Hi ha dues vessants en la crítica : amb l´objectiu de millora, o per un desacord que treu a relluir mancances, incorreccions, o pel contrast de desitjos o ideals contraris.
La crítica per a un fi edificant s´ha de fer a través de l´experiència i un discerniment acurat, amb la finalitat d´esmenar accions substituint-les per altres més òptimes. Això s´esdevé principalment de pares a fills o de mestres a alumnes, on la major preparació permet indicar pautes més idònies per a un benefici posterior.
Després hi ha la crítica d´acord als propis punts de vista. Si algú fa algun gest o cosa que no encaixa amb la nostra singularitat, es mostra rebuig amb paraules que poden ser més o menys dures.
La crítica implica judici d´una actitud, d´uns fets, i en cada cas s´ha de veure la possible repercussió per a comprovar si la persona que critica ho fa amb fonament, o senzillament per no ajustar-se al seu codi de valors particular.
En base a què es critica ? A un ideal de puresa, d´harmonia ? El que critica és perfecte ? Si qui critica no és suficientment correcte, no té dret a voler que altres facin el que ell mateix és incapaç d´acomplir. S´ha de ser coherent, just i equànim.
Davant d´això tenint en compte les diverses incorreccions que mostrem tots plegats, ningú hauria de criticar. A més, el propòsit de la nostra existència és saber veure la funció exercida per les succesives persones que es van creuant al llarg del camí per aprendre quin comportament hem d´adoptar en cada àrea. El què sovint veiem com provocació, grolleria o coses similars, és on hi ha el missatge a desxifrar per anar a un nivell més alt de comprensió. Tots som intermediaris, i darrere el que veiem com a " criticable " s´amaga un potencial d´informació per a entendre què passa i seguir avançant evolutivament.
Tothom vol el correcte, però segons el grau de consciència i influència cultural, cadascú ho interpretarà a la seva manera, amb la qual cosa es pot criticar el considerat incorrecte que en realitat pot ser correcte.
L´enfoc egocentric fa veure les coses d´acord als propis desitjos, criticant per interés, pel que es diu o es fa, pel que no agrada, evidenciant en força ocasions postures infantils.
Mostrar disconformitat contínuament pel més insignificant, és la constatació del baix nivell imperant, on l´únic que s´aconsegueix és tensió sense resoldre res.
La crítica ha de ser per a millorar, per avançar, ampliar horitzons; del contrari és inútil, i en aquest cas és molt millor el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada