En tot el que duem a terme hi ha una bipolaritat. Obrir / tancar ; començar / acabar ; pujar / baixar ; anar / tornar ; omplir / buidar ; fer / desfer.
La trama s´esdevé al mig entre un inici i un final, que és on perseguim algun tipus d´objectiu, el que impulsa a moure´ns. Aconseguir un profit de l´acció és el factor vitalitzador. El desig, la necessitat, el compromís, és qui dinamitza tots els moviments de la diversitat de fronts on estem immersos.
De tot el realitzat només en queden records sintétics i una substància que nodreixi en ocasions al pensament, altres la part afectiva i algunes el cos físic.
El marcador l´hem de posar contínuament a zero a diari en les constants situacions duals que formen part d´una unitat.
Partim d´un punt i ens adrecem a un altre, el procés no canvia mai, anant a la recerca d´un propòsit, ja que sense la pretensió d´assolir alguna cosa no ens mobilitzariem. És precís que hi hagi una mancança, un anhel, essencials per a l´esforç de superació. La questió és : sabem aprofitar el potencial de l´experimentat ? les constants repeticions quotidianes les fem amb inercia buides de contingut, sense assaborir-les ni incrementant el potencial ?
Limitats per les obligacions, es funciona de manera bastant automàtica. El que manipulem, els recursos de que disposem, ens serveixen d´intermediaris en les variades pretensions i demandes a cobrir.
Sovint no tenim consciència de les riqueses que ens envolten, del que rebem constantment a través de tercers, i aquesta visió reduida ens fa pensar en petit, i en consequència el rebut també ho és.
Els inicis i finals són constants, estem perseguint tota mena d´objectius, però focalitzats en el resultat, en la tasca acabada, no ens capbussem en el desenvolupament del procés que és el constructor de l´etern present.
Al mig esdevé la història, el desencadenant del que comporta pérdues o guanys, benestar o malestar, on ens juguem les condicions de futurs immediats.
Problemàtiques, conflictes, molts temes a resoldre a nivell individual i col-lectiu. Hem d´observar la causa, descobrir l´origen, i fer el possible per a revertir les situacions caòtiques instaurant l´ordre.
Del que fem i com ho fem entre els dos extrems depèn absolutament tot, a favor o en contra, per bé o per mal.
diumenge, 30 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
ENSOPEGAR
L´objectiu del realitat i del que volem és procedir amb encert per a obtenir un desenllaç favorable, però no estem en disposició de saber-ho tot, ni tenim la mateixa habilitat en diferents facetes. Saber on es troba el correcte i on l´incorrecte és una feina que sempre ens acompanya, doncs aquí radica decantar la balança a favor o en contra.
En un procés hi poden haver varies etapes, una previsible i una imprevisible. Una part depèn de nosaltres, i l´altra de factors externs no controlats. Per aconseguir el propòsit hem d´estar preparats, però sempre hi ha un inici on es parteix de zero, i els errors es produeixen per desconeixement, falta d´atenció o moviments no sincronitzats.
El fet d´ensopegar pot suposar consequències greus, lleus o sense efecte, es tracta d´observar el detonant i prendre les mesures adequades per a corregir el que es pugui d´una situació passada o de futures amb característiques similars.
Tant a nivell individual com col-lectiu es van repetint pautes ancestrals inservibles. Comportaments que han ocasionat malestar, pérdues, i per més reiteratiu que hagi estat es segueixen mantenint les mateixes pautes. Enlloc d´aturar-se, reflexionar i veure on es produeix el desencaix, empesos pels desitjos egoistes i una visió limitada es perpetuen procediments inútils. - Aquestes persones volen realment benestar ?
Amb plantejaments interessats i pendents del propi benefici, les ensopegades no es podran subsanar, doncs tota interacció implica l´intervenció de dues parts donant i rebent, i si hi ha desequilibri en aquest sentit l´harmonia i el tracte just no serà possible.
L´arrel dels errors tenen diverses vertents. Errors conscients reconeixent-los, o inconscients pels motius que sigui. Errors de bona fe on la situació ens supera, i de mala fe on la persona creu ha de dir o fer determinada acció pels seus conceptes, idees i valors, on la negativitat i el perjudici causat a tercers palesen clarament l´incorrecció.
El pas del temps hauria de servir per ampliar la panoràmica i actuar molt millor, però la realitat ens mostra que no aprofitem les experiències.
Ensopegar és una oportunitat, i extreure´n un benefici l´objectiu. Veure sense veure-hi, sentir sense escoltar, actuar sense preveure les consequències, aquí és on hi ha la clau d´anar perpetuant errors i així continuarà fins no passar a l´altre extrem de claredat.
En un procés hi poden haver varies etapes, una previsible i una imprevisible. Una part depèn de nosaltres, i l´altra de factors externs no controlats. Per aconseguir el propòsit hem d´estar preparats, però sempre hi ha un inici on es parteix de zero, i els errors es produeixen per desconeixement, falta d´atenció o moviments no sincronitzats.
El fet d´ensopegar pot suposar consequències greus, lleus o sense efecte, es tracta d´observar el detonant i prendre les mesures adequades per a corregir el que es pugui d´una situació passada o de futures amb característiques similars.
Tant a nivell individual com col-lectiu es van repetint pautes ancestrals inservibles. Comportaments que han ocasionat malestar, pérdues, i per més reiteratiu que hagi estat es segueixen mantenint les mateixes pautes. Enlloc d´aturar-se, reflexionar i veure on es produeix el desencaix, empesos pels desitjos egoistes i una visió limitada es perpetuen procediments inútils. - Aquestes persones volen realment benestar ?
