Preservar la netedat interna i externa exigeix una atenció contínua a tots els moviments per la seva incidència. Si no estem concentrats, si som indulgents en certs desitjos, amb una baixa voluntat, el perill augmenta segons la situació i la influència.
Hem de cercar una vegada i una altra sintonitzar-nos amb el pur, introduir-ho en nosaltres per a que impregni tots els àmbits en forma d´amplitud i bondat de pensament i sentiment expressant-ho en les accions.
L´ambient, les relacions, el que rebem de l´exterior ens influència a vegades notoriament i altres amb subtilesa, i si no estem centrats, acompanyats de la fortalesa indispensable per a no quedar afectats, estarem en perill de ser contaminats per la bruticia aliena. Una vegada s´introdueix en nosaltres la nocivitat, l´hem d´afrontar immediatament, del contrari la bola es va fent més gran amb les greus consequències que es poden desencadenar en forma de malaltíes, crisi i problemes diversos.
L´equilibri permanent no és possible perquè la vida és moviment, i estem sotmesos a uns biorritmes cíclics. El fi a perseguir és l´estabilitat, on podem experimentar tot tipus de situacions sense alterar-nos gràcies a la claredat, la pau interior i la certesa de que tot esdeveniment sempre té un motiu per aportar missatges i oportunitats que només aprofitarem si ho sabem desxifrar disposant d´un discerniment correcte forjat en nosaltres.
La netedat sempre reporta avantatges, havent d´extendre´s més enllà de les limitacions egoistes reduccionistes que ens permetrà veure les coses amb l´extensió indispensable i moure´ns amb eficàcia.
Si demanem amb fervor ser guiats per entitats elevades, mica en mica la lluminositat s´incrementarà en tots els racons de la nostra vida dotant-la de la puresa que ens proporcionarà els moviments precisos i encertats a cada instant. Això tan sols és o serà possible si préviament hem desenvolupat suficientment la consciència, doncs la inconsciència és qui ens fa caure en la brutícia al no veure les consequències de l´abandó o de la maldat.
Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
dimecres, 30 d’abril del 2014
diumenge, 20 d’abril del 2014
BRUTICIA - NETEDAT ( I )
La bruticia o netedat és un dels factors més clarificadors per a mostrar l´estat actual d´estris o persones i l´intervenció a efectuar destinada a extreure el millor profit.
El pur o impur és la intenció, el que es pretén. La puresa és elevar-se internament per a captar elements més subtils per a transmetre´ls a altres.
Qualsevol contacte, qualsevol intercanvi, si es fonamenta en la satisfacció egoica comporta impureses si no hi ha un objectiu espiritual. La purificació en ambdòs sentits es pot produir al pensar en ajudar i preocupar-se pel suport que volem oferir a qui ho pugui necessitar.
Hem d´observar d´on provenen els plantejaments, si ho fan des de l´ego o des de l´ànima. Si són des de l´ego en algun punt hi haurà bruticia. Si són des de l´ànima la netedat és l´impuls i l´objectiu, i el resultat és una tranquil-litat estable.
Netedat és claror, comprensió. Bruticia és foscor, la necessitat de canvis per a instaurar l´apropiat. Netedat és per a conservar, la bruticia per a transformar en netedat.
Els contrastos serveixen d´indicadors per a saber cap on convé decantar-se, modificant actituds corregint l´oportú si el cas ho requereix.
La netedat comporta beneficis, la bruticia comporta pérdues. Netedat és el que sempre s´ha de buscar, potenciar i reforçar. La bruticia precisa atenció per a eliminar-la en nosaltres o en l´exterior.
La netedat corporal i dels estris d´ús és important, però s´ha d´acompanyar de la netedat interior. El que brolla de dins ha de ser pur per a mostrar-ho igual.
Si internament hi ha bruticia i conflictes, aquests s´evidenciaran en l´extern. La netedat superficial serà com tenir cura només de l´embolcall, no del producte que és on hi ha el valor.
La puresa és la base, sense aquesta no hi ha comprensió, i sense comprensió les accions condueixen a l´error.
Des de la infantesa que és l´inici, s´ha de conrear i aprendre la postura a adoptar en cada circumstància, d´això en depèn l´éxit o el fracàs.
La bruticia pot ser per deixadesa, per ús frequent, per incidència d´elements externs. En l´estrictament personal la introducció de formes inferiors dins nostre que pertorbin l´àmbit dels pensaments o sentiments, que seran erronis, generant malestar en hom mateix i fins on s´expandeixi la influència. Accions perjudicials no sincronitzades degudament. Maneres de pensar o sentir contraproduents per desitjos mal dirigits.
Embruta el que pertorba la pau, el que trenca l´harmonia, són taques a tractar amb els netejadors adequats per a recuperar l´estat idoni.
El pur o impur és la intenció, el que es pretén. La puresa és elevar-se internament per a captar elements més subtils per a transmetre´ls a altres.
Qualsevol contacte, qualsevol intercanvi, si es fonamenta en la satisfacció egoica comporta impureses si no hi ha un objectiu espiritual. La purificació en ambdòs sentits es pot produir al pensar en ajudar i preocupar-se pel suport que volem oferir a qui ho pugui necessitar.
Hem d´observar d´on provenen els plantejaments, si ho fan des de l´ego o des de l´ànima. Si són des de l´ego en algun punt hi haurà bruticia. Si són des de l´ànima la netedat és l´impuls i l´objectiu, i el resultat és una tranquil-litat estable.
Netedat és claror, comprensió. Bruticia és foscor, la necessitat de canvis per a instaurar l´apropiat. Netedat és per a conservar, la bruticia per a transformar en netedat.
Els contrastos serveixen d´indicadors per a saber cap on convé decantar-se, modificant actituds corregint l´oportú si el cas ho requereix.
