Què té valor realment ? El que és indestructible, el que sempre ens acompanya i ningú ens ho pot arrabassar, el que expressa virtuts, el que ens fa ser millors com a persones, les maneres acurades que mai caduquen, el tractar tothom amb dignitat, vetllar pel bé comú enlloc de mostrar-se egoista, procurar ajudar a qui podem, ser atent, amable, servicial, tot el que generi concordia.
Es pot mesurar el visible i pesable, però no el visible per expressió i forma part dels valors abstractes com la intel-ligència, bondat o generosistat. Els valors poden ser étics, morals, sense rigideses ni impulsats des de la religiositat; senzillament com la necessitat d´adoptar un comportament adreçat a instaurar bones maneres per a una convivència harmònica.
Ara bé, en nom d´una doctrina, de fanatismes, d´uns ideals polítics, de la pàtria, engrandir unes peculiaritats personals d´un col-lectiu reduit, és una auto-valoració exagerada que en el fons és un complex d´inferioritat que vol ser compensat.
Qui és fort, sensat, equànim, respectuós, no necessita instruments externs que reafirmin, perquè el valor d´algú, d´un poble, no radica ni en la llengua, ni en la bandera ni en l´himne; sinó en el comportament digne envers altres i en l´humilitat constant.
Cadascú a nivell individual o social, té unes peculiaritats, assemblant-se a uns i diferenciant-se d´altres, i això no ens fa ni millors ni pitjors. El que som capaços de transmetre i l´empremta que deixa, aquí és on hi ha elements de valor o absència d´ells.
Creure´s gran és la senyal més clara de que s´és petit; doncs la grandesa és senzillesa, ser conscient de les pròpies limitacions, i la consideració envers tothom teixint connexions de proximitat valorant l´aportació de tots, sense ser més què o menys què per cap motiu específic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada