L´utilitat ha d´estar sempre present per a donar sentit als esforços amb un profit en el final del procés.
Tot el que ens envolta fa el seu paper, perquè si fos inútil o sense sentit ja no hi seria. Des de el més evident al més insignificant té una funció i una incidència.
La diversitat de l´univers és creativitat. El subminstrament constant de la natura és productivitat. El resultat de les múltiples aportacions entre els diferents regnes és utilitat.
En el món de l´acció tenim unes necessitats a cobrir, i per adquirir-les hem d´oferir un servei com a mitjà d´intercanvi. Això suposa produir, i en la productivitat hem d´aconseguir l´utilitat a qui va adreçat el producte i l´obtingut com a contraprestació.
Crear, produir, utilitat, és com una cadena. De la idea es passa al moviment per a densificar-la en quelcom tangible, i un cop acabat ha de ser aplicatiu perquè és l´objectiu tant de la idea com de la seva elaboració.
L´idealisme és el punt de partida, el practicisme el final del trajecte, doncs si no és així l´utilitat no pot estar present, i això va en contra de l´ordre natural.
Hem de ser útils per a nosaltres mateixos i en l´aportació social, per tant la productivitat ha d´acoplar recursos i coneixements per a revertir en un profit global per a que la oferta i la demanda vagin nodrint-se en el particular i col-lectiu.
La creativitat és producte d´una part coneguda i una desconeguda, i d´aquí donar forma específica a idees.
Després hi ha la productivitat que és una reproducció de motlles anteriors. Sigui com sigui hem de generar noves situacions i condicions que ens projectin envers un context de major progrés i possibilitats realitzadores. Acoplar creativitat, productivitat i iutilitat, és la fita a perseguir en els plantejaments i execucions diaries.
dimecres, 30 de juliol del 2014
diumenge, 20 de juliol del 2014
INDULGÈNCIA - FERMESA
Qui persegueix el millor no pot ser indulgent. Rebaixar l´exigència redueix el potencial, obtenint algun resultat, però no l´excel-lència.
La majoria s´esforça per obligació a fi d´aconseguir alguna recompensa, sense injectar en el profund de si mateixos l´anhel de ser més, d´aspirar a una versió cada vegada millor. Estudiar i treballar són les eines per a executar accions específiques i obtenir un profit, i en aquestes accions és on hem de ser inconformistes per a que els esforços ens projectin el més alt possible.
Ser indulgent és consequència d´una visió errònia, doncs cedir a la mandra, deixar passar faltes, escollir el perjudicial enlloc del benèfic, va en contra de crear les condicions adients.
La fermesa es palesa amb fets, necessitant el suport d´un discerniment ampli, àgil i extens per a que els moviments reportin harmonia i l´execució d´una tasca acurada.
Ferm i a la vegada adaptable, tenir clar els objectius, atent a les improvisacions, imprevistos i esdeveniments que puguin alterar el previst per ajustar-nos a les circumstàncies, sense perdre l´horitzó que ens impulsa.
La indulgència justificada s´ha d´aplicar en casos concrets on hi hagi mancances, en situacions d´emergència, que alguna persona no disposi de plenes facultats mentals o físiques, en inferioritat de condicions. Saber equilibrar el practicisme amb misericordia per a generar l´apropiat en cada cas i a cada moment.
Si volem qualitat hem de ser exigents, i si ho som amb altres primer ens ho hem d´aplicar en pròpia pell, del contrari no tindrem força moral ni serem creïbles.
La fermesa és per a mantenir i crear noves opcions, una auto estima aplicada a tots els àmbits que tinguin a veure amb nosaltres. Conreuar la determinació i reforçar-nos mentalment per a que les accions acostin al que desitgem assolir.
Res s´obté sense esforç, i si alguna cosa ve sense esforç també s´esvaeix ràpidament. En el món de l´acció on ens trobem, ho volguem o no, ens agradi o no, hem d´estar dinàmics, sabent què cal fer per a que el mobilitzat vagi al nostre favor per al bé de tots plegats; per això és tan important forjar la fermesa, per les consequències d´ara i de demà.
I la mateixa mesura s´ha d´aplicar respecte a altres, saber quan cal decantar-se en l´exigència o en la condescendència.
La majoria s´esforça per obligació a fi d´aconseguir alguna recompensa, sense injectar en el profund de si mateixos l´anhel de ser més, d´aspirar a una versió cada vegada millor. Estudiar i treballar són les eines per a executar accions específiques i obtenir un profit, i en aquestes accions és on hem de ser inconformistes per a que els esforços ens projectin el més alt possible.
Ser indulgent és consequència d´una visió errònia, doncs cedir a la mandra, deixar passar faltes, escollir el perjudicial enlloc del benèfic, va en contra de crear les condicions adients.
La fermesa es palesa amb fets, necessitant el suport d´un discerniment ampli, àgil i extens per a que els moviments reportin harmonia i l´execució d´una tasca acurada.
Ferm i a la vegada adaptable, tenir clar els objectius, atent a les improvisacions, imprevistos i esdeveniments que puguin alterar el previst per ajustar-nos a les circumstàncies, sense perdre l´horitzó que ens impulsa.
