Les relacions són tan variades com diverses al no haver ningú igual. La forma de pensar, de valorar els interessos individuals, el tarannà i un conjunt d´influències externes, crea un microcosmos en cadascú, i al ser egocentrics estem convençuts que els nostres arguments i maneres són els òptims.
Si hi ha alguna cosa realment complicada és saber relacionar-se amb altres persones procurant la millor entesa possible. El plantejament del que es vol, la consideració envers implicats directes o indirectes, haurien d´estar sempre clars per a que les paraules i els moviments generin la màxima concordia. Si no és així és per centrar-se desmesuradament en la pròpia auto-satisfacció, i a partir d´aquí comencen tot tipus de conflictes.
Hi ha persones amb qui sintonitzem i altres no, és una questió d´afinitat, i dins l´afinitat també hi ha discrepàncies en idees, gustos o en el procedir. Les relacions no mantenen una línia recta, hi ha oscil-lacions perquè els mateixos integrants modifiquen criteris, les tendències canvien i el procés evolutiu és diferent en tothom.
La pretensió de qualsevol relació és l´harmonia, ja sigui asidua o esporàdica, harmonia per a que els intercanvis tinguin sentit, profit i propòsit en major o menor mesura. Per això és primordial una confluència, un nexe que apropi les dues parts per a que cadascú aporti part dels seus recursos, be es tracti de diners, coneixements, afectuositat o algun tipus d´ajut físic.
En les diferents interaccions establertes hi haurà vincles amb qui ens sentirem còmodes, on l´entesa es produirà sense esforç. Altres, per diferència d´interessos, de caràcter, de formació, provocaran tensió. I un tercer grup que no ens farà ni fred ni calor, on no ens sentirem propers ni distants, ni bé ni malamanet, senzillament per no haver-hi punts de connexió que facilitin algun tipus d´intercanvi.
En una mateixa relació, segons l´época o el moment, la podem experimentar amb harmonia en ocasions i amb tensió en altres, i també amb indiferència.
Els diferents canvis de cadascú al llarg del temps, discrepàncies, la manera de sentir-los per com es mostren, van determinant la proximitat o distància.
La tensió és producte de divergències i la indiferència una absència afectiva. Si volem preservar vincles independentment de les transformacions particulars, hem d´observar les virtuts dels altres, i així amb una visió constructiva impregnada de sentiment serà factible trobar una harmonia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada