MESURES I VALRS ( II )

Què té valor realment ? El que és indestructible, el que sempre ens acompanya i ningú ens ho pot arrabassar, el que expressa virtuts, el que ens fa ser millors com a persones, les maneres acurades que mai caduquen, el tractar tothom amb dignitat, vetllar pel bé comú enlloc de mostrar-se egoista, procurar ajudar a qui podem, ser atent, amable, servicial, tot el que generi concordia.
Es pot mesurar el visible i pesable, però no el visible per expressió i forma part dels valors abstractes com la intel-ligència, bondat o generosistat. Els valors poden ser étics, morals, sense rigideses ni impulsats des de la religiositat; senzillament com la necessitat d´adoptar un comportament adreçat a instaurar bones maneres per a una convivència harmònica.
Ara bé, en nom d´una doctrina, de fanatismes, d´uns ideals polítics, de la pàtria, engrandir unes peculiaritats personals d´un col-lectiu reduit, és una auto-valoració exagerada que en el fons és un complex d´inferioritat que vol ser compensat.
Qui és fort, sensat, equànim, respectuós, no necessita instruments externs que reafirmin, perquè el valor d´algú, d´un poble, no radica ni en la llengua, ni en la bandera ni en l´himne; sinó en el comportament digne envers altres i en l´humilitat constant.
Cadascú a nivell individual o social, té unes peculiaritats, assemblant-se a uns i diferenciant-se d´altres, i això no ens fa ni millors ni pitjors. El que som capaços de transmetre i l´empremta que deixa, aquí és on hi ha elements de valor o absència d´ells.
Creure´s gran és la senyal més clara de que s´és petit; doncs la grandesa és senzillesa, ser conscient de les pròpies limitacions, i la consideració envers tothom teixint connexions de proximitat valorant l´aportació de tots, sense ser més què o menys què per cap motiu específic.

MESURES I VALORS ( I )

Les mesures i valors ens acompanyen contínuament, ja sigui per a incrementar o reduir, donar o rebre, guanyar o perdre. Els números, a part d´indicar una posició, s´encarreguen de mesurar, on segons el context i un múltiple de variants ens poden apropar o distanciar d´objectius.
El que és tangible es pot mesurar, com els aspectes externs físics. L´intangible en forma d´ideals o simbols, malgrat que puguin tenir una visibilitat o aplicació, entraria en l´apartat de valors, i a diferència de les mesures que són objectives, els valors són subjectius.
Podem calibrar riquesa o pobresa d´acord al que es té, l´àmbit d´acció i possibilitats, la cobertura de necessitats. Perfilar el pes adequat d´acord a l´alçada i complexió amb molta proximitat. La quantitat de menjar òptima en consonància a les característiques personals i el tipus d´activitat a realitzar. Els esforços o rendiment per l´estat de forma, edat i entrenament. Tot això són directrius generals demostrables i evidents constastat en resultats.
Com s´han d´observar els valors ? No és el mateix orient que occident, el nord o el sud, un clima fred o tropical. Cadascú creu estar en el cert, però si els conflictes persisteixen i no hi ha unanimitat, assenyala unes bases febles fonamentades en dogmes interessats.
Què té valor ? Per què ? Què ha de ser sagrat i què és profà ? Qui ho determina ? Hi ha massa veneració per uns simbols que representen països segons uns colors posats en una bandera. Només són una combinació de colors que s´associen a uns o altres i prou, i d´aquí a atorgar-li valor de sagrat, a part de desmesurat és demencial. I la resta de simbols exactament, tenen el valor que se´ls hi vulgui donar, molt o cap. L´únic a fer és respectar les diferents postures en senyal de consideració recíproca.
Ningú ha d´imposar simbols a la força, ni ideologies, ni voler sotmetre a qui és diferent obligant-lo a ser com ell. Aquells que es creuen millors, superiors, com per gràcia divina, a part de pertorbar l´harmonia, el que manifesten és una bogeria irracional primitiva producte d´un deliri de grandesa que palesa justament el contrari.