L´ APROPIAT

Passi el que passi sempre és l´apropiat. El que ara experimentem és just el precís d´acord a l´efectuat anteriorment i l´entramant ocasionat. Res és casual, tot forma part d´un enllaç successiu d´esdeveniments, entre els originats pròpiament per nosaltres i els viscuts a través de l´aportació d´altres.

L´evolució individual de cadascú ens ubica en el lloc òptim per a seguir la tasca de desenvolupament. Les relacions juguen el paper primordial per a poder extreure el potencial. Els diferents contactes establerts ens ensenyen pautes, unes a seguir, altres a evitar, i aquelles persones difícils per a nosaltres pel que expressen i ens fan sentir, contenen una vasta informació amb la finalitat d´aprendre certes coses per al nostre progrés.

No hi ha res que desentoni ni que sobri en consonància a tot el procés vital acontegut fins el moment. L´apertura de consciència ens mostrarà el que hem sabut aprofitar per a introduir millores en general, i si seguim encallats en diversos estaments, és la senyal de no haver entés el paper dels esdeveniments ni de les relacions específiques.

Si anem efectuant canvis les situacions es presentaran d´acord als nous nivells obtinguts. A més positivisme introduint, pensant, sentint i actuant, majors possibilitats harmòniques en general.

Els conflictes són l´advertència de que s´han de corregir coses, i si es mantenen indiquen que no veiem el rerafons que el provoca per a solucionar-ho. Són missatges a desxifrar, però si no sabem desencallar-los no sortirem de la inercia esteril.

Queixar-se, criticar, és veure només una part. Els fets tal com s´estan produint és com han de ser d´acord als precedents, però nosaltres tenim la llibertat d´escollir cap on decantar el context present. Decidim el que decidim serà l´apropiat, doncs la causa porta l´efecte. Si era necessari ensopegar varies vegades per a modificar la conducta, el fet d´errar-la haurà estat apropiat per el desencadenant posterior.

Viure és estar en procés, uns han fet més camí i són més madurs en quant a actitud i comprensió; altres van més lents i necessiten més temps, trobant-se tots en el context apropiat per l´encaix de les accions i les consequències.

Si volem estar envoltats de condicions més benestants, hem d´expressar l´apropiat per a poder atraure-ho.

RELACIONS EN TRES TEMPS

Les relacions són tan variades com diverses al no haver ningú igual. La forma de pensar, de valorar els interessos individuals, el tarannà i un conjunt d´influències externes, crea un microcosmos en cadascú, i al ser egocentrics estem convençuts que els nostres arguments i maneres són els òptims.

Si hi ha alguna cosa realment complicada és saber relacionar-se amb altres persones procurant la millor entesa possible. El plantejament del que es vol, la consideració envers implicats directes o indirectes, haurien d´estar sempre clars per a que les paraules i els moviments generin la màxima concordia. Si no és així és per centrar-se desmesuradament en la pròpia auto-satisfacció, i a partir d´aquí comencen tot tipus de conflictes.

Hi ha persones amb qui sintonitzem i altres no, és una questió d´afinitat, i dins l´afinitat també hi ha discrepàncies en idees, gustos o en el procedir. Les relacions no mantenen una línia recta, hi ha oscil-lacions perquè els mateixos integrants modifiquen criteris, les tendències canvien i el procés evolutiu és diferent en tothom.

La pretensió de qualsevol relació és l´harmonia, ja sigui asidua o esporàdica, harmonia per a que els intercanvis tinguin sentit, profit i propòsit en major o menor mesura. Per això és primordial una confluència, un nexe que apropi les dues parts per a que cadascú aporti part dels seus recursos, be es tracti de diners, coneixements, afectuositat o algun tipus d´ajut físic.

En les diferents interaccions establertes hi haurà vincles amb qui ens sentirem còmodes, on l´entesa es produirà sense esforç. Altres, per diferència d´interessos, de caràcter, de formació, provocaran tensió. I un tercer grup que no ens farà ni fred ni calor, on no ens sentirem propers ni distants, ni bé ni malamanet, senzillament per no haver-hi punts de connexió que facilitin algun tipus d´intercanvi.

En una mateixa relació, segons l´época o el moment, la podem experimentar amb harmonia en ocasions i amb tensió en altres, i també amb indiferència.

Els diferents canvis de cadascú al llarg del temps, discrepàncies, la manera de sentir-los per com es mostren, van determinant la proximitat o distància.

La tensió és producte de divergències i la indiferència una absència afectiva. Si volem preservar vincles independentment de les transformacions particulars, hem d´observar les virtuts dels altres, i així amb una visió constructiva impregnada de sentiment serà factible trobar una harmonia