EL QUE NO VEIEM NI SABEM

És més el que no veiem ni sabem que el vist i sabut, i malgrat això la nostra imprudència amb una porció d´insensatesa en determinades ocasions, ens fa jutjar i criticar persones i situacions com si tinguessim accés a tota la informació.
Què fàcil és criticar ! A la més mínim ja donem la nostra opinió d´algú que desconeixem els motius del que impulsa a dir certes paraules o fer determinades accions. Som tan agosarats que tenim criteris per a qualsevol tema, encara que no l´haguem tractat mai ni experimentat ni estudiat. Ens comenten coses d´algú que no coneixem i també tenim arguments sobre si està encertat o equivocat.
És curiós amb la superficialitat amb que es viu, amb la pobra comunicació transmesa habitualment, la gosadia d´emetre veredictes a la lleugera mancats de coneixements i capacitat per a dilucidar sobre moltes àrees.
Ens creiem preparats per a disertar sobre això o allò, però la realitat és que només sabem alguna cosa d´algunes coses. És molt més l´ignorat que el conegut, i nosaltres ens mostrem con si fos a  l´inrevés, confirmant així la ignorància.
Què hi ha darrere d´expressions exaltades, de mostres asidues de fredor, d´indiferència, d´arrogància, d´agressivitat ? Descontent, impotència, inadaptació, desconnexió amb la vida i l´entorn, molts motius poden impulsar a postures que desconeixem la causa que les ha originat.
Si no fem ni tan sols introspecció sobre nosaltres mateixos, ni auto-crítica ni reflexionem sobre el comés ¿ com pretenem anar jutjant contextos allunyats encara més desconeguts ? Som així d´atrevits, per això les problemàtiques de fa segles continuen vigents perquè l´actitud no s´ha modificat.
Les experiències han de servir per a ser més prudents, més precabuts, actuar amb els mínims coneixements afrontant l´immensitat desconeguda, perquè el que podem veure o saber és una part, havent d´estar contínuament atents per a que aquestes nocions mínimes ens ajudin a dir les paraules apropiades i realitzar les accions correctes.

NECESSITAT - DESIG

La necessitat ha d´estar impregnada de desig, doncs si volem aconseguir alguna cosa, executar una acció, l´impuls que  ha d´empènyer ha de contenir desig, doncs la indiferència ens mantindrà estàtics si no hi ha un objectiu a perseguir.
La necessitat estricta és senyal d´una mancança, del contrari ja no és necessitat. El desig no precisa forçosament una mancança, però pot ser un anhel per a millorar o satisfer en algun sentit. La necessitat és primordial, el desig secundari, i a la vegada es poden fusionar ambdós. La necessitat és més a nivell bàsic, el desig és una elecció en funció de paràmetres diversos.
Segons el desitjat ens donarà pistes de la persona, tendències i peculiaritats. La necessitat és una questió de recursos d´acord al medi ambient i la situació especifica individual. El que necessitem ens empeny a moure´ns. El que no tenim i volem és el que ens uneix a tots sense distinció a preparar-nos, a efectuar intercanvis i dotar-nos de serveis per al funcionament personal i col-lectiu.
La necessitat és la clau per a enllaçar-nos uns amb altres, i a través de serveis cobrir els dèficits de cadascú. Si ja disposessim de tot no caldria esforçar-se ni entrar en contacte amb el proïsme, però això seria un absurd tenint en compte el que ens envolta i com estem dissenyats.
Amb el que tenim hem d´anar a la recerca del que no tenim per a que segueixi havent-hi. Hi ha necessitats físiques i espirituals, internes i externes, les hem d´identificar i vetlllar per a obtenir el pretés.
Potser les necessitats siguin mínimes en determinats contextos, però sempre hem de desitjar el propi progrés que doti de sentit els coneixements, experiències i relacions en l´afany de perfecció constant de les nostres expressions.
Què necessito ? Em fa falta o és prescindible ? Què desitjo ? És per a satisfer l´ego, la naturalesa inferior o bé expandir horitzons per a introduir més correcció ?
Hem de tenir clar el que perseguim, doncs segons fem tindrem, i potser una vegada aconseguit el desitjat no s´ajusti a les necessitats autèntiques.
Que hi hagi el que ara no hi és, assaborir el que determinades prestacions m´ofereixen. Introduir, aconseguir, per a que el proper o llunyà ens faciliti l´oportú i convenient en cada àrea, aquesta ha de ser la motivació.