La netedat comporta beneficis, la bruticia comporta pérdues. Netedat és el que sempre s´ha de buscar, potenciar i reforçar. La bruticia precisa atenció per a eliminar-la en nosaltres o en l´exterior.
La netedat corporal i dels estris d´ús és important, però s´ha d´acompanyar de la netedat interior. El que brolla de dins ha de ser pur per a mostrar-ho igual.
Si internament hi ha bruticia i conflictes, aquests s´evidenciaran en l´extern. La netedat superficial serà com tenir cura només de l´embolcall, no del producte que és on hi ha el valor.
La puresa és la base, sense aquesta no hi ha comprensió, i sense comprensió les accions condueixen a l´error.
Des de la infantesa que és l´inici, s´ha de conrear i aprendre la postura a adoptar en cada circumstància, d´això en depèn l´éxit o el fracàs.
La bruticia pot ser per deixadesa, per ús frequent, per incidència d´elements externs. En l´estrictament personal la introducció de formes inferiors dins nostre que pertorbin l´àmbit dels pensaments o sentiments, que seran erronis, generant malestar en hom mateix i fins on s´expandeixi la influència. Accions perjudicials no sincronitzades degudament. Maneres de pensar o sentir contraproduents per desitjos mal dirigits.
Embruta el que pertorba la pau, el que trenca l´harmonia, són taques a tractar amb els netejadors adequats per a recuperar l´estat idoni.
dijous, 10 d’abril del 2014
CODI DE VALORS
Què té valor ? Quins són els paràmetres per a mesurar-ho i decidir-ho ? Els valors són subjectius perquè estan en funció de cadascú, la seva singularitat, posició, recursos i molts factors diferents.
Tot pot tenir valor i tot també no tenir-ne, i escollir el llistat de les coses importants és estrictament personal, doncs no ens podem posar dins de ningú més que no siguem nosaltres.
Acostumem a magnificar idees, possessions, situacions que considerem idònies, i després observant-ho constatem que res de tot el suposat en l´àmbit extern és la pedra filosofal. Per descomptat que necessitem preservar els bens bàsics de subsistència, on a part d´això caldria indagar cada cas per a dilucidar el valor contingut en aspectes concrets.
Algú amb molts coneixements no és el mateix que algú analfabet. Algú molt ric no és igual que el molt pobre. Algú amb una bona salut no es pot comparar amb un malalt. L´evolució individual, formació, context d´acció, són decisius en els respectius codis de valors, doncs les característiques i les circumstancies determinen les conviccions del que és valuós.
Hi ha valors tangibles i valors intangibles. Els que veiem com a objectius materials oferint unes prestacions, i els no vistos en la densitat que són evidenciats a través de paraules i fets.
Els valors transitoris tenen un valor relatiu, sovint cobreixen una parcel-la, fan un servei temporal, i un cop han exhaurit el potencial es reparen si és possible o es substitueixen per altres en bones condicions.
Els valors personals són les qualitats adquirides que ens faciliten els intercanvis i ens proporcionen oportunitats en diversos estaments.
Els valors col-lectius és la suma d´aportacions particulars per al bé comú, on la dependència necessita crear condicions per al nodriment global.
Els materials d´ús, les variades relacions amb les nombroses singularitats i el que donem i rebem en les interaccions, són valors que ens ajuden a viure en l´edificació diaria.
El valor ha de sumar pel resultat que comporta. Si el suposat valor implica pérdues o malestar, no ho serà si a continuació no extreiem un benefici gràcies a una expansió de consciència i la modificació de factors obstructius.
Els únics valors indestructibles són els espirituals, sempre vigents, sempre favorables, sempre amb nosaltres per a generar pau, harmonia i benestar sense distinció de cap tipus.
Tot pot tenir valor i tot també no tenir-ne, i escollir el llistat de les coses importants és estrictament personal, doncs no ens podem posar dins de ningú més que no siguem nosaltres.
Acostumem a magnificar idees, possessions, situacions que considerem idònies, i després observant-ho constatem que res de tot el suposat en l´àmbit extern és la pedra filosofal. Per descomptat que necessitem preservar els bens bàsics de subsistència, on a part d´això caldria indagar cada cas per a dilucidar el valor contingut en aspectes concrets.
Algú amb molts coneixements no és el mateix que algú analfabet. Algú molt ric no és igual que el molt pobre. Algú amb una bona salut no es pot comparar amb un malalt. L´evolució individual, formació, context d´acció, són decisius en els respectius codis de valors, doncs les característiques i les circumstancies determinen les conviccions del que és valuós.
Hi ha valors tangibles i valors intangibles. Els que veiem com a objectius materials oferint unes prestacions, i els no vistos en la densitat que són evidenciats a través de paraules i fets.
Els valors transitoris tenen un valor relatiu, sovint cobreixen una parcel-la, fan un servei temporal, i un cop han exhaurit el potencial es reparen si és possible o es substitueixen per altres en bones condicions.
Els valors personals són les qualitats adquirides que ens faciliten els intercanvis i ens proporcionen oportunitats en diversos estaments.
Els valors col-lectius és la suma d´aportacions particulars per al bé comú, on la dependència necessita crear condicions per al nodriment global.
Els materials d´ús, les variades relacions amb les nombroses singularitats i el que donem i rebem en les interaccions, són valors que ens ajuden a viure en l´edificació diaria.
El valor ha de sumar pel resultat que comporta. Si el suposat valor implica pérdues o malestar, no ho serà si a continuació no extreiem un benefici gràcies a una expansió de consciència i la modificació de factors obstructius.
Els únics valors indestructibles són els espirituals, sempre vigents, sempre favorables, sempre amb nosaltres per a generar pau, harmonia i benestar sense distinció de cap tipus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)