OMPLIR BUITS SÀVIAMENT

Quin és el detonant dels nostres moviments ? Una necessitat o un desig. La necessitat pot ser primordial, el desig en ocasions bàsic i altres secundari. S´haurà d´observar cada cas per a dilucidar-ho.
No ho sabem tot ni ho tenim tot, només sabem alguna cosa d´alguns temes, i tenim alguns recursos de la immensitat circundant. Accedir a aquest mínim coneixement i dotar-nos d´uns bens, suposa omplir uns buits per a cobrir el que volem.
Estem immersos en uns espécie de cercle obligatori, on cada dia recomencem novament un posar i treure per a seguir presents, i emtremig és on hem de desxifrar la nostra funció individual per a integrar-la en el col-lectiu. Les noves adquisicions, extretes de l´aprenentatge o els guanys econòmics, són intermediaris que serveixen de recolzament per a l´objectiu de desenvolupament personal i contribució social.
Mai hi ha plenitud en res en aquesta dimensió material. Podem executar grans obres una vegada rera l´altra si estem dotats de talent per a fer-ho. L´abast de fins on podem arribar és inimaginable, sempre hi ha buits pendents de cobrir, si no és en el coneixement és en algun tipus d´actitud a millorar, en ser més acurat en determinades àrees, tenir un tracte més correcte amb certes persones, substituir punts febles, esmenar defectes.
Contínuament segueix el procés que s´encadena entre el deixat enrera i el pendent d´executar. Anar omplint buits momentàniament per a mantenir el present amb garantíes, però això és una roda imparable on descansem només quan dormim.
Es tracta per tant de generar qualitat amnb l´extret de les experiències passades, i així les noves situacions ens puguin dotar de més facilitats realitzadores.
De debò el que pensem que necessitem és necessari ? Tots els desitjos són naturals i benèfics ? Hem de tenir-ho clar per adreçar els esforços en la direcció oportuna. Mantenir vicis, tenir certes dependències, assenyala buits que volem compensar; però això no eliminarà l´arrel de fons que ho genera.
Hem d´omplir buits aprenent constantment, fent més del que d´ha fet, exigint-nos més pulcritud, més correcció, més precisió; doncs en definitiva el temps de què disposem és justament per assolir una millor versió de nosaltres en tots els apartats. Aquest és el propòsit i els esforços s´han d´encaminar en aquest sentit.