Mai hem d´estar conformes en el nivell assolit perquè desconeixem fins on podem arrribar i les immenses recompenses que suposa.
Si de veritat volem benestar i condicions satisfactòries s´han d´abarcar reptes més grans, doncs mantenir demana un esforç, i millorar requereix una porció extra.
L´exigència no es focalitza només en una o dues àrees, si volem envoltar-nos de qualitats hem de tenir clar que és en tots els àmbits. Des de dins hem d´instaurar la claredat, la capacitat de comprensió, l´amplitud de mires, el discerniment com a base de les accions a planificar i concretar, i això significa saber efectuar connexions entre nosaltres i la resta, les pretensions particulars amb les de qui entrem en contacte.
Disposar d´elements qualitatius externs permet viure amb més comfort, però aquests seran insuficients si no estan en consonància amb una qualitat interior expressada en les nostres manifestacions.
L´exigència consisteix en fer-ho millor, fixar-se propòsits de major envergadura, ja que l´estancament no va enlloc, i si no es va enlloc vivim per inercia sense desenvolupar el potencial.
Limitats a la recerca de recursos per a subsistir, s´estableix un conformisme generalitzat renunciant al descobriment de les facultats latents, cobrint l´expedient de subsistència sense experimentar la trascendència, que dóna sentit, substància i objectiu més enllà d´accedir a bens materials.
Anhel, desig de voler ser més del que som, de fer més del que fem, no en l´aspecte laboral en primer terme, sinó com a ésser. Això ha de brollar des de dins, només depèn de nosaltres, i si no arriba naturalment per les inquietuds, no serà possible la mobilització que implica a continuació.
L´auto-exigència és qui pot catapultar-nos a un progrés continu, sense aquesta estem condemnats a un simple deambular insuls on no serà possible desenvolupar-nos àmpliament ni accedir a les expressions més òptimes que faciliten experiències més enriquidores i satisfactòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada