Com ens omplim ? De qualsevol cosa ? Som selectius ? Veiem les consequències del que creiem necessitar o ens pot satisfer ? Estem segurs del valor ? Ho hem contrastat ?
Volem viure amb satisfacció, amb benestar, amb experiències gratificants, és natural. La questió és : ¿ el suposat gaudi ens deixa a continuació pau, serenitat, sensació de plenitud, o un esclat momentani de joia seguit de buidor ?
Quan ens aboquem a satisfer els desitjos de l´ego, en facetes externes, sense un veritable compartir, el rebut omple fugaçment i l´efecte desapareix de seguida. Si altres persones participen en els intercanvis harmònics, quan volem aportar algun profit al proïsme, quan anhelem ser útils, aleshores la sensació de benestar no té preu i perdura en el temps.
L´omplir buit és aquell que al final no genera un guany ni les sensacions agradables són les imaginades.
L´omplir ple és quan establim connexions abocant-nos a donar el millor de nosaltres pel gust de voler traspassar coneixements, recursos o el que sigui pensant en altres com a destinataris.
Podem omplir-nos per dins i/o per fora. Els valors intangibles no ocupen espai i sempre ens acompanyen i en podem fer ús mitjançant accions o paraules. Encara que els anem acumulant, al ser infinits, les possibilitats també ho són.
Els valors tangibles que es veuen, que tenen forma i pes, són limitats, sotmesos a pérdues, deterioraments i substituits per altres al cap d´un temps.
La majoria només pensa i s´adreça a bens transitoris, es volen omplir de coses convençuts que això els hi proporcionarà benestar. L´extern a nosaltres és fluctuant, i si anhelem una estabilitat i una autonomia el més extensa possible, el que hem de procurar són valors que ens omplin a dins per a que en fem ús a fora.
Hem de tenir bens en ambdues vertents, per a nodrir les diverses necessitats vitals, i l´habilitat consiteix en trobar l´equilibri del que s´ha de decantar en cadascuna per a no desacurar el que és realment important, i aquesta és una tasca diaria de sospesar, afinar i decidir com omplir-nos en una sensació de plenitud i no un omplir que condueixi al buit.
divendres, 30 de maig del 2014
dimarts, 20 de maig del 2014
BENEDICCIONS POTENCIALS
Entre el fet i el que encara està pendent, entre l´aprés i el que podem aprendre, hem de saber generar noves oportunitats destinades a l´expansió contínua. Desconeixem l´abast del nostre potencial perquè sempre ens estem limitant a unes poques parcel-les, actuant mecànicament visquent situacions repetitives amb comptades novetats que trenquin la inercia imperant.
Immersos en les pretensions diaries, no prestem atenció a diferents senyals que es van presentant en el camí, en forma de paraules, actituds, converses i d´altres.
D´entre els diversos missatges per a entendre, per adonar-se de la funció específica de certes relacions, d´errors necessaris per a modificar patrons nocius introduint formes més òptimes, si estem absorts en el més superficial no podrem captar l´entramat que tenim reservat per a cadascú de nosaltres amb les respectives condicions a experimentar.
De la mateixa manera que les aportacions individuals al conjunt són exclusives amb el seu segell particular distintiu, també ho és la visió, els valors i els objetius perfilats a títol personal. En l´acció del dia a dia amb tot el que intervé és on radiquen les benediccions, però primer les hem de veure, i a continuació executar els moviments apropiats per a que es converteixin com a tals.
Anem ensopegant per accions incorrectes i falta de visió, i si els plantejaments segueixen igual no serà possible sortir del cercle viciós.
Conflictes, tensions, crisis, es mantindran en un context d´encallament mentre´s no constatem l´arrel que ho genera, i en veure en l´invisible l´expressat en el visible, és el que conté les benediccions potencials per a erradicar pensaments i conductes nocives transformant-les.
L´univers ens proporciona les configuracions ajustades a cadascú d´acord al bagatge del passat, l ´evolució actual i la determinació i pretensions. La claredat introspectiva, la comprensió dels fets, i la voluntat de millorar, són decisius per aprofitar les benediccions que el camí ens va presentant, o del contrari es van diluint irremeiablement.
Immersos en les pretensions diaries, no prestem atenció a diferents senyals que es van presentant en el camí, en forma de paraules, actituds, converses i d´altres.
D´entre els diversos missatges per a entendre, per adonar-se de la funció específica de certes relacions, d´errors necessaris per a modificar patrons nocius introduint formes més òptimes, si estem absorts en el més superficial no podrem captar l´entramat que tenim reservat per a cadascú de nosaltres amb les respectives condicions a experimentar.
De la mateixa manera que les aportacions individuals al conjunt són exclusives amb el seu segell particular distintiu, també ho és la visió, els valors i els objetius perfilats a títol personal. En l´acció del dia a dia amb tot el que intervé és on radiquen les benediccions, però primer les hem de veure, i a continuació executar els moviments apropiats per a que es converteixin com a tals.
