ATRAPATS PELS ERRORS

Error significa executar una acció de manera incorrecta. No haver realitzat els moviments oportuns, no haver premut el codi, la tecla corresponent; amb la qual cosa enlloc d´accedir al desitjat es produeix un bloqueig.

Què passa en la quotidianeitat quan esclaten conflictes de tot tipus ? Que les paraules o accions no han estat les idònies, i enlloc de resoldre o aconseguir el pretés, s´esdevé una aturada on s´haurà d´insistir novament per a desfer la polémica.

Quan tot es fa bé no s´ha d´esmenar res, però la més mínima pifia obliga a retrocedir i corregir. En ocasions es requerirà poc temps, i en altres bastant. La questió és : perquè es cometen errors ? Per manca de coneixement, per falta d´atenció, per negligència, per una ambició desmesurada; en definitiva per un desajustament entre subjecte i objecte.

Totes les problemàtiques personals i col-lectives és per no pensar, sentir o actuar d´acord al que requereix cada situació per a establir una harmonia. I com ho sabrem quina és la manera apropiada ? Abans de mobilitzar els desitjos en fets, observar en perspectiva les possibles consequències, veure pros i contres, la incidència en nosaltres i en l´entorn, i amb les experiències previes i resultats, decidir l´estrategia per a implantar el benèfic o almenys el no perjudicial.

Quantes persones pensen en el mal que poden causar les paraules o les accions ? Quantes persones abans de dir o fer tenen en compte el tracte digne envers qui pugui incidir ? Quantes persones mostren respecte per la natura, els animals, pels humans, pels objectes ?

Hi ha conflictes constants perquè els creadors dels mateixos no saben comportar-se, no saben tractar amb respecte, amb educació, amb consideració, i quan enlloc de civisme preval la barbarie, només en pot sorgir tensió, problemes i encallament.

Anar repetint les mateixes postures per un intel-lecte que no discerneix amb claredat, per uns sentiments contraproduents i per unes accions maldestres, és romandre atrapat en l´error per una ineptitud global. I això es reflecteix a diari, en el personal, en les relacions, en l´incapacitat d´ampliar la consciència per a substituir patrons caducs perjudicials per aquells que ens alliberin de patiments.

Trencar el cercle viciós exigeix apujar el nivell evolutiu per a passar dels constants encallaments a la fluidesa.

PARLAR PER PARLAR

Quantes converses són realment inspiradores ? De tot  el que es parla quin percentatge és útil ? Què impulsa la gent a parlar compulsivament ? Del que es comenta sortim aprenent, motivats a superar-nos, o més aviat indiferents i avorrits ? La realitat del què ens envolta és una constant xerrameca inútil, que no aporta coneixements per regla general ni serveix per a cap aplicació posterior pràctica. Transmetem d´acord a la pròpia capacitat, als interessos personals, a unes idees prefixades, i sobretot a una instrucció limitada per a sortir del pas enfocats en subsistir però no en trascendir.

La manca de nodriment continu estanca en els criteris forjats sense ampliar la perspectiva, repetint els mateixos comportaments sense preguntar-se com podem millorar, què necessitem canviar i de quina manera per accedir a nivells més elevats de consciència.

Molt poca gent sap que tenim un número determinat de paraules a pronunciar en la vida de cadascú, i un cop exhaurides és el final. Passen els dies, mesos i anys, inconscients d´aquesta existència d´anar restant mots al comptador, malversant temps i oportunitats en banalitats.

Diuen els preceptes : si les teves paraules no són millor que el silenci, és preferible no dir res.

Quantes persones fan cas d´aquest postulat ? Sembla com si només fos dedicat als monjos, als ioguis o persones amb inquietuds espirituals.

La realitat és que hi ha massa soroll, massa discursos insubstancials, repetitius, en una sensació de comunicació incomunicada que ni ens apropa ni ens satisfà ni és edificant.

A través dels mots estem reflectint el nostre potencial, i el funcionament de la societat ho posa de manifest. Hi ha una immensa pobresa comunicativa, una gran limitació en multitud de converses en el que es diu i com es diu. Preocupats bàsicament per questions mundanes, no es surt de questions prosaiques tractades amb un alt grau d´ignorància, on tothom es creu que sap molt i pot opinar de tot malgrat no tenir-ne ni idea.

Per més mitjans al nostre abast això no comporta una qualitat en les interaccions, perquè la qualitat depèn de la formació, del tipus d´ideals, d´objectius, i sobretot de la integritat que doti als pensaments i sentiments de pulcritud en el fons i en la forma.