Quantes converses són realment inspiradores ? De tot el que es parla quin percentatge és útil ? Què impulsa la gent a parlar compulsivament ? Del que es comenta sortim aprenent, motivats a superar-nos, o més aviat indiferents i avorrits ? La realitat del què ens envolta és una constant xerrameca inútil, que no aporta coneixements per regla general ni serveix per a cap aplicació posterior pràctica. Transmetem d´acord a la pròpia capacitat, als interessos personals, a unes idees prefixades, i sobretot a una instrucció limitada per a sortir del pas enfocats en subsistir però no en trascendir.
La manca de nodriment continu estanca en els criteris forjats sense ampliar la perspectiva, repetint els mateixos comportaments sense preguntar-se com podem millorar, què necessitem canviar i de quina manera per accedir a nivells més elevats de consciència.
Molt poca gent sap que tenim un número determinat de paraules a pronunciar en la vida de cadascú, i un cop exhaurides és el final. Passen els dies, mesos i anys, inconscients d´aquesta existència d´anar restant mots al comptador, malversant temps i oportunitats en banalitats.
Diuen els preceptes : si les teves paraules no són millor que el silenci, és preferible no dir res.
Quantes persones fan cas d´aquest postulat ? Sembla com si només fos dedicat als monjos, als ioguis o persones amb inquietuds espirituals.
La realitat és que hi ha massa soroll, massa discursos insubstancials, repetitius, en una sensació de comunicació incomunicada que ni ens apropa ni ens satisfà ni és edificant.
A través dels mots estem reflectint el nostre potencial, i el funcionament de la societat ho posa de manifest. Hi ha una immensa pobresa comunicativa, una gran limitació en multitud de converses en el que es diu i com es diu. Preocupats bàsicament per questions mundanes, no es surt de questions prosaiques tractades amb un alt grau d´ignorància, on tothom es creu que sap molt i pot opinar de tot malgrat no tenir-ne ni idea.
Per més mitjans al nostre abast això no comporta una qualitat en les interaccions, perquè la qualitat depèn de la formació, del tipus d´ideals, d´objectius, i sobretot de la integritat que doti als pensaments i sentiments de pulcritud en el fons i en la forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada