ATRACCIÓ PERDUDA

Activitats, diversions o relacions són les vies que poden despertar l´interés en nosaltres. El component de gaudi és essencial per a sentir-nos atrets. Sense un factor engrescador l´atracció no és possible.
La novetat, la temàtica, l´encant que ens pugui causar, ens poden apropar a experiències i persones. I les bones sensacions d´un moment no garanteixen la continuitat, ni en el mateix ni amb els implicats.
El principi és com la llavor que conté el potencial a desenvolupar. A mesura l´inicial va adquirint forma, segons l´aportació, les sensacions i sintonia, l´interés es mantindrà o s´esvairà pels moviments produits durant el trajecte i el seu ressó.
L´entusiasme, el gust del començament, radica en la impressió i el que creiem vindrà a continuació. Això només són mostres d´una totalitat, i quan el que no s´ajusta al nostre tarannà és més gran que les confluències, l´atracció difícilment prevaldrà.
La base d´allò que ens atrau pot ser consistent, i preservar-la dependrà de factors diversos. Introduir noves maneres per a no estancar-nos, doncs la monotonia disminueix l´al-licient. Eixamplar la perspectiva experimentant altres alternatives, coses similars amb diferències.
L´atraient d´una época, per edat, per gustos, deixa de ser-ho quan vibrem amb temes diferents. I en les relacions exactament igual, amistats o parella, prominents i afins, poc a poc o de sobte ja no hi sintonitzem, perquè cadascú fa el seu camí, i si divergeix l´allunyament és inevitable.
Allargar l´atracció indefinidament requereix elements vivificants i regeneradors. El sol i la natura mai cansen de contemplar-los. perquè encara que semblin iguals, és la vitalitat i el que ens donen el que preserva l´apreciació.
Aquest exemple ens ha de servir per a imitar-lo en les nostres ocupacions i relacions. Aportar llum i calor, i ser subministrador de bens en grans dosis per a que participem de l´abundància i nodriment.
Quan les activitats perden caliu i l´entusiasme minva, automàticament la proximitat es converteix en distància. Quan les relacions perden l´encant que haviem semtit i s´instaura la fredor i la indiferència, l´atracció s´acaba.
Moltes atraccions es perden substituint-les per altres, l´important és tenir sempre fogueres enceses que ens facin vibrar i expressar el millor de cadascú.

EL QUÈ, PERÒ NO EL PERQUÈ

La tendència imperant en nosaltres és anar parlant del què, però no del perquè. Observem el que ens envolta veient la superficie sense endinsar-nos en el fonament, i amb uns coneixements limitats, accedint només a fragments, efectuem tot tipus de comentaris i treiem conclusions convençuts d´estar encertats quan és molt més l´ignorat que el conegut.
Acostumem a donar voltes i voltes als mateixos temes sense extreure la claredat indispensable per a substituir el perjudicial pel benèfic incapaços d´accedir al perquè del debatut, que va omplint de converses estérils no conduint enlloc.
És molt fàcil parlar d´això o d´allò, d´aquest o de l´altres, criticar sense miraments, emetre judicis sense conèixer els implicats ni saber els desencadenants del que jutgem. Opinem sobre fraccions deslligant-les del conjunt, i d´aquesta manera l´error en el veredicte és habitual per la inconsciència global.
Preocupats pel que incideix directament, els plantejaments del que fem i diem giren al voltant dels propis interessos. Des d´aquest petit microcosmos, amb un enfoc egocentric, posar-se al lloc d´altres persones diferents en cultura, necessitats, en maneres de fer, és gairebé impossible per a la majoria.
El que faig, el que dic, el donat i el rebut com a objectius, sense aprofundir en l´impuls que ens porta a aquestes manifestacions. El punt de partida i destí hauria d´estar present i clar en les nostres pretensions per a saber si el desitjat ens convé o és prescindible, si hem d´insistir en certs afers o bé evitar-los.
Opinant sobre fets consumats, sobre suposicions, des de la nostra òptica, mai treurem conclusions clarificadores.
Si no sabem el perquè el què no ens aportarà la solució, i la tendència és centrar-se en el què sense esbrinar el perquè, d´aquí l´encallament i la dificultat de resoldre múltiples questions per la incapacitat d´arribar al nucli.
Una vegada descobert el perquè, hem de cercar contínuament l´harmonia per a que el què de cada situació reporti el millor context possible.