Molta gent no pren consciència del que diu, del que fa, del que es desencadena a continuació, d´aquí l´ambient caòtic i les polémiques constants.
Ja es diu a les Escriptures " vigileu, perquè el diable, com un lleó rogent, està disposat devorar-vos "
En la vessant interna hem de vigilar, on podem estar en perill, doncs si no hi ha atenció podem ser devorats.
La majoria enfoca la vigilància únicament als moviments corporals, però la vigilància comença a l´interior. Les impressions les rebem de l´exterior impactant en nosaltres, i segons ho encaixem expressarem a continuació una determinada actitud.
Hem d´estar atents als moviments que es produeixen en nosaltres, observar si ens calmen o alteren, si ens fan sentir bé o malament, si és un enfoc egoista o altruista. Segons la base serà l´acció, per tant si l´origen és harmònic així serà l´esdevingut, però si l´arrel té connotacions conflictives, el resultat també ho serà.
De l´abstracció a la concreció, agilitat en decidir, en moure´s oportunament. El que ens envolta exerceix una funció, això limita l´espai, i en els buits és on hem d´encaixar amb altres persones, animals, objectes, etc.
Quan ens fiquem en problemes, del tipus que sigui, és consequència de no haver vigilat degudament el que pensàvem, el que sentíem i el que feiem amb les connotacions que acabarà reportant. Això ens ha de servir d´avís, revisar la causa i veure on hem fallat.
Els perills poden aparèixer en qualsevol moment, de la manera més insospitada, bé pels propis moviments o per factors externs, per tant vigilar és fonamental per a preservar l´integritat. I el mateix exactament traslladat a pensaments i sentiments, si deixem que ens entri bruticia, les experiències també estaran en consonància a l´emmagatzemat internament.
Molta gent no pren consciència del que diu, del que fa, del que es desencadena a continuació, d´aquí l´ambient caòtic i les polémiques constants.
Ja es diu a les Escriptures " vigileu, perquè el diable, com un lleó rogent, està disposat devorar-vos "
En la vessant interna hem de vigilar, on podem estar en perill, doncs si no hi ha atenció podem ser devorats.
dimarts, 10 de desembre del 2013
APUJAR L´EXIGÈNCIA
Mai hem d´estar conformes en el nivell assolit perquè desconeixem fins on podem arrribar i les immenses recompenses que suposa.
Si de veritat volem benestar i condicions satisfactòries s´han d´abarcar reptes més grans, doncs mantenir demana un esforç, i millorar requereix una porció extra.
L´exigència no es focalitza només en una o dues àrees, si volem envoltar-nos de qualitats hem de tenir clar que és en tots els àmbits. Des de dins hem d´instaurar la claredat, la capacitat de comprensió, l´amplitud de mires, el discerniment com a base de les accions a planificar i concretar, i això significa saber efectuar connexions entre nosaltres i la resta, les pretensions particulars amb les de qui entrem en contacte.
Disposar d´elements qualitatius externs permet viure amb més comfort, però aquests seran insuficients si no estan en consonància amb una qualitat interior expressada en les nostres manifestacions.
L´exigència consisteix en fer-ho millor, fixar-se propòsits de major envergadura, ja que l´estancament no va enlloc, i si no es va enlloc vivim per inercia sense desenvolupar el potencial.
Limitats a la recerca de recursos per a subsistir, s´estableix un conformisme generalitzat renunciant al descobriment de les facultats latents, cobrint l´expedient de subsistència sense experimentar la trascendència, que dóna sentit, substància i objectiu més enllà d´accedir a bens materials.
Anhel, desig de voler ser més del que som, de fer més del que fem, no en l´aspecte laboral en primer terme, sinó com a ésser. Això ha de brollar des de dins, només depèn de nosaltres, i si no arriba naturalment per les inquietuds, no serà possible la mobilització que implica a continuació.
L´auto-exigència és qui pot catapultar-nos a un progrés continu, sense aquesta estem condemnats a un simple deambular insuls on no serà possible desenvolupar-nos àmpliament ni accedir a les expressions més òptimes que faciliten experiències més enriquidores i satisfactòries.
Si de veritat volem benestar i condicions satisfactòries s´han d´abarcar reptes més grans, doncs mantenir demana un esforç, i millorar requereix una porció extra.
L´exigència no es focalitza només en una o dues àrees, si volem envoltar-nos de qualitats hem de tenir clar que és en tots els àmbits. Des de dins hem d´instaurar la claredat, la capacitat de comprensió, l´amplitud de mires, el discerniment com a base de les accions a planificar i concretar, i això significa saber efectuar connexions entre nosaltres i la resta, les pretensions particulars amb les de qui entrem en contacte.
Disposar d´elements qualitatius externs permet viure amb més comfort, però aquests seran insuficients si no estan en consonància amb una qualitat interior expressada en les nostres manifestacions.
L´exigència consisteix en fer-ho millor, fixar-se propòsits de major envergadura, ja que l´estancament no va enlloc, i si no es va enlloc vivim per inercia sense desenvolupar el potencial.
Limitats a la recerca de recursos per a subsistir, s´estableix un conformisme generalitzat renunciant al descobriment de les facultats latents, cobrint l´expedient de subsistència sense experimentar la trascendència, que dóna sentit, substància i objectiu més enllà d´accedir a bens materials.
Anhel, desig de voler ser més del que som, de fer més del que fem, no en l´aspecte laboral en primer terme, sinó com a ésser. Això ha de brollar des de dins, només depèn de nosaltres, i si no arriba naturalment per les inquietuds, no serà possible la mobilització que implica a continuació.
L´auto-exigència és qui pot catapultar-nos a un progrés continu, sense aquesta estem condemnats a un simple deambular insuls on no serà possible desenvolupar-nos àmpliament ni accedir a les expressions més òptimes que faciliten experiències més enriquidores i satisfactòries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)