ENCALLAMENT

La major part de nosaltres estem encallats, quan no en un àmbit en un altre, i sovint en diverses àrees. L´encallament és un mal negoci per a nosaltres, per als qui ens relacionem i per al món, doncs anar oferint les imperfeccions de sempre és un camí sense sortida.

La nostra ocupació no té res a veure amb la nostra missió veritable. Els serveis oferts per a obtenir recursos només són un mitjà, darrere d´això és on cadascú ha de desxifrar la seva singularitat i propòsit existencial més enllà de l´exercici laboral.

Immersos en el més bàsic a fi de preservar la presència física, ens hem desconnectat de l´interior i l´objectiu de la nostra estada terrena. Limitats en la capacitat de maniobra, a l´enfocar-nos en el més elemental limitem encara més el potencial que queda pendent de descobrir i desenvolupar.

Actuem igual durant décades sense introduir pautes que aportin una major qualitat en el fons i en la forma. Un estil de vida que a part de subsistir no condueix enlloc. Aturats en el temps amb paràmetres adquirits en un moment del passat, sense ampliar horitzons, sempre amb els mateixos punts de vista, repetint patrons que condicionen la possibilitat d´avançar. Estar tancat a noves vies, a provar variants diferents.

Haver fet un petit procés d´aprenentatge fins a la joventut, i no moure´s d´aquí on l´entorn va reacondicionant-se. La por de provar, d´arriscar-se, d´experimentar altres sensacions.

Dir repetitivament el mateix, constata la manca de nodriment, haver-se quedat en un punt sense introduir nous referents, un deambular sense sentit insatisfactori, trist, on tan sols s´aspira a anar fent resignadament.

Anem queixant-nos, criticant-ho tot ¿ però què fem per a introduir condicions més òptimes ? Què fem per a esmenar els defectes ? Què fem per a procedir amb una millor conducta ? Què fem per a tenir relacions més harmòniques ?.

Si no canvia res significatiu en nosaltres, en el que pensem, sentim i fem, ens hem quedat estancats. I disortadament aquest panorama és present per tot arreu. Passa el temps però de manera infructuosa, doncs les oportunintats no paren de presentar-se per a poder anar a un nivell més elevat, on la manca de consciència, l´esclavitud de les condicions de manteniment i les mires de baix abast, perpetuen inevitablement en l´individual i col-lectiu, romandre encallats per l´incapacitat de trencar la inercia.

LES DUES VESSANTS DE LA CRÍTICA ( III )

Podem demostrar que la crítica és millor del que es diu o es fa ? L´afany de perfecció sempre ha d´estar present, mai hem de conformar-nos en el nivell on som, doncs desconeixem les possibilitats del que podem arribar a conscienciar i realitzar.

Els humans, amb un comportament sovint maldestre i ignorant, ens atrevim a censurar un munt de factors quan nosaltres mateixos fem errades descomunals. La crítica sembla que digui això és bo i això no, talment com si el crític disposés de la veritat absoluta. on sovint l´expressat no deixa de ser una de tantes expressions egoiques.

Per què fallem ? Per què ens equivoquem ? Per estar desconnectats a la llum. La foscor acosta al caos, la llum acosta a l´ordre. El més pesat no obstant, és que una bona part dels crítics. sovint són més aprop de la foscor que de la llum, amb la qual cosa les seves opinions són dubtoses i poc creibles.

Quan tot es fa bé no hi ha crítica. I com podem saber que tot està bé ? Observant la seva incidència en las parts i el tot.

Quina diferència hi ha entre una observació i una crítica ? L´observació vindria a ser com un toc d´atenció, a vegades de prevenció segons hagin acontegut els fets o encara no. La crítica és sobre fets consumats on es considera que s´ha comés algun error.

Quina diferència hi ha entre censura i crítica ? La crítica és habitualment per discrepàncies en el fons i en la forma sense pretendre que l´autor faci el que nosaltres volem. La censura, a part de no agradar el contingut, el vol suprimir, retallar o manipular per a que al final quedi com un vestit fet a mida dels gustos del censurador.

Amb la inconsistència imperant que ens envolta, sens dubte hi ha infinitat de factors criticables, i justament hi són perquè només podem oferir el que tenim, i si la qualitat és ínfima es posarà de manifest en l´expressió.

De forma innata l´anhel és instaurar l´idoni en tot moment, per això hi ha lleis, reglaments i multes a la recerca del correcte. El que necessitem és fixar l´atenció de manera constant per a preveure les consequències en nosaltres i altres de paraules i accions, doncs aquí és on radica la clau de tot per a inclinar la balança en un sentit o altre.