PETITES DOSIS

Les relacions són inevitables d´acord al disseny universal. Interconnectats efectuant cadascú una funció i aportant unes característiques, amb una dependència per un conjunt de mancances individuals.
Els valors, aptituds i recursos, són el mitjà de nodriment i intercanvi. Hi ha una série de bens que tots necessitem, on la contribució particular ha de confluir en el benefici col-lectiu. Fins aquí qualsevol hi està d´acord, independentment del seu potencial. Un cop s´han fixat les formes idònies de subministrament entre uns i altres, hi ha els apartats més secundaris, el funcionament del dia a dia en grups familiars, laborals, personals, etc.
Hi ha vincles propers, més o menys constants, almenys durant una época. Altres més o menys asidus, els que no impliquen família o convivència. Cada persona que va creuant-se pel camí amb una certa incidència, no ho fa per atzar, senzillament entra en escena per a un aprenentatge. Es tracta de desxifrar missatges facilitant una amplitud d´horitzons que permeti mostrar-nos més acuradament en els plantejaments i accions.
Relacionar-se suposa dedicar temps i atencions. La questió és : amb quin propòsit ? quin profit mental, emocional o el que sigui n´extreiem ? Hi ha d´haver un substrat de valor en l´intercanvi, del contrari és malversar recursos.
Les trobades si no hi ha un ideal, una  afinitat, decauen una vegada ens hem posat al dia de les novetats, allargant converses inutilment que no aporten un contingut edificant.
El transmés des d´una visió material limitada, és el que genera avorriment. Per a renovar els missatges hem de conreuar constantment valors més elevats que ens posin en contacte amb les subtileses.
Al final tot és una questió de practicisme. Útil o inútil. Reunir-se per a repetir el mateix sense noves aportacions és desmotivador. No es tracta de tenir molts contactes, sinó d´esforçar-se en introduir qualitat en el transmés, i enlloc d´una sensació de buidor que sigui de més plenitud. Aquest ha de ser l´objectiu, petites dosis ocasionals dotades de substància. El no ajustat a aquests paràmetres és palla per a passar el temps sense satisfacció ni propòsit ni utilitat.

ESCOLLIR LES RESPOSTES

Les preguntes que ens fan no depenen de nosaltres, però tenim plena llibertat en la resposta.
Les situacions externes que es presenten a través d´altres persones, no estan en el nostre control, la reacció, la decisió a adoptar, és estrictament d´acord a la pròpia elecció.
Els detonants del que ve de fora respon a una série de factors lluny del propi abast. L´estrategia a perfilar pel que pot desencadenar, exigeix capacitat de visió, discerniment i habilitat per a instaurar harmonia.
Paraules, actituds generades per altri, són senzillament missatges que ens porten en el moment precís per a reflexionar i adonar-nos de certes coses a fi d´aprofundir en algun aspecte. Cada esdeveniment és una oportunitat, es tracta d´observar i desxifrar el contingut amb l´objectiu de millorar afers personals i vincles a establir.
Hi ha moments d´alta tensió que poden fer-nos disparar, on sempre és millor apaivagar-se, deixant que aflori la claredat en el seu moment per a decidir el més apropiat.
El no iniciat ni generat individualment, però incidint directament, són les interaccions col-lectives destinades a despertar un ressó en el procés evolutiu dels involucrats. Podem adoptar diferents postures davant els fets, i és aquí on el lliure albir ha de decidir què, com, perquè i encarar les consequències amb determinació.
La resposta ha d´estar en consonància als valors, als ideals i la capacitat resolutiva. Davant d´una questió d´envergadura alguns es creixeran, i d´altres s´enfonsaran; evidenciant la resposta la qualitat global de l´individu.
Cada moment és únic, i el que ara pot semblar vàlid potser demà no ho sigui. Les circumstàncies canvien, i amb elles la percepció, les prioritats i les pretensions. Es tracta de ser obert, receptiu i adaptable, per a escollir la resposta adient que el destí ens presenta com a desafiaments constants.