AUTENTICITAT

El camí no està fet per a molts, i d´aquests només uns quants són autèntics.
Consagrar la vida més enllà de la subsistència material al treball interior de creixement constant, demana bastant més que la comprensió intel-lectual teórica. Es requereix un immens desig intern de lliurar-se completament a l´instrucció i entrenament sense treva que condueixi a l´apertura de consciència com a referència, i a la transformació posterior de formes prosaiques per formes refinades.
Els condicionants externs, les necessitats immediates, les obligaciones diverses, limiten la dedicació a observar-se i saber amb certesa que ens convé a part d´accedir als recursos materials. L´inercia és la tònica preponderant, on fer pauses llargues per a l´introspecció és una utopia atrapats com estem en la persecució de diners i els compromisos que això comporta.
Si tinguessim una renda assegurada, quants d´entre nosaltres s´abocarien al conreu espiritual ?
La majoria només cercaria entreteniments i gaudi, doncs dedicar-se en cos i ànima al desenvolupament integral de l´ésser és una vocació que ha d´estar fortament arrelada dins nostre, del contrari faltarà l´intensitat, voluntat i continuitat davant els múltiples reptes que s´han d´afrontar.
La vida mundana només s´adreça en el tenir en l´extern, en el visible. La vida espiritual persegueix l´encaix a tots nivells, i a part de vetllar per l´economia i els bens essencials, s´ha de treballar sobre hom mateix per a que les manifestacions del que pensem, sentim i fem, siguin cada vegada més efectives per a generar condicions més favorables.
Enfocar-se només en la subsistència és viure per a la temporalitat. Enfocar-se en la trascendència és projectar-se envers l´eternitat, adquirint guanys indestructibles que serveixen per a seguir pujant de nivell evolutiu.
L´elemental és comú en tots, on la diferència entre una vida de simple manteniment i una vida dotada de propòsit, és el que preparem impulsant-nos més enllà del temps i espai coneguts de la nostra dimensió per a endinsar-nos en subtileses clarificadores de la funció que hem vingut a realitzar aquí

NO PERDRE ÉS GUANYAR

Tots ens trobem aquí amb un karma on desconeixem l´origen i la seva magnitud, però el que és clar és la necesssitat d´esmenar-nos en diversos fronts.
Ningú es lliura de rebre multitud de greuges que venen de tots cantons. A vegades són els pares, altres els germans, la parella, amistats, companys de feina, etc. En un o altre moment rebem garrotades, i en ocasions de varies persones en la mateixa época. Sembla com si no fos possible mantenir la pau de forma estable, i quan s´acaba una batalla en comença una altra.
La major part de vegades, si observem el procés, ens adonarem de l´absurditat del que ha provocat la discordia. La lògica desapareix deixant que s´imposin uns determinats desitjos personals desembocant en conflicte. I això es va repetint, ara amb un ara amb un altre, i mentre´s seguim actuant de la mateixa manera mai es resoldran les polèmiques.
Molts episodis vistos únicament pel que ha passat, no tenen una base racional, i és aquí on els deutes pendents poden aclarir el detonant si desxifrem el contingut del que s´ha produit.
Agredim i som agredits indefinidament fins que es desvetlli la consciència de que les interaccions són un pont entre el realitzat anteriorment i les seves consequències, i les possibilitats de veure i comprendre amb més amplitud quina és la nostra funció aquí i ara a través de les relacions que es van creuant en el camí.
Els altres els hem de tenir com un potencial que ajuda a expandir-nos, com el revulsiu necessari per a reflexionar i modificar aquelles postures perjudicials substituint-les per expressions benèfiques.
Encara que rebem tractes punibles, indiferència o ingratitud, nosaltres hem d´actuar de manera de no acumular karma, mostrant-nos atents i correctes.
En el camí es diluiran relacions, viurem sensacions desagradables, i procurant respondre amb el bé pagarem deutes si és que ho eren, doncs l´important és no incrementar més càrregues. Amb aquesta actitud no perdrem en els esdeveniments que aconteguin, i no perdent guanyarem per la voluntat d´instaurar l´harmomia amb les progressives millores que constatarem si preservem en forjar el bé.

SENZILLESA - ALTIVESA

De que depèn mostrar-se senzill o altiu ? Del nivell de consciència. A més consciència més senzillesa, a més inconsciència més altivesa.
La persona senzilla s´adona de la seva insignificància davant l´immensitat, davant la dependència constant per accedir als recursos pretesos, de la seva ignorància, de la fragilitat a que és exposat per els esdeveniments no controlats, de la necessitat dels altres com a proveïdors.
La persona altiva es creu important perquè ocupa algun càrrec rellevant, perquè disposa de diners, perquè arriba a gent que l´aclama, perquè influenciat per l´ego es pensa que és superior, millor que altres per comparació en quant a tenir. Però aquestes impostures errònies són producte d´una il-lusió que impedeix veure amb claredat el rerefons.
Qui és senzill és més comprensiu, dialogant, obert, flexible, considerat, equànim, sap que els errors es cometen per motius diversos però no a propòsit.
Qui és altiu és orgullós, tancat, rígid, només compta el seu criteri, no reconeix els defectes, no se´l pot adveritr perquè es considera impecable. Auto centrat en les seves coses, els altres són una espécie de mal inevitable enfront la seva desmesurada valoració.
La persona senzilla és humil, i convençut de no ser ningú rellevant, amb la seva actitud és algú.
La persona altiva es creu algú, i justament pel que diu, pel que fa, pel tracte menyspreador habitual, no és ningú.
La persona senzilla sense necessitat d´uns coneixements específics es mostra amb una saviesa perquè ha comprés l´essencial.
La persona altiva, mancada de visió, pendent del seu microcosmos, distorsiona la realitat observant-la a conveniència, visquent en la falsedat d´un suposat valor que denota un complex d´inferioritat que intenta compensar sense aconseguir-ho.
Qui és senzill ho posa fàcil per a entendre´s i resoldre afers. Qui és altiu discuteix, es vol sortir amb la seva tant si com no, i el que amb bones maneres s´agilitzaria amb rapidesa, la prepotència expressiva eternitza els conflictes.
En definitiva tot és una questió de claredat o foscor, clau per a qualsevol plantejament i els desencadenants que vindran a continuació.