LES DUES VESSANTS DE LA CRÍTICA ( II )

Qui critica considera que alguna cosa no està bé, no és correcta o no hi està d´acord. La questió és, tenint en compte les mancances individuals, el predomini de l´ignorat sobre el conegut, allò que es critica segur que no està bé ? Segur que no és correcte ? En base a quins paràmetres ?

La crítica és fixar-se en les imperfeccions, no obstant, el critic coneix la perfecció del que pretèn ?

Observar coses mal fetes o que ho són per a nosaltres, és l´oportunitat per a reforçar certs plantejaments i actituds. Hem d´estar oberts a escoltar qui ens critica contrastant-ho amb els nostres criteris per a saber si està en el cert, i si els comentaris són certs, aprendre a fer-ho millor en propers intents.

Per cada lloança hi ha infinitat de crítiques, ja sigui pel tarannà humà, o perquè realment abunden molt més les pífies i la mediocritat que la genialitat.

Gent amb multitud de defectes, on la seva conducta no és precisament exemplar, va criticant a tort i a dret, i aquesta manca d´equanimitat manifesta la insensatesa del seu posicionament.

Nosaltres faríem millor el que critiquem si no som especialistes ? Tothom s´atreveix a dir la seva, i la veritat és que la qualitat en el que diem o fem acostuma a ser bastant baixa.

L´error o suposat error no és casual. Cada esdeveniment, ens sembli lògic o no, té una finalitat i es tracta de veure el desenllaç per a extreure conclusions.

Abans d´emetre veredictes hauríem de preguntar-nos : És important el que es critica ? Influencia negativament o és només rebuig ?

Si passen tants fets criticables és per la constatació del nivell de desenvolupament individual i col-lectiu. A més egoisme més ignorancia, i a més ignorancia més perill de cometre accions errònies.

Passar del caos a l´ordre, de la inconsciència a la consciència, de vetllar pels interessos personals exclusivament a fer-ho pel bé comú, ens farà sortir de la foscor introduint la llum que guiarà a comportar-nos a cada moment i en cada àmbit amb l´harmonia indispensable, i llavors no hi haurà crítica, perquè la correcció estarà present en tot instant.

LES DUES VESSANTS DE LA CRÍTICA ( I )

Hi ha dues vessants en la crítica : amb l´objectiu de millora, o per un desacord que treu a relluir mancances, incorreccions, o pel contrast de desitjos o ideals contraris.

La crítica per a un fi edificant s´ha de fer a través de l´experiència i un discerniment acurat, amb la finalitat d´esmenar accions substituint-les per altres més òptimes. Això s´esdevé principalment de pares a fills o de mestres a alumnes, on la major preparació permet indicar pautes més idònies per a un benefici posterior.

Després hi ha la crítica d´acord als propis punts de vista. Si algú fa algun gest o cosa que no encaixa amb la nostra singularitat, es mostra rebuig amb paraules que poden ser més o menys dures.

La crítica implica judici d´una actitud, d´uns fets, i en cada cas s´ha de veure la possible repercussió per a comprovar si la persona que critica ho fa amb fonament, o senzillament per no ajustar-se al seu codi de valors particular.

En base a què es critica ? A un ideal de puresa, d´harmonia ? El que critica és perfecte ? Si qui critica no és suficientment correcte, no té dret a voler que altres facin el que ell mateix és incapaç d´acomplir. S´ha de ser coherent, just i equànim.

Davant d´això tenint en compte les diverses incorreccions que mostrem tots plegats, ningú hauria de criticar. A més, el propòsit de la nostra existència és saber veure la funció exercida per les succesives persones que es van creuant al llarg del camí per aprendre quin comportament hem d´adoptar en cada àrea. El què sovint veiem com provocació, grolleria o coses similars, és on hi ha el missatge a desxifrar per anar a un nivell més alt de comprensió. Tots som intermediaris, i darrere el que veiem com a " criticable " s´amaga un potencial d´informació per a entendre què passa i seguir avançant evolutivament.

Tothom vol el correcte, però segons el grau de consciència i influència cultural, cadascú ho interpretarà a la seva manera, amb la qual cosa es pot criticar el considerat incorrecte que en realitat pot ser correcte.

L´enfoc egocentric fa veure les coses d´acord als propis desitjos, criticant per interés, pel que es diu o es fa, pel que no agrada, evidenciant en força ocasions postures infantils.

Mostrar disconformitat contínuament pel més insignificant, és la constatació del baix nivell imperant, on l´únic que s´aconsegueix és tensió sense resoldre res.

La crítica ha de ser per a millorar, per avançar, ampliar horitzons; del contrari és inútil, i en aquest cas és molt millor el silenci.