Tots disposem d´un temps específic per a realitzar la nostra funció particular en relació al col-lectiu, es tracta de saber quina és i preparar-nos per a executar-la.
En el camí hi ha entrebancs, dilemes que no entenem, situacions d´aparença absurdes, relacions complicades. La inercia empeny cap endavant amb un marge de maniobra estret d´acord a la pròpia consciència, recursos globals i capacitats. La subsistència bàsica ocupa la major part del dia, no pensant en les necessitats espirituals que donen sentit a la nostra presència aquí.
Viure significa en la concepció majoritaria gaudir el que es pugui de plaers materials, i dotar-se de certs estris com a senyal d´auto-estima. No obstant, molts confonen l´instrument amb l´objectiu degut a la forta desconnexió interna.
El temps de profit és aquell que eixampla horitzons, veiem l´encaix de les peces diverses en el conjunt, i enlloc de repetir patrons obstructius sine die, introduim els canvis adequats per accedir a un nivell de desenvolupament més alt.
En el que fem, com ho fem, en les pretensions, en les connexions establertes, és on hi ha el veritable desafiament, el propòsit dels nostres esforços. L´atenció constant de tots els moviments propis i aliens, amb la seva incidència, són evidencies a desxifrar, però això demana preparació i voluntat de millora permanent; en cas contrari ni veurem el perquè ni ens servirà per avançar.
Procedir sempre de la mateixa manera, sense un anhel de progrés, ens estanca en un context estret, i el que es fa és consumir el temps sense benefici.
Al llarg dels anys és molt més gran el temps malversat que el temps aprofitat. Activitats insubstancials, entreteniments que no omplen en cap sentit, converses inútils, potencial desaprofitat al no incrementar coneixements ni adquirir noves habilitats, criteris que no es modifiquen per manca de nodriment, limitant l´enteniment i l´accés a possibilitats diferents. Milers de dies viscuts i probablement només algunes desenes han estat aprofitats, doncs la resta és simple repetició, rutina i avorriment mentre´s no es forgi un intens desig de transformar la naturalesa inferior en naturalesa superior, mitjançant un objectiu i treball espiritual que ens catapulti més enllà i més amunt en tot l´executat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada