EL QUÈ, PERÒ NO EL PERQUÈ

La tendència imperant en nosaltres és anar parlant del què, però no del perquè. Observem el que ens envolta veient la superficie sense endinsar-nos en el fonament, i amb uns coneixements limitats, accedint només a fragments, efectuem tot tipus de comentaris i treiem conclusions convençuts d´estar encertats quan és molt més l´ignorat que el conegut.
Acostumem a donar voltes i voltes als mateixos temes sense extreure la claredat indispensable per a substituir el perjudicial pel benèfic incapaços d´accedir al perquè del debatut, que va omplint de converses estérils no conduint enlloc.
És molt fàcil parlar d´això o d´allò, d´aquest o de l´altres, criticar sense miraments, emetre judicis sense conèixer els implicats ni saber els desencadenants del que jutgem. Opinem sobre fraccions deslligant-les del conjunt, i d´aquesta manera l´error en el veredicte és habitual per la inconsciència global.
Preocupats pel que incideix directament, els plantejaments del que fem i diem giren al voltant dels propis interessos. Des d´aquest petit microcosmos, amb un enfoc egocentric, posar-se al lloc d´altres persones diferents en cultura, necessitats, en maneres de fer, és gairebé impossible per a la majoria.
El que faig, el que dic, el donat i el rebut com a objectius, sense aprofundir en l´impuls que ens porta a aquestes manifestacions. El punt de partida i destí hauria d´estar present i clar en les nostres pretensions per a saber si el desitjat ens convé o és prescindible, si hem d´insistir en certs afers o bé evitar-los.
Opinant sobre fets consumats, sobre suposicions, des de la nostra òptica, mai treurem conclusions clarificadores.
Si no sabem el perquè el què no ens aportarà la solució, i la tendència és centrar-se en el què sense esbrinar el perquè, d´aquí l´encallament i la dificultat de resoldre múltiples questions per la incapacitat d´arribar al nucli.
Una vegada descobert el perquè, hem de cercar contínuament l´harmonia per a que el què de cada situació reporti el millor context possible.