La indulgència justificada s´ha d´aplicar en casos concrets on hi hagi mancances, en situacions d´emergència, que alguna persona no disposi de plenes facultats mentals o físiques, en inferioritat de condicions. Saber equilibrar el practicisme amb misericordia per a generar l´apropiat en cada cas i a cada moment.
Si volem qualitat hem de ser exigents, i si ho som amb altres primer ens ho hem d´aplicar en pròpia pell, del contrari no tindrem força moral ni serem creïbles.
La fermesa és per a mantenir i crear noves opcions, una auto estima aplicada a tots els àmbits que tinguin a veure amb nosaltres. Conreuar la determinació i reforçar-nos mentalment per a que les accions acostin al que desitgem assolir.
Res s´obté sense esforç, i si alguna cosa ve sense esforç també s´esvaeix ràpidament. En el món de l´acció on ens trobem, ho volguem o no, ens agradi o no, hem d´estar dinàmics, sabent què cal fer per a que el mobilitzat vagi al nostre favor per al bé de tots plegats; per això és tan important forjar la fermesa, per les consequències d´ara i de demà.
I la mateixa mesura s´ha d´aplicar respecte a altres, saber quan cal decantar-se en l´exigència o en la condescendència.
dijous, 10 de juliol del 2014
INVERSIONS
El dia ens dóna temps, i la distribució d´aquest va forjant camins en diversos àmbits. La persecució d´objectius conté una base adquirida en el passat, que ens serveix de referència i recurs, i una part especulativa que no sabem quins resultats aportarà fins la posta en escena i el desenllaç.
Què en fem del temps ? L´omplim de fins estrictament materials o bé pensem dedicar una porció al desenvolupament de l´ésser ? Les inversions estan pensades per a un profit temporal o per a que siguin duraderes ?
En les inversions hem de posar coneixement, saber com actuar, el motiu i el propòsit. En molts casos serà precís el talent a la recerca de diners, així com diners en forma d´intermediari per a transaccions.
Abans de mobilitzar el pertinent hem de clarificar si l´enfoc és només per a satisfer els propis desitjos egoics, o en l´impuls de millora individual.
Sempre pretenem beneficis, però això requereix l´encaix de factors diversos. Hi haurà inversions perjudicials i també benèfiques. Inversions destinades a guanyar i altres a perdre. El que permeti expandir-nos, que comporti harmonia, són inversions a realitzar. El que ofereixi un increment de bens amb un cost de nocivitat en contraprestació, és convenient evitar-ho.
La inversió que posi en perill la integritat, la salut, relacions o la llibertat, va en contra del mateix principi inversor que és aconseguir un avantatge.
La major part d´inversions són a curt termini, i les planificades a anys vista no sabem realment si al final del trajecte ens facilitarà el que desitgem o pensàvem aconseguir.
Viure és invertir en nosaltres a través d´intercanvis constants. Si assolim guanys profitosos, les inversions seran rendibles. Si prevalen les pérdues anem a menys. Les experiències poden semblar negatives en ocasions pel que es produeix, però si serveix per a introduir millors maneres i expectatives més favorables, l´inversió haurà estat bona.
Quan els plantejaments són honestos, procedim amb seriosistat, tenim en compte la influència en tercers i ens movem per a objectius nobles, les inversions sempre són benèfiques.
Què en fem del temps ? L´omplim de fins estrictament materials o bé pensem dedicar una porció al desenvolupament de l´ésser ? Les inversions estan pensades per a un profit temporal o per a que siguin duraderes ?
En les inversions hem de posar coneixement, saber com actuar, el motiu i el propòsit. En molts casos serà precís el talent a la recerca de diners, així com diners en forma d´intermediari per a transaccions.
Abans de mobilitzar el pertinent hem de clarificar si l´enfoc és només per a satisfer els propis desitjos egoics, o en l´impuls de millora individual.
Sempre pretenem beneficis, però això requereix l´encaix de factors diversos. Hi haurà inversions perjudicials i també benèfiques. Inversions destinades a guanyar i altres a perdre. El que permeti expandir-nos, que comporti harmonia, són inversions a realitzar. El que ofereixi un increment de bens amb un cost de nocivitat en contraprestació, és convenient evitar-ho.
La inversió que posi en perill la integritat, la salut, relacions o la llibertat, va en contra del mateix principi inversor que és aconseguir un avantatge.
La major part d´inversions són a curt termini, i les planificades a anys vista no sabem realment si al final del trajecte ens facilitarà el que desitgem o pensàvem aconseguir.
Viure és invertir en nosaltres a través d´intercanvis constants. Si assolim guanys profitosos, les inversions seran rendibles. Si prevalen les pérdues anem a menys. Les experiències poden semblar negatives en ocasions pel que es produeix, però si serveix per a introduir millors maneres i expectatives més favorables, l´inversió haurà estat bona.
Quan els plantejaments són honestos, procedim amb seriosistat, tenim en compte la influència en tercers i ens movem per a objectius nobles, les inversions sempre són benèfiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)