dijous, 20 de març del 2014

ENSOPEGAR

L´objectiu del realitat i del que volem és procedir amb encert per a obtenir un desenllaç favorable, però no estem en disposició de saber-ho tot, ni tenim la mateixa habilitat en diferents facetes. Saber on es troba el correcte i on l´incorrecte és una feina que sempre ens acompanya, doncs aquí radica decantar la balança a favor o en contra.
En un procés hi poden haver varies etapes, una previsible i una imprevisible. Una part depèn de nosaltres, i l´altra de factors externs no controlats. Per aconseguir el propòsit hem d´estar preparats, però sempre hi ha un inici on es parteix de zero, i els errors es produeixen per desconeixement, falta d´atenció o moviments no sincronitzats.
El fet d´ensopegar pot suposar consequències greus, lleus o sense efecte, es tracta d´observar el detonant i prendre les mesures adequades per a corregir el que es pugui d´una situació passada o de futures amb característiques similars.
Tant a nivell individual com col-lectiu es van repetint pautes ancestrals inservibles. Comportaments que han ocasionat malestar, pérdues, i per més reiteratiu que hagi estat es segueixen mantenint les mateixes pautes. Enlloc d´aturar-se, reflexionar i veure on es produeix el desencaix, empesos pels desitjos egoistes i una visió limitada es perpetuen procediments inútils. - Aquestes persones volen realment benestar ?
Amb plantejaments interessats i pendents del propi benefici, les ensopegades no es podran subsanar, doncs tota interacció implica l´intervenció de dues parts donant i rebent, i si hi ha desequilibri en aquest sentit l´harmonia i el tracte just no serà possible.
L´arrel dels errors tenen diverses vertents. Errors conscients reconeixent-los, o inconscients pels motius que sigui. Errors de bona fe on la situació ens supera, i de mala fe on la persona creu ha de dir o fer determinada acció pels seus conceptes, idees i valors, on la negativitat i el perjudici causat a tercers palesen clarament l´incorrecció.
El pas del temps hauria de servir per ampliar la panoràmica i actuar molt millor, però la realitat ens mostra que no aprofitem les experiències.
Ensopegar és una oportunitat, i extreure´n un benefici l´objectiu. Veure sense veure-hi, sentir sense escoltar, actuar sense preveure les consequències, aquí és on hi ha la clau d´anar perpetuant errors i així continuarà fins no passar a l´altre extrem de claredat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada