EL QUE NO VEIEM NI SABEM

És més el que no veiem ni sabem que el vist i sabut, i malgrat això la nostra imprudència amb una porció d´insensatesa en determinades ocasions, ens fa jutjar i criticar persones i situacions com si tinguessim accés a tota la informació.
Què fàcil és criticar ! A la més mínim ja donem la nostra opinió d´algú que desconeixem els motius del que impulsa a dir certes paraules o fer determinades accions. Som tan agosarats que tenim criteris per a qualsevol tema, encara que no l´haguem tractat mai ni experimentat ni estudiat. Ens comenten coses d´algú que no coneixem i també tenim arguments sobre si està encertat o equivocat.
És curiós amb la superficialitat amb que es viu, amb la pobra comunicació transmesa habitualment, la gosadia d´emetre veredictes a la lleugera mancats de coneixements i capacitat per a dilucidar sobre moltes àrees.
Ens creiem preparats per a disertar sobre això o allò, però la realitat és que només sabem alguna cosa d´algunes coses. És molt més l´ignorat que el conegut, i nosaltres ens mostrem con si fos a  l´inrevés, confirmant així la ignorància.
Què hi ha darrere d´expressions exaltades, de mostres asidues de fredor, d´indiferència, d´arrogància, d´agressivitat ? Descontent, impotència, inadaptació, desconnexió amb la vida i l´entorn, molts motius poden impulsar a postures que desconeixem la causa que les ha originat.
Si no fem ni tan sols introspecció sobre nosaltres mateixos, ni auto-crítica ni reflexionem sobre el comés ¿ com pretenem anar jutjant contextos allunyats encara més desconeguts ? Som així d´atrevits, per això les problemàtiques de fa segles continuen vigents perquè l´actitud no s´ha modificat.
Les experiències han de servir per a ser més prudents, més precabuts, actuar amb els mínims coneixements afrontant l´immensitat desconeguda, perquè el que podem veure o saber és una part, havent d´estar contínuament atents per a que aquestes nocions mínimes ens ajudin a dir les paraules apropiades i realitzar les accions correctes.