INDULGÈNCIA - FERMESA

Qui persegueix el millor no pot ser indulgent. Rebaixar l´exigència redueix el potencial, obtenint algun resultat, però no l´excel-lència.
La majoria s´esforça per obligació a fi d´aconseguir alguna recompensa, sense injectar en el profund de si mateixos l´anhel de ser més, d´aspirar a una versió cada vegada millor. Estudiar i treballar són les eines per a executar accions específiques i obtenir un profit, i en aquestes accions és on hem de ser inconformistes per a que els esforços ens projectin el més alt possible.
Ser indulgent és consequència d´una visió errònia, doncs cedir a la mandra, deixar passar faltes, escollir el perjudicial enlloc del benèfic, va en contra de crear les condicions adients.
La fermesa es palesa amb fets, necessitant el suport d´un discerniment ampli, àgil i extens per a que els moviments reportin harmonia i l´execució d´una tasca acurada.
Ferm i a la vegada adaptable, tenir clar els objectius, atent a les improvisacions, imprevistos i esdeveniments que puguin alterar el previst per ajustar-nos a les circumstàncies, sense perdre l´horitzó que ens impulsa.
La indulgència justificada s´ha d´aplicar en casos concrets on hi hagi mancances, en situacions d´emergència, que alguna persona no disposi de plenes facultats mentals o físiques, en inferioritat de condicions. Saber equilibrar el practicisme amb misericordia per a generar l´apropiat en cada cas i a cada moment.
Si volem qualitat hem de ser exigents, i si ho som amb altres primer ens ho hem d´aplicar en pròpia pell, del contrari no tindrem força moral ni serem creïbles.
La fermesa és per a mantenir i crear noves opcions, una auto estima aplicada a tots els àmbits que tinguin a veure amb nosaltres. Conreuar la determinació i reforçar-nos mentalment per a que les accions acostin al que desitgem assolir.
Res s´obté sense esforç, i si alguna cosa ve sense esforç també s´esvaeix ràpidament. En el món de l´acció on ens trobem, ho volguem o no, ens agradi o no, hem d´estar dinàmics, sabent què cal fer per a que el mobilitzat vagi al nostre favor per al bé de tots plegats; per això és tan important forjar la fermesa, per les consequències d´ara i de demà.
I la mateixa mesura s´ha d´aplicar respecte a altres, saber quan cal decantar-se en l´exigència o en la condescendència.