Amb plantejaments interessats i pendents del propi benefici, les ensopegades no es podran subsanar, doncs tota interacció implica l´intervenció de dues parts donant i rebent, i si hi ha desequilibri en aquest sentit l´harmonia i el tracte just no serà possible.
L´arrel dels errors tenen diverses vertents. Errors conscients reconeixent-los, o inconscients pels motius que sigui. Errors de bona fe on la situació ens supera, i de mala fe on la persona creu ha de dir o fer determinada acció pels seus conceptes, idees i valors, on la negativitat i el perjudici causat a tercers palesen clarament l´incorrecció.
El pas del temps hauria de servir per ampliar la panoràmica i actuar molt millor, però la realitat ens mostra que no aprofitem les experiències.
Ensopegar és una oportunitat, i extreure´n un benefici l´objectiu. Veure sense veure-hi, sentir sense escoltar, actuar sense preveure les consequències, aquí és on hi ha la clau d´anar perpetuant errors i així continuarà fins no passar a l´altre extrem de claredat.
dilluns, 10 de març del 2014
CONNEXIÓ DESCONNECTADA
L´imatge social aparent és que tenim molts contactes. Missatges amunt i avall, xarxes diverses, on tot plegat és com un foc d´encenalls.
Quants d´aquests contactes aporten realment una comunicació recíproca amb substància ? Quantes amistats són realment sentides ?
La quantitat d´interaccions és indiscutible, però això no implica una qualitat. Per a que hi hagi qualitat s´ha d´oferir el millor de nosaltres, i la superficialitat imperant no permet aflorar expressions revitalitzadores en els intercanvis.
La majoria de relacions estan impulsades per l´interés, i pensant només en el propi benefici no es poden edificar vincles sòlids. El transmés és el reflex del potencial actual, i si aquest és més aviat baix això és el que oferim als altres.
Per regla general es van tractant temes banals que no duen enlloc per omplir el silenci. Cada dia ho constatem, a la feina, amb la família, parella i en general. No hi ha una veritable apertura envers l´altre, ni d´idees ni de sentiments.
Si les dues parts no s´involucren no és possible una connexió. No és questió de parlar, sinó desxifrar el contingut de les paraules amb el seu component tant mental com emocional, i exercint d´oients, preocupats sincerament per l´altre, extreure de la conversa material útil per a l´emissor i el receptor. Aquest hauria de ser l´objectiu.
L´inercia ens fa inconscients, sovint irreflexius, actuant d´acord a uns costums, per unes dates i el que representen, i vibrar amb el que fem demana atenció, coneixement i entusiasme.
La baixa intensitat mostrada habitualment en l´executat, és l´obstacle principal per a tenir experiències captivadores. No volem riscos, ni tractar segons quins temes, la por ens tenalla deixant escapar oportunitats contínuament.
Com es contacta indica el tipus de persona. Molta gent de paraula diu que farà i després no fa. Que prepara una trobada que mai arriba. Trucades, cartes que no contesten. Indiferència, fredor, aquesta és l´actitud adoptada per un grup cada vegada més nombrós. Amistats que en realitat no ho són. Apropament només per interés. Afectuositat falsa.
Quants d´entre tots els coneguts són realment sincers en el que manifesten ? Amb quantes persones som capaços de mostrar-nos tal qual som ? A quants estimem autènticament i quants ens estimen ? A qui coneixem en essència ? Aquest tipus de connexió desconnectada és el que volem ?
Podem establir moltes i variades connexions, que en el fons assenyalen la gran desconnexió entre tots plegats.
Quants d´aquests contactes aporten realment una comunicació recíproca amb substància ? Quantes amistats són realment sentides ?
La quantitat d´interaccions és indiscutible, però això no implica una qualitat. Per a que hi hagi qualitat s´ha d´oferir el millor de nosaltres, i la superficialitat imperant no permet aflorar expressions revitalitzadores en els intercanvis.
La majoria de relacions estan impulsades per l´interés, i pensant només en el propi benefici no es poden edificar vincles sòlids. El transmés és el reflex del potencial actual, i si aquest és més aviat baix això és el que oferim als altres.
Per regla general es van tractant temes banals que no duen enlloc per omplir el silenci. Cada dia ho constatem, a la feina, amb la família, parella i en general. No hi ha una veritable apertura envers l´altre, ni d´idees ni de sentiments.
Si les dues parts no s´involucren no és possible una connexió. No és questió de parlar, sinó desxifrar el contingut de les paraules amb el seu component tant mental com emocional, i exercint d´oients, preocupats sincerament per l´altre, extreure de la conversa material útil per a l´emissor i el receptor. Aquest hauria de ser l´objectiu.
L´inercia ens fa inconscients, sovint irreflexius, actuant d´acord a uns costums, per unes dates i el que representen, i vibrar amb el que fem demana atenció, coneixement i entusiasme.
La baixa intensitat mostrada habitualment en l´executat, és l´obstacle principal per a tenir experiències captivadores. No volem riscos, ni tractar segons quins temes, la por ens tenalla deixant escapar oportunitats contínuament.
Com es contacta indica el tipus de persona. Molta gent de paraula diu que farà i després no fa. Que prepara una trobada que mai arriba. Trucades, cartes que no contesten. Indiferència, fredor, aquesta és l´actitud adoptada per un grup cada vegada més nombrós. Amistats que en realitat no ho són. Apropament només per interés. Afectuositat falsa.
Quants d´entre tots els coneguts són realment sincers en el que manifesten ? Amb quantes persones som capaços de mostrar-nos tal qual som ? A quants estimem autènticament i quants ens estimen ? A qui coneixem en essència ? Aquest tipus de connexió desconnectada és el que volem ?
Podem establir moltes i variades connexions, que en el fons assenyalen la gran desconnexió entre tots plegats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)