OMPLIR BUIT, OMPLIR PLE

Com ens omplim ? De qualsevol cosa ? Som selectius ? Veiem les consequències del que creiem necessitar o ens pot satisfer ? Estem segurs del valor ? Ho hem contrastat ?
Volem viure amb satisfacció, amb benestar, amb experiències gratificants, és natural. La questió és : ¿ el suposat gaudi ens deixa a continuació pau, serenitat, sensació de plenitud, o un esclat momentani de joia seguit de buidor ?
Quan ens aboquem a satisfer els desitjos de l´ego, en facetes externes, sense un veritable compartir, el rebut omple fugaçment i l´efecte desapareix de seguida. Si altres persones participen en els intercanvis harmònics, quan volem aportar algun profit al proïsme, quan anhelem ser útils, aleshores la sensació de benestar no té preu i perdura en el temps.
L´omplir buit és aquell que al final no genera un guany ni les sensacions agradables són les imaginades.
L´omplir ple és quan establim connexions abocant-nos a donar el millor de nosaltres pel gust de voler traspassar coneixements, recursos o el que sigui pensant en altres com a destinataris.
Podem omplir-nos per dins i/o per fora. Els valors intangibles no ocupen espai i sempre ens acompanyen i en podem fer ús mitjançant accions o paraules. Encara que els anem acumulant, al ser infinits, les possibilitats també ho són.
Els valors tangibles que es veuen, que tenen forma i pes, són limitats, sotmesos a pérdues, deterioraments i substituits per altres al cap d´un temps.
La majoria només pensa i s´adreça a bens transitoris, es volen omplir de coses convençuts que això els hi proporcionarà benestar. L´extern a nosaltres és fluctuant, i si anhelem una estabilitat i una autonomia el més extensa possible, el que hem de procurar són valors que ens omplin a dins per a que en fem ús a fora.
Hem de tenir bens en ambdues vertents, per a nodrir les diverses necessitats vitals, i l´habilitat consiteix en trobar l´equilibri del que s´ha de decantar en cadascuna per a no desacurar el que és realment important, i aquesta és una tasca diaria de sospesar, afinar i decidir com omplir-nos en una sensació de plenitud i no un omplir que condueixi al buit.