Podem demostrar que la crítica és millor del que es diu o es fa ? L´afany de perfecció sempre ha d´estar present, mai hem de conformar-nos en el nivell on som, doncs desconeixem les possibilitats del que podem arribar a conscienciar i realitzar.
Els humans, amb un comportament sovint maldestre i ignorant, ens atrevim a censurar un munt de factors quan nosaltres mateixos fem errades descomunals. La crítica sembla que digui això és bo i això no, talment com si el crític disposés de la veritat absoluta. on sovint l´expressat no deixa de ser una de tantes expressions egoiques.
Per què fallem ? Per què ens equivoquem ? Per estar desconnectats a la llum. La foscor acosta al caos, la llum acosta a l´ordre. El més pesat no obstant, és que una bona part dels crítics. sovint són més aprop de la foscor que de la llum, amb la qual cosa les seves opinions són dubtoses i poc creibles.
Quan tot es fa bé no hi ha crítica. I com podem saber que tot està bé ? Observant la seva incidència en las parts i el tot.
Quina diferència hi ha entre una observació i una crítica ? L´observació vindria a ser com un toc d´atenció, a vegades de prevenció segons hagin acontegut els fets o encara no. La crítica és sobre fets consumats on es considera que s´ha comés algun error.
Quina diferència hi ha entre censura i crítica ? La crítica és habitualment per discrepàncies en el fons i en la forma sense pretendre que l´autor faci el que nosaltres volem. La censura, a part de no agradar el contingut, el vol suprimir, retallar o manipular per a que al final quedi com un vestit fet a mida dels gustos del censurador.
Amb la inconsistència imperant que ens envolta, sens dubte hi ha infinitat de factors criticables, i justament hi són perquè només podem oferir el que tenim, i si la qualitat és ínfima es posarà de manifest en l´expressió.
De forma innata l´anhel és instaurar l´idoni en tot moment, per això hi ha lleis, reglaments i multes a la recerca del correcte. El que necessitem és fixar l´atenció de manera constant per a preveure les consequències en nosaltres i altres de paraules i accions, doncs aquí és on radica la clau de tot per a inclinar la balança en un sentit o altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada