PRODUIR I SERVIR

En un entorn d´intercanvis i dependències, per a que no s´aturi el procés de manteniment ens hem de dotar d´unes facultats per a produir, i amb aquestes disposar de recursos com un mitjà per a efectuar transaccions.
Cadascú ofereix unes singularitats, i en una cadena de connexions constant, les parts nodreixen al conjunt i el conjunt a les parts. No podem escapar del cercle, les mancances són la clau per a esforçar-nos, per a relacionar-nos, aportant uns serveis a qui ho demani o ho necessiti per accedir des de les respectives individualitats a les prestacions desitjades.
Estem aquí per a ser útils, i per a ser-ho és precís adquirir una formació que faciliti oferir el que altres no fan aportant un profit, per a nosaltres i l´interessat.
I exactament el mateix procés s´aplica en el treball interior. En la vessant mundana és clara l´interacció a través d´oferta i demanda, i en l´àmbit particular la producció l´hem de forjar a dins, millorant contínuament les bases. La manera de pensar, de sentir, de fer, s´ha de revisar a diari per a generar cada vegada unes vibracions més refinades a fi de mostrar una versió més favorable en els resultats derivats de la conducta.
Més producció és sinònim de més servei. Servir és una questió de qualitat, on hi pot haver una amplitud considerable entre el considerat molt o poc, però sempre ha d´aportar algun tipus de bé.
Passem una etapa formativa, una activa i una contemplativa o de retir. Cadascuna d´elles ens prepara d´acord a les exigències del moment, tractant d´aflorar el potencial latent per a que reporti beneficis i satisfacció. La realització s´extreu de la capacitat de produir i servir, és la nostra funció i el mitjà per a desenvolupar-nos. Per tal motiu hem de procurar preservar les condicions òptimes físiques i mentals per a que d´una o altra forma sempre ens acompanyi l´anhel de seguir produint i seguir servint.
Quan es deixa de produir i servir ens retiren, deixem de fer la funció per la qual som aquí, i aleshores per a que no s´aturi el ritme vital s´esdevé la transformació en forma de reciclatge.

OMPLIR BUITS SÀVIAMENT

Quin és el detonant dels nostres moviments ? Una necessitat o un desig. La necessitat pot ser primordial, el desig en ocasions bàsic i altres secundari. S´haurà d´observar cada cas per a dilucidar-ho.
No ho sabem tot ni ho tenim tot, només sabem alguna cosa d´alguns temes, i tenim alguns recursos de la immensitat circundant. Accedir a aquest mínim coneixement i dotar-nos d´uns bens, suposa omplir uns buits per a cobrir el que volem.
Estem immersos en uns espécie de cercle obligatori, on cada dia recomencem novament un posar i treure per a seguir presents, i emtremig és on hem de desxifrar la nostra funció individual per a integrar-la en el col-lectiu. Les noves adquisicions, extretes de l´aprenentatge o els guanys econòmics, són intermediaris que serveixen de recolzament per a l´objectiu de desenvolupament personal i contribució social.
Mai hi ha plenitud en res en aquesta dimensió material. Podem executar grans obres una vegada rera l´altra si estem dotats de talent per a fer-ho. L´abast de fins on podem arribar és inimaginable, sempre hi ha buits pendents de cobrir, si no és en el coneixement és en algun tipus d´actitud a millorar, en ser més acurat en determinades àrees, tenir un tracte més correcte amb certes persones, substituir punts febles, esmenar defectes.
Contínuament segueix el procés que s´encadena entre el deixat enrera i el pendent d´executar. Anar omplint buits momentàniament per a mantenir el present amb garantíes, però això és una roda imparable on descansem només quan dormim.
Es tracta per tant de generar qualitat amnb l´extret de les experiències passades, i així les noves situacions ens puguin dotar de més facilitats realitzadores.
De debò el que pensem que necessitem és necessari ? Tots els desitjos són naturals i benèfics ? Hem de tenir-ho clar per adreçar els esforços en la direcció oportuna. Mantenir vicis, tenir certes dependències, assenyala buits que volem compensar; però això no eliminarà l´arrel de fons que ho genera.
Hem d´omplir buits aprenent constantment, fent més del que d´ha fet, exigint-nos més pulcritud, més correcció, més precisió; doncs en definitiva el temps de què disposem és justament per assolir una millor versió de nosaltres en tots els apartats. Aquest és el propòsit i els esforços s´han d´encaminar en aquest sentit.