SENZILLESA - ALTIVESA

De que depèn mostrar-se senzill o altiu ? Del nivell de consciència. A més consciència més senzillesa, a més inconsciència més altivesa.
La persona senzilla s´adona de la seva insignificància davant l´immensitat, davant la dependència constant per accedir als recursos pretesos, de la seva ignorància, de la fragilitat a que és exposat per els esdeveniments no controlats, de la necessitat dels altres com a proveïdors.
La persona altiva es creu important perquè ocupa algun càrrec rellevant, perquè disposa de diners, perquè arriba a gent que l´aclama, perquè influenciat per l´ego es pensa que és superior, millor que altres per comparació en quant a tenir. Però aquestes impostures errònies són producte d´una il-lusió que impedeix veure amb claredat el rerefons.
Qui és senzill és més comprensiu, dialogant, obert, flexible, considerat, equànim, sap que els errors es cometen per motius diversos però no a propòsit.
Qui és altiu és orgullós, tancat, rígid, només compta el seu criteri, no reconeix els defectes, no se´l pot adveritr perquè es considera impecable. Auto centrat en les seves coses, els altres són una espécie de mal inevitable enfront la seva desmesurada valoració.
La persona senzilla és humil, i convençut de no ser ningú rellevant, amb la seva actitud és algú.
La persona altiva es creu algú, i justament pel que diu, pel que fa, pel tracte menyspreador habitual, no és ningú.
La persona senzilla sense necessitat d´uns coneixements específics es mostra amb una saviesa perquè ha comprés l´essencial.
La persona altiva, mancada de visió, pendent del seu microcosmos, distorsiona la realitat observant-la a conveniència, visquent en la falsedat d´un suposat valor que denota un complex d´inferioritat que intenta compensar sense aconseguir-ho.
Qui és senzill ho posa fàcil per a entendre´s i resoldre afers. Qui és altiu discuteix, es vol sortir amb la seva tant si com no, i el que amb bones maneres s´agilitzaria amb rapidesa, la prepotència expressiva eternitza els conflictes.
En definitiva tot és una questió de claredat o foscor, clau per a qualsevol plantejament i els desencadenants que vindran a continuació.