PETITES DOSIS

Les relacions són inevitables d´acord al disseny universal. Interconnectats efectuant cadascú una funció i aportant unes característiques, amb una dependència per un conjunt de mancances individuals.
Els valors, aptituds i recursos, són el mitjà de nodriment i intercanvi. Hi ha una série de bens que tots necessitem, on la contribució particular ha de confluir en el benefici col-lectiu. Fins aquí qualsevol hi està d´acord, independentment del seu potencial. Un cop s´han fixat les formes idònies de subministrament entre uns i altres, hi ha els apartats més secundaris, el funcionament del dia a dia en grups familiars, laborals, personals, etc.
Hi ha vincles propers, més o menys constants, almenys durant una época. Altres més o menys asidus, els que no impliquen família o convivència. Cada persona que va creuant-se pel camí amb una certa incidència, no ho fa per atzar, senzillament entra en escena per a un aprenentatge. Es tracta de desxifrar missatges facilitant una amplitud d´horitzons que permeti mostrar-nos més acuradament en els plantejaments i accions.
Relacionar-se suposa dedicar temps i atencions. La questió és : amb quin propòsit ? quin profit mental, emocional o el que sigui n´extreiem ? Hi ha d´haver un substrat de valor en l´intercanvi, del contrari és malversar recursos.
Les trobades si no hi ha un ideal, una  afinitat, decauen una vegada ens hem posat al dia de les novetats, allargant converses inutilment que no aporten un contingut edificant.
El transmés des d´una visió material limitada, és el que genera avorriment. Per a renovar els missatges hem de conreuar constantment valors més elevats que ens posin en contacte amb les subtileses.
Al final tot és una questió de practicisme. Útil o inútil. Reunir-se per a repetir el mateix sense noves aportacions és desmotivador. No es tracta de tenir molts contactes, sinó d´esforçar-se en introduir qualitat en el transmés, i enlloc d´una sensació de buidor que sigui de més plenitud. Aquest ha de ser l´objectiu, petites dosis ocasionals dotades de substància. El no ajustat a aquests paràmetres és palla per a passar el temps sense satisfacció ni propòsit ni utilitat.