MOMENTS DECISIUS

En moments decisius és on hem de mostrar el potencial, de què som capaços quan la pressió empeny a prendre determinacions que tindran la seva incidència un cop es traslladi a l´acció.

Acostumats a afrontar rutines i afers de poca volada, quan ens trobem en una situació de caixa o faixa, necessitem disposar de varis factors com aliats : discerniment, veure en perspectiva, aplom, i sobretot no deixar que les emocions ennuvolin el raonament a fi de procedir amb sensatesa. Ser precís, no precipitar-se ni tampoc anquilosar-se, adaptant-se al context per accelerar el pas o reduir-lo per a fluir amb naturalitat.

Arribar a la fi d´un cicle, parelles en crisi, salut en perill, forcen a reflexionar sobre el fet en el passat i l´estat actual. Veure les causes que han desencadenat en unes consequències, i ser decidit per a liquidar el que no funciona i no té solució, o transformar formes anteriors per altres més adients si això és possible.

Qui és decidit, confia en les seves possibilitats i té clar els objectius, encara els reptes amb valentia, convençut de que les proves del camí hi són per a reforçar-nos i poder accedir a millors condicions. És questió de no fixar-se en petits fragments, afrontar senzillament el present tal com està, formant les bases d´un context més favorable si desxifrem el quadre complet obrant en consequència.

Aquells que s´espanten davant dels reptes no podran manifestar la seva capacitat si queden tenallats pels dubtes o la por, privant d´actuar amb intel-ligència i eficàcia.

És en moments crucials on mostrem les nostres virtuts o febleses, la grandesa o baixesa, la generositat o la mesquinesa, l ´egoisme o l´altruisme, el millor o pitjor de nosaltres. Si volem progressar com a éssers hem d´anhelar proves que obliguin a sortir de la comoditat, doncs la força interna i externa s´adquireix a base de vèncer obstacles.

La gent s equivoca quan tot ho vol planer, amb poc esforç, aquesta és la via més ràpida al fracàs. L´incomoditat i l´inconformisme és el que permet avançar. En aquesta dinàmica quan es presenten moments decisius, estarem preparats per afrontar-los i superar-los si som forts amb claredat d´idees i acció eficient.

TEMPS DE PROFIT, TEMPS MALVERSAT

Tots disposem d´un temps específic per a realitzar la nostra funció particular en relació al col-lectiu, es tracta de saber quina és i preparar-nos per a executar-la.

En el camí hi ha entrebancs, dilemes que no entenem, situacions d´aparença absurdes, relacions complicades. La inercia empeny cap endavant amb un marge de maniobra estret d´acord a la pròpia consciència, recursos globals i capacitats. La subsistència bàsica ocupa la major part del dia, no pensant en les necessitats espirituals que donen sentit a la nostra presència aquí.

Viure significa en la concepció majoritaria gaudir el que es pugui de plaers materials, i dotar-se de certs estris com a senyal d´auto-estima. No obstant, molts confonen l´instrument amb l´objectiu degut a la forta desconnexió interna.

El temps de profit és aquell que eixampla horitzons, veiem l´encaix de les peces diverses en el conjunt, i enlloc de repetir patrons obstructius sine die, introduim els canvis adequats per accedir a un nivell de desenvolupament més alt.

En el que fem, com ho fem, en les pretensions, en les connexions establertes, és on hi ha el veritable desafiament, el propòsit dels nostres esforços. L´atenció constant de tots els moviments propis i aliens, amb la seva incidència, són evidencies a desxifrar, però això demana preparació i voluntat de millora permanent; en cas contrari ni veurem el perquè ni ens servirà per avançar.

Procedir sempre de la mateixa manera, sense un anhel de progrés, ens estanca en un context estret, i el que es fa és consumir el temps sense benefici.

Al llarg dels anys és molt més gran el temps malversat que el  temps aprofitat. Activitats insubstancials, entreteniments que no omplen en cap sentit, converses inútils, potencial desaprofitat al no incrementar coneixements ni adquirir noves habilitats, criteris que no es modifiquen per manca de nodriment, limitant l´enteniment i l´accés a possibilitats diferents. Milers de dies viscuts i probablement només algunes desenes han estat aprofitats, doncs la resta és simple repetició, rutina i avorriment mentre´s no es forgi un intens desig de transformar la naturalesa inferior en naturalesa superior, mitjançant un objectiu i treball espiritual que ens catapulti més enllà i més amunt en tot l´executat.