Anem ensopegant per accions incorrectes i falta de visió, i si els plantejaments segueixen igual no serà possible sortir del cercle viciós.
Conflictes, tensions, crisis, es mantindran en un context d´encallament mentre´s no constatem l´arrel que ho genera, i en veure en l´invisible l´expressat en el visible, és el que conté les benediccions potencials per a erradicar pensaments i conductes nocives transformant-les.
L´univers ens proporciona les configuracions ajustades a cadascú d´acord al bagatge del passat, l ´evolució actual i la determinació i pretensions. La claredat introspectiva, la comprensió dels fets, i la voluntat de millorar, són decisius per aprofitar les benediccions que el camí ens va presentant, o del contrari es van diluint irremeiablement.
dissabte, 10 de maig del 2014
MÉS EXIGENT, MÉS RESPONSABLE
Quan som petits se´ns exigeix poc i les responsabilitats comencen a l´escola. L´auto-exigència i responsabilitat suposa fer-se càrrec d´hom mateix per a que les accions reportin resultats favorables.
Perquè se´ns dóna temps ? Per adquirir una consciència creixent del propòsit pel qual som aquí en aquest precís moment. Cadascú té unes peculiaritats, uns reptes a assumir, unes lliçons a aprendre, determinats aspectes a corregir, i si només estem pendents de les rutines habituals no serà possible descobrir si estem fent realment el que pertoca.
Sempre hem d´aspirar a més, saber més, apujar el llistó en tot el que es pugui. Si ens conformem s´acaba la fluidesa i l´opció a noves oportunitats, i llavors el factor temps és un simple deambular sense objectius que empenyin a superar-nos, un fer sense sentit per a mantenir l´organisme funcionant.
Hem d´esbrinar quins talents tenim, quines aptituds se´ns donen millor, perquè aquest és el foc intern que ens ha d´empènyer a dotar l´existència amb el nostre propi segell particular, el que marca la diferència entre uns i altres. Som únics, en l´aspecte físic, la veu, les empremtes, per tant hem d´imprimir uns trets distintius, i per a no ser únicament un número irrellevant en la multitud, hem d´anhelar amb força dotar els propòsits de contingut.
Quan escollim voluntariament ser més exigents i més responsables, és una mostra de comprensió madura que les nostres possibilitats i condicions depenen de nosaltres, que no ens podem arrepenjar en altres ni anar culpant o queixant-nos de factors externs diversos.
Envoltats de protestes asidues de tot tipus, manifestacions a la més mínima, projectem en altres les nostres mancances i incapacitats convertint-nos en efecte d´aquells que es converteixen en la causa.
Tot el que passa té una raó, i si es presenten situacions catalogades " d´injustes ", el que hem de fer és trobar les vies i els mitjans per a redreçar-ho, passar a l´acció per a ser els propis constructors del que volem i no uns comparses en mans d´uns aprofitats. Per això hem de ser exigents i responsabilitizar-nos, en l´estrictament individual i en l´àmbit social per a que les facultats i els esforços reportin beneficis i benestar.
Perquè se´ns dóna temps ? Per adquirir una consciència creixent del propòsit pel qual som aquí en aquest precís moment. Cadascú té unes peculiaritats, uns reptes a assumir, unes lliçons a aprendre, determinats aspectes a corregir, i si només estem pendents de les rutines habituals no serà possible descobrir si estem fent realment el que pertoca.
Sempre hem d´aspirar a més, saber més, apujar el llistó en tot el que es pugui. Si ens conformem s´acaba la fluidesa i l´opció a noves oportunitats, i llavors el factor temps és un simple deambular sense objectius que empenyin a superar-nos, un fer sense sentit per a mantenir l´organisme funcionant.
Hem d´esbrinar quins talents tenim, quines aptituds se´ns donen millor, perquè aquest és el foc intern que ens ha d´empènyer a dotar l´existència amb el nostre propi segell particular, el que marca la diferència entre uns i altres. Som únics, en l´aspecte físic, la veu, les empremtes, per tant hem d´imprimir uns trets distintius, i per a no ser únicament un número irrellevant en la multitud, hem d´anhelar amb força dotar els propòsits de contingut.
Quan escollim voluntariament ser més exigents i més responsables, és una mostra de comprensió madura que les nostres possibilitats i condicions depenen de nosaltres, que no ens podem arrepenjar en altres ni anar culpant o queixant-nos de factors externs diversos.
Envoltats de protestes asidues de tot tipus, manifestacions a la més mínima, projectem en altres les nostres mancances i incapacitats convertint-nos en efecte d´aquells que es converteixen en la causa.
Tot el que passa té una raó, i si es presenten situacions catalogades " d´injustes ", el que hem de fer és trobar les vies i els mitjans per a redreçar-ho, passar a l´acció per a ser els propis constructors del que volem i no uns comparses en mans d´uns aprofitats. Per això hem de ser exigents i responsabilitizar-nos, en l´estrictament individual i en l´àmbit social per a que les facultats i els esforços reportin beneficis i benestar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)